29 de nov. 2007

Tornem a Xile, ara toca Santiago

Ens hem allotjat a "La Casa Roja", un "hostel", ubicat en una enorme mansió colonial, al barri de Brasil. Aquest barri antigament era una zona adinerada, però després de que marxessin els rics cap altres llocs, va ser repoblat per gent jove. Actualment es respira un ambient bohemi on per la nit obren molts locals de copes i al cantó de la plaça Brasil es munta un petit mercadillo amb força ambient.

Nosaltres, per entrar amb contacte amb la ciutat hem fet la ruta de rigor, hem visitat el famós Palau de la Moneda, bombardejat al cop d'estat del 73, l'antiga Església de San Francisco, el Palau de Belles Arts d'arquitectura neoclàssica, on en el centre hi ha un gran sala amb una cúpula de vidra impressionant i el Cerro de Santa Lucía una muntanya rocosa, que ara s'ha convertit en un parc ajardinat on hi han molts racons per descansar i bastants miradors des dels que pots veure la ciutat en 180º.
A part de mirar edificis i caminar per la solana, a Santiago també et pots pedre pels carrers i tafenajar per les mil galeries comercials que hi han.




PD: us recordem que ja fa uns dies hem penjat la galeria de Bolívia II. Bon profit!!

27 de nov. 2007

Entre copas per Mendoza

Mendoza està plena d'excursionistes a punt per pujar el Aconcagua, i a cada cantonada et surt una agencia especialitzada que et munten un tour en un no res.
A nosaltres, això de fer cims de 6962 m ens queda molt gran, així que ens hem decidit anar d'excursió a un altre lloc, a les bodegues de la zona de Maipu.


Venir a visitar les bodegues es molt divertit, en moltes d'elles et fan una gran explicació de tot el procés i fins i tot una petita classe de tast. Nosaltres hem visitat la gran Bodega López, la més antiga del poble, amb una barreja de tecnologia punta i artesenalitat, i també la Bodega Viña el Cerno, una bodega familiar de producció limitada en que tota la família col·labora el dia que s'han d'embotellar les ampolles, una a una directament de la bota.

21 de nov. 2007

Cordoba i Villa Nydia la casa del "Che"

Cordoba es com qualsevol ciutat europea, un centre ple de botigues de moda, grans superfícies comercials, cafeteries super fashions i tot combinat amb restes d'arquitectura colonial.
Aquí ens hem pres uns dies molt tranquils per visitar la ciutat i hem aprofitat per fer una mica de vida casolana, anant al mercat a comprar, cuinant a l'hostal i fent grans migdiades!!! Molt important. :-P

A poca estona d'aquí hi ha el poble d'Alta Gracia, conegut perquè Ernesto Guevara, el "Che" va passar la seva adolescència. A causa del seu asma, els seus pares van decidir canviar de casa i venir a viure aquí amb un clima més sec i més sa.
Es el típic poble, ple de xalets i casasses que serveixen per passar els estius o caps de setmana, en general és bastant residencial i molt tranquil.

Villa Nydia és la casa on vivia el "Che", ara funciona com un museu en el que han conservat part de la seva habitació, la moto, o una replica, amb la que va fer els seus viatges i moltes fotos d'ell i la família. Encara que el museu és una mica massa escuet, val la pena venir a posar els peus fins aquí.

18 de nov. 2007

Salta i ruta pels voltans

Diuen que Salta es la ciutat mes dinàmica de nord del país i es ben cert, per les nits l'activitat augmenta i moltíssima gent surt al carrer a passejar per les avingudes peatonals. Hi ha una plaça al centre de la ciutat, la Plaça 9 de julio, on els seus voltant són plen de cafeteries amb terrasses a l'aire lliure i en el mig tens la vista d'un parc ajardinat.

