Oblidem-nos de Shanghai Surprise

El primer que s'ha de fer quan arribes a Shanghai es visitar el Bund, el passeig que dona al riu Huangpu. Des d'allà pots contemplar el Pudong el centre financer de la Xina, ple de gratacels i edificis alts.
La visita de nit al Bund és tot un clàssic, multituds de turistes, venedors d'aparells misteriosos i souvenirs estrambòtics es reuneixen per gaudir d'una postal de la ciutat barreja entre espectacularitat i orterisme asiàtic. Però aquesta silueta se'ns dubte li dóna caràcter a la ciutat.
L'edifici més vistos és la Perla de Oriente (el nom ja fa por), és aquesta punta que sobresurt amb forma d'agulla hipodèrmica invertida, de nit tota plena de llums de colors fent pampallugues.

Nosaltres hem volgut pujar en un d'aquests edificis tant alts, així que hem travessat el riu per un túnel subterrani una mica psicodèlic i ens hem plantat als peus de la torre Jin Mao que té 420 m d'alçada.
La vista des de la planta 88 és acollonant, no només perquè et trobes tant amunt sinó peque veus la gran quantitat de gratacels que hi han i que s'estan construint. Just darrere d'aquest edifici se'n està acabant un de 90 plantes i de 460 m, possiblement el més alt de tot Xina.

Mentre érem per aquí també hi era la torxa olímpica, venedors repartin banderetes i la gent disfressant-se amb tot el relacionant amb les olimpíades. El passeig del Bund estava ple de gent esperant el gran moment, però com que no se sabia l'hora nosaltres hem passat de quedar-nos plantats allà.

Nit al carrer

Des del 12 de maig, dia del terratrèmol, fins avui les rèpliques s'han anat sentin per molts llocs del país. Nosaltres per sort no n'hem notat cap.
Aquestes rèpliques cada vegada han sigut de més magnitud fins arribar al punt, que el mateix govern va decidir el dia 19 anunciar que se'n esperava una de 6 o 7 graus per aquella mateixa nit.

Això automàticament va crear el pànic a moltes poblacions de territori de Sichuan. Inclòs a la mateixa ciutat de Xi'an molta gent va preferir dormir al carrer per por a la esperada sacsejada, nosaltres evidentment no.


Encara en el dia d'avui no es poden preveure amb tanta exactitud els terratrèmol i menys la seva magnitud, la informació que va donar el govern xinès era errònia i l'únic que va provocar va ser mes pànic a la gent. Finalment no va passar res.
Més info: Pronòstic de terratèmols

Barri musulmà a Xi'an

Curiosament la ciutat de Xi'an també compte amb una gran comunitat musulmana. Nosaltres hem disfrutat moltíssim passejant pels seus carrers, mercats... el component islàmic hi es present en tot moment, el tarannà de la gent, el menjar, els carrers plens de vida... tot fan que per uns moments sembla que hagis entrat a la màquina del temps.

Fer-hi fotos es un plaer, es més, ells es posen en situació i et somriuen si fa falta, encara que l'idioma segueixi siguen una dificultat aquesta gent fan que sense donar-te'n compte estiguis parlant amb ells.

La millor hora per anar-hi es al cap vespre quan tots els locals es posen a muntar els seus tinglados al carrer i pots veure com cuinen.

Xi'an i els "Terracotta Warriors"

Fins ara les ciutats que hem anat visitant no poden presumir de tenir gaire encant i Xi'an encara que també és una ciutat emmurallada tampoc n'és l'excepció.
La ciutat és enorme, com tot per aquí, té uns 6 milions de habitants i a part de les muralles el seu aspecte es completament modern, en el paisatge hi predominen els edificis alts i els centres comercials d'entre algunes torres antigues.

Però si hem vingut fins aquí, no es per altre cosa que per visitar el conegut Exèrcit de Terracota!!!
Nosaltres ens hi hem arribat per lliure, aquest cop ha sigut fàcil, amb 45 min ja hi hem sigut.

Per fi quan veus les estàtues et quedes de pedra, és espectacular per la dimensió de l'excavació i pels detalls de cada figura. En total hi han 3 jaciments excavats i es sap que encara n'hi han més sota terra.

