Beijing ruta per la Ciutat Prohibida i la plaça de Tiananment

Hem sortit a caminar per Beijing, i observant els edificis ens donem compte que sembla que ens trobem Rússia, aquesta gent no només van agafar l'ideologia sinó també l'estètica del comunisme rus.
La famosa plaça de Tiananment en realitat és bastant lletja, es una superfície immensa de ciment amb ni un sol banc. Diuen que en els dies clars es poden veure famílies amb nens fent volar les seves cometes, nosaltres nomes en vist molts turistes i molta , però molta policia.

La Ciutat Prohibida, que te aquest nom degut a que va tenir l'entrada al prohibida al poble durant 500 anys, va ser la residencia de les dinasties Ming i Qing.
El lloc és enorme i pot semblar casi un laberint, entre temple i temple hi han diferents patis, grans, petits, que condueixen a altres temples i altres patis. Diuen que és el conjunt de temples més ben conservat de la Xina i ara amb lo de les olimpíades estan pintant moltes parts i casi semblen més noves que no pas de fa tants anys.

La primera impressió, que no vol dir la última

Qingdao serà seu dels Jocs Olímpics per les proves de vela, actualment encara està en plena fase de rentat de cara. Les façanes dels edificis s'estan pintant a marxes forçades, les voravies estan totes aixecades per posar nous paviments i s'estan aixecant molts edificis nous...

El que si hi hem trobat és molta arquitectura alemanya del segle XIX que encara es manté en peu. La ciutat va pertànyer a Alemanya durant 99 anys i durant aquest temps també es va obrir la famosa fàbrica de cervesa Tsingtao que es beu a casi tot el país.

El primer contacte amb la ciutat és xocant, venin de Japó això és un altre món.
Aquí d'entrada tothom sembla que tingui mal de coll, no paren d'escupir, ens miren descaradament com si mai haguessin vist un occidental i la gent no somriu gens... serà que avui no fa sol? Donem-lis temps...

Res millor per integrar-se i entendre aquesta nova cultura que pujar en un tren ple de xinos durant 10h, asseguts cul amb cul tots ben juntets.
Potser es que veníem massa ben acostumats dels trens japonesos, ai ai ai... i això de sentir gargalls tot el dia i notar bafarades d'aires aliens a la cara no ho hem portat gaire bé. Però res tu, sort que el temps passa sol i en 10h ja érem a Beijing... per fi.......

Entrant per la porta del darrere Qingdao

No volíem deixar d'explicar-vos l'anècdote de l'entrada al país que té tela!!!

Després d'un calmat viatge en ferri fent l'impossible perquè les hores passessin vam arribar a la Xina. Un cop al port de Qingdao el primer que fem és entrar al típic control de passaports. Vet aquí que mentre fem cua se'ns tiren a sobre dos oficials per demanar-nos el passaport; tot fent un munt de preguntes: d'on som? on anem? d'on és cada segell que tenim al passaport?.... uff quina feinada....

Un cop superem la primera prova, passem per la finestreta, la Gisela primer.
Aquí la cosa ja no fa tanta gracia, es comencen a remirar el passaport amb lupa, a rascar amb l'ungla la pàgina de l'holograma... etc... Nosaltres ens comencem a posar mosques, amb tot això hi estan uns 5 min.
Després ens diuen que tornem a la cua mentre ells s'enduen el passaport a comprovar-lo a un altra sala. No entenem res, sembla que no hagin vist mai cap passaport espanyol?
Però res, després de fer aquesta darrera comprovació finalment ja ho veuen tot clar, segona prova superada, els dos ja tenim el segell xinés.

Control de maletes, a aquesta vegada li toca al David. Li fan obrir la motxilla i li demanen que ensenyi els llibres que porta.. només volen veure llibres...
Comença amb el sudoku, seguit d'un de lectura... fins arribar a treure la guia de Xina. I que passa? Doncs que no els hi agrada gens!!
A la guia surt un mapa de Xina on l'illa de Taiwan no està marcada com a territori xinès, cagada!!
Al poli li canvia la cara de cop, i indignat comença a fer que no amb el cap. Entenem que ens diu es que aquest llibre està prohibit en aquest país (:-O)
No ens queda més remei que posar-nos a negociar amb un xino amb molt males puces, i que a més no parla ni un borrall d'anglès.
Total, que al cap d'una estona de conversa intranscriptible, els fem entendre que si volen que arrenquin la pàgina "prohibida" i ens deixin passar amb el llibre....


Però el tio segueix remenant dins la bossa. I que troba aquest cop? Unes càpsules Hoi Poi de Capsula Corporation, de joguina es clar (un artefacte de la sèrie d'animació Bola de Drac). El paio comença a remirar-les, a escoltar-les, a olorar-les i no entén que recoi és això...

