27 de set. 2007

Tren de Riobamba a Nariz del Diablo. Un pal

Ens hem plantat a Riobamba, situada a l'altiplà central, per agafar el tren que baixa fins a Sibambe, un antic tram de vies anomenat Nariz del Diablo i després tornar enrere fins Alausí, on agafarem un bus fins a Cuenca.
El trajecte és famosament conegut a Equador perquè et deixàvem pujar al sostre del tren i així podies disfrutar del paisatge, però recentment ho han prohibit.

El viatge no ha sigut el que esperavem, en comptes de fer-lo en 4 h hem tardat 10 h. Només en sortir el tren ha hagut de parar-se en sec per culpa d'una esllavissada, es veu que ha passat la nit anterior però ningú no ha vingut a arreglar-ho, per sort del tren han baixat un regiment de gent local que ja venien preparats amb pics i martells, i s'han posat a picar a força de braç per partir el rocot. N'hem tingut per una hora llarga i la gent a aprofitat per prendre el sol, menetre les venedores de tamales i empanades corrien per allà fent el negoci del segle (elles ja ho sabien).
Amb tot això el dia s'ha posat núvol i les vistes ja no són el que eren, desprès el tren a parat uns 30 min a Alausí perquè la gent faci les seves compres turístiques!!


Quan hem començat el descens per la Nariz del Diablo, ha sigut el millor, hem tingut 5 descarrilaments, no patiu, es ben normal que passi, per això el tren ja va molt lent. L'estat de les vies és lamentable, els travessers són troncs mig podrits i esclar amb el pes del tren es separen els rails. Encarrilar el tren es tot un espectacle, menys quan ja ho has vist fer 2 cops, però els ferroviaris ja ho tenen per la mà, el més interessant potser es veure com una mica d'enciam fa que tot vagi millor.

Ah! quan arribes al final del recorregut el tren para i t'has de mirar una muntanyeta on diuen has de trobar el nas del Diable, nosaltres sense ganes de fer l'esforç hem fet la foto perquè ens el busqueu vosaltres.
Amb tot això ja eren les tantes i encara ens quedaven les 4 h cap a Cuenca. Hem arribat a les 10 h de nit i estem petats.

4 comentaris:

Urgell ha dit...

amb aquest superviatge en tren de 10 hores normal que no veieu res!!
El que tindrieu ganes de veure és un bon llit de 2X2 per descansar!! Ptonets

Unknown ha dit...

Aixó de descarrilar tot sovint deu ser hiperemocionant. Ai DÉu meu. Carles.

Unknown ha dit...

Hola David i Gisela, estem fent de profes de la teva mare, som Imma i Jordi, quin viatge molt xulo. La teva mare està molt il·lusionada en anar a les Galapàgos. Molts petons Cuideu-vos

Pepnoi ha dit...

Caramb quin viatget mes entretingut que heu tingut....molt mogudet ;P

Josep M i Rosa a 5 dies pel casament