31 d’ag. 2007

I perquè no Panamà?

Aprofitant el final de l'estiu hem decidit fer uns dies mes de platja, i ens hem plantat a Panamà, exactament a l'Arxipèlag Bocas del Toro. Per arribar fins aquí hem creuat la frontera per Sixaola, un pont de ferro rovellat i amb taulons de fusta per terra, tot ell bastant deteriorat.


La moneda oficial de Panamà es la Balboa, però tothom funciona amb dollars americans, el que sorprèn mes es quan reps el canvi, que et donen les monedes amb balboas i els bitllets amb dollars.


PD: La galeria de Costa Rica ja està penjada.

28 d’ag. 2007

Puerto Viejo i Manzanillo últims dies a Costa Rica

A pocs minuts d'autobús des de Cahuita es troba Puerto Viejo de Talamanca, un poble on es respira un ambient plenament caribeny on a tot hora s'escolta Bob Marley i es fuma marihuana. Puerto Viejo es va fer conegut per la Salsa Brava, la onada més gran de Costa Rica. Fins aquí arriba gent de tot el món per surfegarla, per sort encara no és l'època i en el poble es respira un ambient força tranquil, no es veuen massificacions de surfers, encara que si hi ha molts gringos i espanyols acabant les seves vacances.



Des de Puerto Viejo hem agafat unes bicis i ens hem plantat a Manzanillo a uns 13 Km. El passeig val molt la pena sobretot si es fa amb calma, pel camí vas passant per algunes platges i si vols també tens sodas per parar a fer un fresco.



PD: A Manzanillo com a Purto Viejo també hi ha un local portats per uns catalans i a més hiper fans del Barça!!

26 d’ag. 2007

Felicitats Josep Mª i Rosa

Efectivament, en Paltruc estava a la sorra de coral de la platja.
Envieu-nos la vostra adreça per e-mail i rebreu una fantàstica postal.

23 d’ag. 2007

Cahuita poble i Parc Nacional

Cahuita es un poble petit, que basicament el formen 2 carrers que es creuen, molt aprop hi ha la "playa negra" que com el nom diu te la sorra d'aquest color, també hi ha el Parc Natural Cahuita de 1067 Ha que s'hi pot entrar fent un donatiu.



Nosaltres hem visitat el Parc a peu, també el pots fer en bici però no veus tants animals, i deu ni dó les besties que hem vist: micos cara blanca, micos aulladores, un mapache, un os "perezoso", aranyots, sargantanes, cranc violinista, cranc vermell, papallona morfo...





Per si fos poc l'ensurt del no-tsuami, també hem tingut avisos de que l'Huracà Dean voltava per aquí, però finalment no ha tocat Costa Rica, encara que aprop d'aquí a Puerto Limón han arribat onades que han fet destrosses..

PD1: per cert avui ens hem fotut un entrepà de fuet amb pa amb tomàquet per dinar, i és que a Puerto Viejo hi ha un local portat per un parell de germans catalans.

PD2: per els mes desitjosos d'una postal aqui teniu un Paltruc amagat.

22 d’ag. 2007

Montezuma, excursió a Illes Tortugues

L'endemà del no-tsunami el mar estava calmat i tal com teníem previst vam sortir a visitar la costa i fer una mica de snorkel.Vam anar amb la barca d'en Favio, tot una mica mes casolà que qualsevol altre tour d'agència, resulta que era un contacte que teníem de St. Elena, i perquè no, el vam aprofitar. La barca no era massa gran i això volia dir que érem poquets, nosaltres cinc, l'olga i 2 parelles mes. D'entrada per posar la barca a l'aigua vam tenir que suar una mica, entre tots la vam empènyer durant una estona per sobra la sorra fins tocar l'aigua.Nomes sortir a alta mar ens vam topar amb 2 tortugues aparellant-se, i nomes per això ja va valdre la pena la sortida, desprès ens vam acostar a un illot darrera de les illes tortugues i amb les ulleres i les aletes vam veure molts peixos de colors, morenes, estrelles de mar...





Un cop aterrats a la platja en Favio i el seu col·lega ens van preparar un suquet de peix Vela exquisit com feia temps que no menjàvem, es clar.Aquí no acaba tot, de tornada amb la barca a l'horitzó el David va veure un peixot gran saltar, i tan gran, ens hi vam acostar, mes, el vam seguir i van resultar ser dos balenes jorobadas la mare i el fill i mes tard 2 dofins l'espectacle va ser impressionant, i realment podem dir que es cert, que a Costa Rica hi ha molta vida.



