23 d’oct. 2007

Ayacucho, que vol dir Racó de Morts

Finalment hem descartat visitar la zona de Ica, ja que encara no està molt estable després del terratrèmol d'aquest estiu, així que aquesta vegada també ens quedem sense veure les illes Ballestas. Hem agafat una ruta per l'interior del país, per la serralada central del Andes. La primera parada a sigut la tranquil·la ciutat de Ayacucho, tristament coneguda per els combats entre el grup Sendero Luminoso i el exèrcit peruà a la dècada dels 80. Entre els dos es van carregar la mitat de la població.

De camí cap al petit poble veí de Quinua hem visitat les ruïnes de Wari. Les construccions estan formades per pedres i fang, per desgracia no estan gens ven conservades, però les vistes de les valls son molt guapes.
Quan arribes al poble de Quinua, el que et crida mes la atenció son les esglésies en miniatura que hi han a sobre de les taulades de les cases, totes molt currades i amb mil detalls. Desprès de preguntar a uns i altres hem deduït que el padrí es qui posa l'església a la taulada un cop finalitzada la casa, serveix per protegir i donar bona sort.

Un 1 Km amunt seguint la carretera, arribes a la pampa, una esplanada immensa on hi ha un obelisc bastant lletjot, que commemora la batalla de d'independència del Perú. Deixant de banda el monument, el lloc es preciós i es respira una tranquil·litat absoluta.

1 comentari:

carles ha dit...

FELICITATS, EL REPORTATGE, COM SEMPRE, PRECIÓS. CARLES.