25 de juny 2008

Ninh Binh, Tam Coc i els seus voltans

Bé, ara intentarem posar-nos el dia ja que portem molts posts enderreits :-P
Sabeu que fan un turc, un alemany, dos bascos i dos catalans quan es troben a Vietnam? Doncs en els pròxims dies ho descobrireu!

Parlant de Ninh Binh, bàsicament es conegut per el seu passeig en barca entre els arrosals, el paisatge es maco perquè recorda un Halog Bay en petit però no es l'unic que hi ha a la zona. Per nosaltres quasi ha sigut millor el llogar una motorbike i fer kilòmetres pels voltants de Tam Coc.

Hem passat per camins solitaris, per temples mig abandonats on no hi havia ni una ànima, hem topat amb búfals d'aigua remullant-se al riu i al creuar algun poble hem pogut veure com sequen la collita al carrer, total que hem disfrutat d'un passeig rural amb tota regla.


19 de juny 2008

Halong Bay, creuer de luxe

Hem passat dia i mig navegant entre paisatges increïbles, a més a més, el temps ens ha acompanyat com feia dies que no passava.
Contractar el creuer no és fàcil, mil i una agencies que et fa creure que elles són les millors. Nosaltres ens hem decantat per fer-ho a través del hostal i sense invertir masses dongs, el resultat ha sigut esplèndid ens han afegit en un tour de mes nivell sense haver-ho pagat :-P

18 de juny 2008

Welcome to Vietnam

No hem tingut allò que diguem una bona entrada. Hem hagut de lluitar i suar perquè no ens robessin mes del compre amb els transports aïllats de la frontera, es el que té creuar fronteres a peu.
A molta gent Hanoi l'estressa, a nosaltres la primera impressió no ha sigut pas dolenta, es una ciutat amb molta vida al carrer, amb moltes parades amb 4, 10 o 20 tamborets per seure i prendre algo. I sobretot amb molts racons a fotografiar.

11 de juny 2008

Una postal més cap a terres catalanes!!! Per la Teia i l'Urgell

Terrasses d'arròs a Longsheng

Yangshuo és un bon centre d'operacions per fer excursions a altres pobles de la zona i un dels paisatges que val més la pena veure són les terrasses de Longsheng.
La peculiaritat d'aquests arrossars és que estan ubicats a les muntanyes i que per tal de poder conrear correctament l'arròs s'han creat unes mini terrasses al llarg de la pendent. A més a més, compten amb un ingeniós sistema de rec que condueix l'aigua als diferents nivells, permeten així una bona inundació de cada esglaó.

El lloc se'ns dubte és impressionant, i això que no hem enganxat la millor època per visitar-ho, que és quan tot està completament verd.
Igualment, hem gaudit molt fent fotos del paisatge i a més, per arrodonir-ho, hem coincidit amb dos catalanes la Virginia i la Núria i per fi, hem pogut parlar amb català amb algú més que no fóssim nosaltres dos!!!!!!! yujuuuuu!!!!!!!

10 de juny 2008

Yangshuo terra d'ètnies

Ens hem passat tot un dia de viatge, parant a diferents lloc per enllaçar amb altres busos, mil estones mortes esperant la sortida del següent transport... el de costum...
Però el pitjor potser ha sigut l'últim bus nocturn cap a Yangshuo. El camí estava ple de forats i el bus anava fent bots que donava gust, era impossible dormir, a més aquí no paren de pitar per avisar que passen cagant osties... a mig camí ens hem topat amb un cotxe incendiant-se i amb el suposat propietari mirant-s'ho amb cara de flipat... la poli també hi era però s'ho miraven a més distància sense tallar el tràfic ni res, després de sentir un pet, suposem que d'un neumàtic hem seguit fent via com si res... i no parlem de les parades esporàdiques per anar al banys d'àreas de servei mig abandonades i amb banys d'ultratomba... total que un cop hem arribat ens hem passat un dia sencer dormint!!!

L'endemà ja recuperats hem decidit investigar la zona, Yangshuo és terra d'étines i d'entorn rural , compte amb unes vistes immillorables que recorden per on volava en Son Goku de petit :-P
Nosaltres ens hem agafat unes bicis per recórrer els voltants del riu Yulong i descobrir els diferents paisatges que amaga la zona, camps d'arròs, poblets... Preciós!!!

6 de juny 2008

Monestir dels 10.000 budes i Temple de Man Mo

Fer la visita en aquest Monestir es perfecte per desconnectar una mica de urbe, està a les afores i si pot arribar amb tren local. En realitat compta amb més de 12.800 mini budes que forren les parets internes del santuari.
Per fora, envoltant una espècia de pati, hi han estàtues ja més grans de diferents budes amb expressions, situacions i cares sorprenents.

Aquesta ciutat també amaga molt temple entre gratacel i gratacel i nosaltres no trobàvem el Man Mo camuflat d'entre tant edifici.
És el més antic de la ciutat, construït al 1847, i encara ara està en plena activitat.
A dins pràcticament no si pot respirar sinó es empassant glopades d'aire i fum. A l'interior unes graelles penjades del sostre a diferents nivells sostenen espirals i espirals d'encens cremant. I a l'entrada hi ha un forn encès on la gent fa cua per cremar més encens i d'altres pregaries.

Això encara no s'ha acabat, en Paltruc que últimament ha estat més a casa que d'excursió ha tornat a fer de les seves. A veure qui el troba abans, que se'n porta postal segura!!!!
A més a més com sempre, ara les millor fotos les trobareu a la galeria.

5 de juny 2008

Hong Kong Dollar

Hem arribat a Hong Kong després de 20h de tren molt ben portades.
El primer que hem fet és apropar-nos a la costa per poder veure la silueta de l'illa de Hong Kong. I ens hem quedat al·lucinats, les vistes a l'altre costat, són... buff, quan ho hem vist en viu i en directe no ens ho creiem, semblava tret d'una pel·lícula de ciència ficció!!! és increïble que existeixin tants gratacels, tan junts, tants alts i a més més molts d'ells construïts sobre terrenys guanyats al mar. I quanta llum malgasten!!!

El primer canvi que notes, és que això ja no és Xina, els semàfors sembla que es respectin, la gent ja no escupeix pels carrers i es veuen un fotimer de normes de bona conducta que tothom sembla que ha de respectar.
El metro és el transport ideal, en pocs minuts pots travessar el mar per sota o plantar-te a les afores per visitar algun temple. També hi han els tramvies de dos plantes, que donen un aire retro a la ciutat i alhora crean un contrast amb els edificis hiper moderns que troves a qualsevol cantonada.
En alguns moments quan les pluges descarreguen amb força el paisatge es converteix en un fotograma de la peli Blade Runner.

Ja no ho és tant com ho era abans, però segueix siguen el país de les imitacions.
En els mercats pots trobar de tot clonat, des de calces Calvin Klein a les mítiques bosses Burberry etc.. i si ets bo ragetajant a preus rebentats!! Això si, les grans marques estan pressionant al govern per que talli d'arrel aquest submercat.
Aqui no si vé només a comprar, sinó a menjar en les moltes parades que hi ha plantades en mig del carrer. La gran majoria són de peix o marisc i nosaltres amb tan de noodle a l'estomac no hem dubtat en fotren's unes navalles al estil hongkonero. Per cert estaven de muerte!!
En definitiva, que Hong Kong és la barreja perfecte entre Àsia i occident.