19 d’ag. 2007

ALERTA DE TSUNAMI AL PACÍFIC DESACTIVADA

Fa dos dies érem a la península de Nicoya, a la població de Montezuma, havíem acabat d'arribar després de 10 hores de diversos trajectes bus, ferrys, bus... era cap a la tarda nit i vam anar a sopar tots cinc. Quan estàvem acabant de sopar, ens va venir el cambrer i ens dir que acabaven de dir per la tele que hi havia una alerta de Tsunami que podria afectar a tota la costa del Pacífic provocat per un terratrèmol de grau 7 o 8 a Perú.
El cambrer amb veu tremolosa va afegir: "- chicos, hagan lo que ustedes quieran pero yo me voy", immediatament nosaltres vam pagar i vam sortir pintant cap a la muntanya més alta del poble, passant de les motxilles, diners, cameres, ordinadors i tot el que estava a l'hostal.

Un cop a la muntanyeta, a uns 100 metres d'alçada, ja ens sentíem mes segurs, la gent d'abaix al poble no parava d'arribar i a dalt es va muntar una espècia d'acampada, tots asseguts pel terra fet rotllanes. Mentre, nosaltres escoltàvem la radio d'un cotxe, Radio Caracol, que anava dient els pronòstics que hi havien, en un principi deien que els primers en rebre serien els de la illa de Coco a 300km de la costa, després aniria la península de Nicoya on nosaltres ens trobàvem, l'onada calculàvem que podria ser de 2 m d'alçada.

Però al cap de poca estona, les notícies donen per desactivada l'alarma, el Centre d'Alertes de Hawai diu que no arribarà res.... uff !!!

Per precaució esperem 1 h hora més a dalt de la muntanya i més tard baixem per anar a buscar les motxilles i tot el que havíem deixat a l'hostal, per sort no hi han hagut saquejos.

Com que no podíem dormir decidim agafar l'imprescindible i també una radio que tenien en Luís i la Carmen i anem a fer unes cerveses a un bar del poble, una mica apartat de la costa es clar, per seguir escoltant les notícies. Ja eren cap a les 12h de la nit i nosaltres estàvem rebentats ens havíem llevat a les 6h del matí, i quin dia.

L'endemà al matí ja hi havien còctels amb el nom de Tsunami a 1500 Colones!!! , també hi havien cartells agraint a la població de Montezuma la ràpida i ordenada evacuació del poble, en 45 min.
Per sort tot va quedar nomès en un gran ensurt.

St. Elena i Parc Natural Monteverde

Aquest poble és com estar a Andorra, hi han 2 carrers principals i tot ple de bars i agències de tours tot enfocat al turisme, una mica atabalador.
Cap al vespre comença a pujar una boira molt densa cap al poble i és crea una atmosfera molt xula, aquí la temperatura canvia radicalment i s'ha d'obrir el sac per dormir.

Hi han dos parcs Naturals per visitar "Reserva biológica Bosque Nuboso Monteverde" i "Bosque Nubosos Sta. Elena" nosaltres ens hem decantat pel segon amb amb la falsa idea que era menys visitat (segons la guia) i una mica més econòmic.


Quan arribes a lloc te'n dónes compte que allò més que un bosc és un parc temàtic, nosaltres tots cinc, ens hem apuntat a fer una caminada pels ponts penjants que recorren el bosc, i quina decepció!! Un cop arribats a lloc la boira ja havia desaparegut, o puges a les 6 h del matí o el bosc ja no és enboirat, i la caminada és de lo més sosso, a tope de gent i sense veure cap bitxo (una única papallona en tot el recorregut), ja que els del cannopy passaven volant per sobre els arbres fent crits i és clar qualsevol bèstia s'apropa amb aquest panorama, total que hem pagat 20$ dollars p/p i ens sentim estafats.



PD: per fi ja tenim llesta la segona part de la galeria de Nicaragua II

18 d’ag. 2007

Costa Rica, La Fortuna made in dollar

Hem entrat a Costa Rica per la frontera de Los Chiles, allà hem conegut a la Carmen i al Luís dos murcians i més tard a en Jonh alias "Juanito" o "the Johny" un neozelandès, tots junts hem fet la primera parada a la Fortuna i sembla que seguirem uns quants dies fent la mateixa ruta.

A l'entrar a Costa Rica el canvi és radical, s'ha acabat el menjar monòtonament dia i nit gallo pinto (arròs amb frigoles refregits) i corrientes de pollo frito (comida corriente és com li diuen al menú), per altre banda els preus es disparen i això sembla made in dollar.
El poble no té molt d'encant, és ple de tours operadors que et venen l'impossible si fa falta, nosaltres ens vam allotjar a Gringos Petes' i ens va anar de fàbula, ja que és qui té els preus més competitius de la zona.
Aquí les visites obligades sòn pujar i banyar-se a la Cascada de La Fortuna i visitar de nit el volcà Arenal amb tota la seva potència de lava.