El David comença, Do you know manga? Dragon ball? Gt? Z? Japanesse souvenir animation... res de res, el tio segueix olorant-ho... repetim Do you know manga? i el tio amb cara de peix perdut... no entén res del que diem. Sort que no vam comprar el bastó d'en Goku tamany real, segur que es pensa que és una arma de destrucció massiva!!
Per sort un altre oficial apareix per allà i veu que allò es totalment inofensiu i ens deixa per fi entrar del tot a la Xina, això si amb mitja guia arrencada i una emprenyamenta de collons. PERÒ QUI S´HAN CREGUT QUE SOM NOSALTRES? Uff!!! quina suada hem fet només arribar......És el que té entrar per la porta de darrera.

Terratrèmol a la Xina

Fa 2 dies ens vam assabentar per internet del terratrèmol i això que som a la Xina. Nosaltres som a Beijing a 1500 kilòmetres de distància de la província Sichuan i aquí el sísme pràcticament no s'ha notat.
Les noticies no paren de repetir les mateixes imatges cada dia, polítics reunits en el lloc dels fets amb un mapa davant i fent veure que dirigeixen... pero la gent al carrer actua amb tota normalitat.

En algun carrer del centre s'ha instal·lat un autobús per donar sang, això és l'únic fet que sembla que alteri la rutina de cada dia. Les pantalles gegants dels centres comercials i dels carrers repeteixen sense mesura imatges d'algunes tasques de salvament i polítics fent una especia de mítings insitu. Però es clar nosaltres no entenem ni un borrall del que diuen.
Pel que fa nosaltres estem bé. No patiu.

Quin plaer menjar

Ja hem arribat a la Xina desprès de 27 hores de ferri travessant el Mar Groc i el Mar de l'Est de la Xina, hem de dir que de moment l'entrada al país no ha sigut gens bona. Però bé, ja explicarem l'anècdota més endavant, i es que no volíem deixar Japó sense abans haver parlat una mica sobre el menjar.

El mite de que només es menja fideus i peix cru no és del tot cert. Doncs la veritat és que aquest japonesos mengen de tot, qualsevol cuina que es proposin fer la fan bé, o boníssima.
Mengen molt de porc, sobretot amb les sopes de noodles, també són de molta vedella, està ple de restaurants temàtics que només fan carn en una espècia de brasa al carbó que et cuines tu mateix a la taula. Mengen pasta italiana i pizzes boníssimes, l'hem provat en un parell de locals i son uns craks!! casi millor que Itàlia. També hem provat salsixes alamanes i les fan delicioses, croissants francesos mhhhhh que bons.. i es clar, sushi, yakisoba, teriyaky i una infinitat de noms i plats difícils de nombrar.

Ha Hiroshima s'ha de probar el Okonomiyaki, una espècie de truita feta amb col, pop o gambes, beicon, ou, noodles, i mil coses més, tot sobre una base de crepp, tremenduu...

A qualsevol cantonada et pots trobar el xiringuitos de pinxos de ceba i pop o d'espàrregs amb beicon, deliciosos i baratíssims.

Coses curioses, tots els locals de menjar tenen a fora el carrer exposats els seus plats amb maquetes super realistes, ja sigui per veure el tamany que tindrà, els ingredients o si porta sopa d'acompanyament o no. Depenent de la perfecció de la maqueta o de si te molta pols, saps com estarà el menjar, ja ja ja :-P

En algun local de fideus de peu dret o de fast food també hem vist unes màquines molt curioses. Food Tickets, algunes porten fotos d'altres no, has d'escollir el teu plat, pagar i treure el tiket i així entregues directament al cuiner la comanda. Ràpid i fàcil!!

Es car viure a Japó, sobretot el transport i l'allotjament però amb el menjar ens han sorprès bastant. Fora dels grans restaurants i dels especialitzats en sushi la resta te uns preus bastant assequibles. Uns ramen (sopa de noodles) val uns 3 eur i la racions normalment son molt generoses, uns yakisoba 4 eur, un menú de sopa més bol d'arròs amb tempura uns 6 eur...
I si vols menjar sushi sense arruïnar-te pots anar als restaurants de la cinta rodant on cada platet, depenent del color, et pot costar entre 1 o 3 eur, un sopar et surt per 8 eur per persona!!

Ah, i ens ho deixàvem!! en els japonesos també els encanta comprar-se aquestes safates de menjar preparat (osouzai), per uns 6 eur pots dinar assegut en un parc.
Per tan, com podeu veure aquí tampoc hem passat gana.