5 de maig 2008

Cultures diferents

Visitar aquest país es passar-se una setmana amb la boca oberta. A nosaltres ens ha passat així, cada dia que caminàvem pel carrer, que pujàvem al metro o que anàvem a sopar ens sorprenia alguna cosa diferent.

Són una gent extremadament cívica, és increïble veure com respecten al peu de la lletra qualsevol norma. A totes les ciutats hi ha zones i carrers on està prohibit fumar i no veus ningú fumant ni restes de cigarretes pel terra!!! uau!!
Això si, de tant en tant topes amb unes "smoking areas" on es concentra una multitud de fumadors.

Ens ha sobtat també el gran ús que fan de la bicicleta, quasi podríem dir que n'hi ha més que a Holanda.
Les voravies estan dividides en dos parts, els vianants i els ciclistes i més val que respectis el teu cantó ja que van força ràpid.
Tenen pàrquings per bicis, però moltes les aparquen al carrer sense cadenes ni res totes amuntegades gairebé unes sobre les altres.

El silenci és desconcertant, pots caminar per un carrer amb 4 carrils i tràfic i no sentir res, sembla mentida estar en una gran ciutat.
Però no només els carrers són silenciosos, al metro la gent està sempre callada ningú parla amb ningú, és com estar dins d'aquell silenci que es crea a l'ascensor amb el veí....
Nosaltres hem agafat un tren bala on el nostre vagó era un "Silence car", ups! ni parlar ni res, tots a dormir!!

Tenen una fixació amb la higiene i la salut, hem vist tant gent gran com jove amb màscares blanques tapant-se la cara pel carrer, també n'hi ha que porten guants blancs... i fins i tot hi ha qui s'ho posa per dormir........

És una cultura molt solitària, està ple de gent caminant sola, anant amb metro sola, dinant sola, en molts bars o restaurants les taules són per una persona, inclús els Mcdonals i els Starbucks tenen taules individuals :(

Estan enganxats als mòbils, es passen el dia enviat-se missatges de manera incontrolada.
La tecnologia els absorbeix, la seva manera de fer oci és tancar-se tot el dia en una sala de karaoke amb una tele gegant o passar la tarda tirant boletes al Pachinco. D'aquestes sales n'hi ha per tot arreu. Entrar-hi és tot un espectacle. Hi ha files i files de màquines fent un soroll espantós i tota la gent està asseguda mirant fixament la pantalla mentre van caient unes boletes metàl·liques. Qui més en te mes guanya, suposo?

I per descomptat no ens podem deixar de mencionar l'amabilitat japonesa. En varies ocasions, en que hem demanat ajuda per trobar un carrer o una estació de metro, ens han acompanyat literalment fins al lloc. Per tant, encara que el ser servicials vagi dins del pack de la seva tradició i de la seva cultura, fan que viatjar per aquest país sigui molt, molt agradable.

2 comentaris:

Pepnoi ha dit...

Com penseu que s´ho faria un occidental per viure alli? Deu ser tope dificil aclimatar-se. Cuideu-vos
;)
PD: vaig anar a la platja i em vaig banyar... "usease" que ja no em fareu les dents llargues (amb aquet tema al menys)

Urgell ha dit...

ei no em puc imaginar lo del silenci...
tanmateix deu ser com la pel·lícula de lost in tranlation...