12 d’ag. 2007

El Castillo i Reserva Indio Maiz

Després de passar uns dies sense poder actualitzar el blog per falta d'internet, ja som aquí.
Vam arribar a El Castillo amb el vaixell que sortia de Ometepe 10 hores de viatge sense dormir gaire, amb sort vam poder penjar una hamaca però no va servir de molt perquè la humitat i el vent que feia a les 3h del matí van fer que haguéssim d'entrar a dins on l'aire acondicionat era encara pitjor.
Un cop a San Carlos a les 5:30 del matí esperem 2 hores mentre fem un cafè i apa 3 hores i mitja més de pangra (una espècia de canoa gran) per arribar al poble.




Ens hem ajuntat amb en Carles i la Eva, uns nois que vam conèixer a Ometepe, i hem fet una caminata de 3h per la Reserva Indio Maiz. Val molt la pena, hem vist des de la mítica "ranita roja" fins a aranyots verinosos (no us espanteu la de la foto és només la muda d'una aranya), formigues bala, micos, caimans.... això si, sort de les botes d'aigua que et fan llogar abans de pujar perquè ens va caure un xàfec impressionant a mig passeig i deu n'hi dó el fang.

5 dies a Ometepe

Ometepe es una illa bastant gran que està dins el llac Nicaragua, té una forma semblant a un 8 amb un volcà a cada punta, Maderas i Concepción. L'illa es força verda i no hi han grans pobles, son més haviat cabanes al llarg del camí principal.
Nosaltres al final ens hi hem quedat 5 dies i no 2, el vaixell que només passa per aquí dos cops per setmana es va espatllar o com ells diuen " se descompuso", a més aquí no hi han caixers ni res per treure diners o sigui que aquí va una llista de coses a fer sense gastar gaire.


-Agafar un kayak i remar fins arribar al illa dels monos (no baixis que mosseguen). Nosaltres no vam arribar-hi se'ns va posar a ploure i casi hem de treure aigua de la canoa.


-Pots llogar un parell de bicis destartalades i pedalejar fins el Ojo de Agua, un embassament natural fet piscina, pots passar-te tot el dia o a l'aigua o llegint un llibre en una hamaca.

-Pujar al bus i fer que et porti fins l'entrada del Charco Verde, una reserva natural, s'ha de caminar un 1 km i un cop allà et trobes amb un petit bosc ple d'animalons, sargantanes verdes, nius de termites, nius d'abelles, micos saltant per sobre teu i molts ocells de diferents colors.
-També et pots arribar a la famosa i coneguda platja de St. Domingo on està plena de xiringuitos per dinar i diuen que fan un peix boníssim.

6 d’ag. 2007

Tortugues - Parc Natural La Flor

Hem vingut a San Juan del Sur expressament per poder veure les tortugues arribar a la platja a pondre ous. Tres vegades a l'any arriben en massa a la mateixa platja on fa molts anys van néixer, normalment ho fan per la nit, sobretot els dies que no hi ha lluna plena o que el cel està ennuvolat, ja que així se senten mes protegides dels depredadors.
Mai saben amb exactitud el dia que comença la temporada de cria, quan nosaltres vam arribar ens van dir que encara els hi faltaven 4 o 5 dies... però que no hi havia res del cert :-(
A mitja tarda quan ja ho donàvem tot per perdut, una trucada a l'alberg diu que pel mati n'han arribat més de 500 i que per la nit s'en esperen mes de 1000, yujuuuuuu!!! quina il·lusió!!!


Cap a les set de la tarda ens posem en marxa, ens espera 1h de camí que ens portarà fins el Parc Natural La Flor.
Quan arribem allà ja es negre nit la platja estava inundada de "bultots" per tot arreu, havies de fixar-te molt on posar els peus per no ensopegar amb les tortugues. Mica en mica quan et vas acostumant a la foscor pots mirar cap al mar i veus un munt de tortugues entrar cap a la sorra i d'altres que ja marxen, és una passada!!
Normalment si no hi han moltes tortugues et deixen fotografiar-les amb flash quan tornen cap al mar però com que n'hi havies d'altres que estaven entrant les podies molestar, nosaltres vam fer el que vam poder per no deixar sense immortalitzar aquest moment i tot i que estava núvol i era negre nit la posició B de la càmera i el brillo i contrast de Photoshop van fer molt.



4 d’ag. 2007

San Juan del Sur i platges

Val la pena llevar-se d'hora per fer una excursió a les platges Majahual, Maderas i Marsella, a 30 min en camió del poble.
Maderas amb increïbles onades es la preferida pels surfistes, ben d'hora ja està plena de gent practicant, en canvi les altres dos estan ben desèrtiques i pots experimentar la sensació de tenir una platja per a tu sol. Genial!!




Aquí si no et va el surf, una alternativa es fer l'animal amb les pedazo onades que hi han, això si, acabes rebentat. Aquí podeu veure el David :-P