Els voltants de Salta son sorprenents, nosaltres vam optar per llogar un cotxe i fer una ruta de 2 dies per diferents pobles, però el millor són les increïbles valls o quebrades que travesses pel camí, ets incapaç de no parar cada 10 minuts a fer una foto.



Cafalate es l'ultim poble de la ruta, hi allà es ple de bodegues de vins que et fan cates gratis mentre visites les instal·lacions, nosaltres ens hi vam tirar en planxa, però es clar sense passar-nos perquè anàvem amb el cotxe.


15 de nov. 2007

St. Pedro de la Castanya! a Xile

Després de 3 dies pel desert hem arribat a la civilització i mai millor dit. St. Pedro de Atacama, Xile es super car i arribar des de Bolívia es un xoc econòmic total. Però te els seus avantatges, retrobes amb tu el confort d'una bona dutxa d'aigua calenta i l'opció de tenir una gran oferta en menjars i postres.

Ens hem passat 3 dies sense fotre res, esperant el bus per sortir d'aquí i es que si vens del Salar no et ve degust fer les excursions que hi han pels voltans, tenen uns paisatges molt semblants i a preus d'or.
Ens hem quedat amb les ganes de visitar la Mina de coure de Chuquicamata, fa uns anys la mes gran del món, per culpa d'un event era tancada al públic justament l'únic dia laborable que érem per aquí.

Ens han anat prou bé aquests dies de reflexió, hem decidit variar una mica la ruta i anar cap a Argentina per visitar el nord i centre del país, mes tard tornarem a entrar a Xile per l' Aconcaua.

14 de nov. 2007

Salar de Uyuni III: Sortida de sol als Geisers, aigues termals i pedres d'en Dalí

El tercer dia vam passar la nit a 4500 m i a l'hostal (si se li pot dir així) feia un fred que pelava, sort dels sacs de dormir!!
A les 4:30 del mati ja estavam de peu per no perdre'ns la sortida del sol als Geisers. Encara que feia un fred horroròs, suposem que a sota zero, el lloc es una passada i fer fotos un gust.



A les 10h del mati ja et trobes agafant el trasnfer cap a Xile, St. Pedro de Atacama, i en un tres i no res ja s'ha acabat el tour, els que tornen cap a Uyuni els hi queden 9h del tiron, uff!!

13 de nov. 2007

Salar de Uyuni II: Llacunes, pelicans i l'arbre de pedra

Desprès de passar la nit en un hotel de Sal, amb llits i parets de fets de maons de sal i per terra sal fina, hem visitat les llacunes dels altiplans amb els seus habitants, els pelicans.



El segon dia potser es el mes pesat ja que es fan molt kilòmetres i les parades solen ser curtes per tal d'arribar abans de que marxi el sol a la Llacuna Colorada, que des de lluny es pot veure d'un color rosat. Nosaltres no vam arribar a temps, el Cristobal anava a 20 Km/h (no es conya) i a més vam tenir que parar a posar benzina just abans d'arribar :-(


12 de nov. 2007

Salar de Uyuni I: Illa del peix i posta de sol al Salar

Escollir una agencia per fer el Salar és mes difícil del que sembla, a part que en el poble de Uyuni n'hi han moltes, totes o la majoria t'enganyen a la que poden.
Tenir referències d'algú tampoc serveix de gaire, ja que entre les agencies s'intercanvien els passatgers per tal d'omplir el cupo del cotxe, per tan es molt normal contractar el tour en una agencia i acabar en el cotxe d'una altre.
Nosaltres només hem patit de portar un jeep fet caldo, que no tirava a les pujades i sempre arribàvem amb el temps just per a fer fotos als llocs, i de no portar ni una ampolla d'aigua al cotxe, cosa bastant greu al desert i quan es l'agencia qui et promet 1 litre per persona i dia.

A part d'això la nostra experiència ha sigut fantàstica, la sort de tenir un bon tour es resumeix en el grup de gent i nosaltres hem coincidit amb en Klaus i la Ylse una parella de professors de Frankfurt, que s'han agafat 1 any sabàtic per viatjar, i en Mark i en Mario també alemanys i que estan fent un arround de world i entre tots hi ha hagut molt bon feeling.
Curiosament tots som uns malalts de la fotografia, sobretot en Mark i en Mario que anaven "full equip" i això a fet tornar una mica boig al Cristobal, el nostre conductor, ja que cada cop que paràvem li costava molt fer-nos pujar altre cop al jeep.


El millor moment per nosaltres ha sigut veure la posta de sol dins el Salar i la sensació d'estar pràcticament sols en mig d'aquest desert de sal.
Quan marxa el sol la temperatura cau en picat, en 10 min vam passar de 28 a 18 graus, impressionant!!!
La sal del Salar es consumeix a Bolívia, no s'exporta res ja que els païssos veïns ja tenen els seus propis Salars, i s'ha de dir que no es gaire salada!!


9 de nov. 2007

Sucre i mercat de Tarabuco

Aquí es va firmar l'independència de Bolívia l'any 1825 des d'allò Sucre ha tingut mes nom i cada dia mes turisme i mes infraestructures. Ens recorda un Cusco al seus inicis, amb uns anys mes serà una ciutat plena de restaurants i cafeteries per a turistes i no tindrà res a veure amb la Bolívia que coneixem.

A menys de 2 hores amb bus pots visitar el poble de Tarabuco, majoritariament indígena, on els diumenges munten un petit mercat per a turistes una mica "cutrillo", el poble te'l pots fer en 10 minuts i mentre esperes les 3 hores que queden perquè surtin es busos cap a Sucre, el millor es haver portat un llibre i seure en un banc de la plaça.
Les vistes del camí son molt maques per tan es recomanable no dormir al bus.


5 de nov. 2007

Pues sí Potosí

Potosí basa la seva economia en la mineria, des de fa molts anys segueixen explotant les mines de compost (barreja de diferents minerals) sobretot exporten molt de zinc per a Àsia per a fer microxips.
Aquí es típic fer-hi una visita, moltes agencies organitzen sortides a mines actives per poder fer-te una idea més real de com es treballa. Nosaltres vam enganxar la festa de Tots Sants o el Dia dels Morts, tot i així l'agencia ens va dir que organitzaven sortides i ens hi vam apuntar. Però va resultar ser una "sortida llufa" d'aquestes que de tan en tan, t'han de tocar.


Resulta que la mina estava tancada i només quedàvem 4 miners a fora prenen la fresca, o sigui que érem, el guia anomenat "Chasky" i nosaltres dos, la veritat es que feia una mica d'impressió està tan sols allà.
A l'entrar t'endinses en un túnel bastant llarg, ample com una vagoneta, i com a terra tens uns rails fets caldo, entre metall i fusta i una aigueta que es filtra del subsòl. Les parets estan plenes de supuracions d'arsènic i d'altres minerals, l'ambient al primer nivell, que és l'únic que vam fer, és fresc i l'aire no està viciat ja que hi han mànegues amb entrades d'aire, si baixes més a baix la temperatura comença a pujar bastant i l'aire es contamina més. Dins de cada mina hi ha l'anomenat Tio de la mina, que és una especia de dimoni, on tots els obrers han de fer-li ofrenes amb tabac, fulles de coca, i alcohol 96º per tal de mantenir-lo content.

Desprès de passar una bona estona asseguts al costat d'aquell horripilant ninot, el nostre guia ens diu que li fa una mica de "cague" entrar mes endins, per el rotllo del dia dels morts, aquí tots són molts supersticiosos. Total que ens quedem casi una horeta mes al cantó del ninot, bevent alcohol 96º barrejat amb aigua i "pitxant" fulles de coca (una festassa!) quan ja no ho aguantàvem mes li diem: -¿Chasky, nos vamos? nos estamos congelando.


Un cop al poble, decidim passar per l'agencia, a reclamar una part del tour que no hem fet (la fàbrica de tractament del mineral) perquè era tancada. Entre el guia i la secre ens tornen la diferencia al moment, i es que, teníem el jefe de l'agencia borratxo a mes no poder al costat i quan va sentir que reclamàvem, es va posar fet una fúria. El nostra guia Chasky mentre ens deia que marxéssim el tenia agafat, i es que es va posar de peu disposat a pegar-nos. Nosaltres perplexos per l'estranya situació vam marxar tranquil·lament d'allà. Tot plegat no deixava de ser molt patètic!!!

Aquí la gent beu tan que deixen de ser persones per ser animals!!!

3 de nov. 2007

Oruro sense "La Diablada"

Aquest poble es conegut per la seva festa de carnaval, "La Diablada", on es representa la lluita entre el bé i el mal a través d'una dansa.
Nosaltres no hem coincidit amb aquesta festa, però hem vingut igualment fins aquí per veure un poble Bolivià amb el seu estat natural.
Oruro a sorpresa de tots es un poble molt actiu, sempre hi ha gent amunt i avall del carrer principal, ens ha sobtat veure moltíssima gent jove.

També hi han diferents museus per visitar, nosaltres hem anat al "Museu Minero" que es troba sota del "Santuari de la Virgen del Socavón", a més, dins dels túnels hi han tot de vitrines amb peçes antigues, una barreja de lo que feien servir els miners aquella època i d'altres, els amagatalls dels lladres que robaven minerals, màquines d'escriure gegants, màquines de calcul...

Però el que més crida l'atenció és l'infinitat de rètols que hi han per tot arreu, tots els carrers n'estan plens, cada botiga en te 2 o 3 com a mínim a sobre l'entrada i es difícil saber que hi ha a dins de debò.


2 de nov. 2007

La Paz, la capital mes alta del món 3660 m

La Paz es una ciutat molt caòtica, amb un trafic infernal plena de "micros" cridant els seus destins i els carrers sempre estan a petar de gent, tan de neteja botes, com de tops manta etc... Nomes baixar del bus, ens topem amb un policia que ens busca un taxi, ens posa dins i ens diu que sobretot no deixem pujar ningú mes al cotxe, ell apunta matricula i llicencia del conductor i les nostres nacionalitats. Es evident que no ens troben a la ciutat més segura del món!

Com per norma casi ja establerta, sempre arribem a les grans ciutats en festiu, i d'entrada no es una bona noticia ja que els mercats de La Paz tanquen en diumenge. Però al passejar pels carrers ens donem compte que encara hi queden parades obertes i que a diferencia dels dies entre setmana s'està molt tranquil i a mes quasi sense cotxes, o sigui que al final caminar pels carrerons i paradetes es converteix en un plaer.


Un dels mercats mes coneguts es el de la Bruixeria, on pots trobar des de fetus de llames dissecades, herbes i caramels de colors, tot per fer ofrenes a la Pachamama. També hi ha el mercat de "la ferreteria" on es ple de paradetes que venen tot tipus de bombetes, endolls, cables, lladres.... Seguin caminant et topes amb el Mercat Negre de roba, tota provinent de la Xina, sabates, pantalons, calçotets i ulleres de sol tot de marca, però falses, es clar. Aquí diuen que pots trobar el que sigui a preus rebentats!!


No ens podem deixar els top manta, que es troben per tota la ciutat, venen des de pel·lícules, series, música, llibres, nosaltres no ens hi hem pogut estar i ens hem pillat la 1era i la 2ona temporada de LOST, i es que aquí la qualitat dels dvd es excel·lent!!! i tenen uns preus rebentats, 12 eur 14 dvd.

PD: ja sabem que aquest cop la galeria de Perú s'ha fet esperar massa, pero finalment ja la teniu AQUÍ!!