Les figures estan pintades amb colors vius, però aquests desapareixen després de 5 hores amb contactes amb l'oxigen. Per això s'ha decidit que fins que no hi hagin noves tècniques per evitar l'oxidació no es seguiran desenterrant més guerres.
El que estaria bé, seria que fessin una rentada de cara a la exposició, ja que te un aspecte bastant deixat. Els soldats et queden bastant lluny i els que pots veure mes d'aprop estan en una sala envoltats d'un vidre ple de ditades.

La ciutat enmurallada de Pingyao

De camí cap a Xi'an hem fet una parada a Pingyao, una ciutat que encara manté les seves muralles i l'arquitectura antiga.
Actualment està totalment enfocada al turisme i tot el centre de la ciutat està farcit de botigues de souvenirs, restaurants turístics o albergs. Durant el dia es fa difícil passejar per la ciutat sense sentir-te agobiat per una multitud de venedors, però cap al vespre els carrers recuperen una mica la seva tanquilitat i es el millor moment per sortir a pendre la fresca.

Aquí la gràcia està en llogar una bici i explorar tots els carrers possibles, nosaltres en hem perdut i desprès no sabíem trobar l'alberg. :-o

Datong i les Coves de Yungang

Aquest cop ho hem fet bé i per canviar de ciutat hem viatjat amb tren nocturn i amb llitera, tot un luxe!!
Hem canviat de província i ens hem plantat a la ciutat de Datong per visitar les conegudes Coves de Yungang.

Durant la dinsatía Qing, van crear unes coves escarpades a la terra amb més de 50.000 estàtues de budes. Moltes encara conserven els colors i és impressionant veure les estàtues més grans.

Al canviar de província hem notat un canvi substancial amb la gent, aquí són molt més oberts i riallers. Quan vas pel carrer molts et paren per simplement practicar els seu "Jelou"!!
Ens hem fet un far d'anar saludant a gent a tord i a dret, casi sembla que siguem famosos..

La Gran Muralla, Simantai

Que hem de dir de la Gran Muralla, esplèndida!!!!

Arribar fins aquí amb transport públic ha sigut tot una aventura, primer de tot hem hagut de buscar l'estació de busos, que com tot a Beijing està amb obres i sense senyalitzar. De tant en tant preguntàvem (com podíem) cap on era i encara era pitjor, uns ens deien tot cap a la dreta i un cop allà altres deien, tot cap a l'esquerra. Però bé, al final aconseguim pujar en un bus que no era el que buscàvem però que ja ens apropa.

El bus para en plena carretera, baixem i allà en mig no hi ha res mes que un tio amb una furgo esperant a dos guiris com nosaltres. El paio ja es frega les mans, el regateig serà dur. Optem per la tècnica "missatger", la Gisela parla amb el paio mentre el David es fa el desinteressat a uns 4 metres. El paio demana 300 i la Gisela comença forta, li ofereix 25 per cap, el xino s'esvera, això promet...

Després de 45 minuts molt divertits, seguim negociant apuntant diferents preus en una llibreteta ja plena de guixots que el taxista portava...
Quan ja estem arribant a un possible final, la Gis li passa el preu al David que amb cara de pocs amics diu que no, que amb aquell preu s'entorna cap a Beijing, que a Tarragona també tenim muralles. Aleshores es quan el paio afluixa una mica mes i aconseguim un millor preu. Buff...
Després d'una hora de furgo arribem a la muralla!!!

Beijing II: Temple dels Lamas i Hutongs

El Temple dels Lamas és el temple budista més prestigiós fora del Tibet, en una de les seves sales hi ha una estàtua de Buda enorme feta de fusta de sàndal que medeix 16,5 m. Llàstima que no deixaven fer fotos!!

Els Hutongs, són carrerons estrets conectats entre si formant una espècia de laberints. Entremig hi trobes casetes destartelades, la majoria, o alguna casa històrica amb patis de l'època Ming ben conservats. Perdre s'hi es molt divertit.

Actualment en els Hutong encara hi viu una quarta part de la població de Beijing, però a la que poden s'enderroquen per construir nous gratacels sense personalitat o centres comercials. Els pocs que queden es reconverteixen en carrers bohemis obrint locals pels estrangers, cafès amb conexió a internet, botigues de roba... però es clar tot a uns preus bastant elevats.

Beijing I: Ruta per la Ciutat Prohibida i la plaça de Tiananment

Hem sortit a caminar per Beijing, i observant els edificis ens donem compte que sembla que ens trobem a Rússia, aquesta gent no només van agafar l'ideologia sinó també l'estètica del comunisme rus.
La famosa plaça de Tiananment en realitat és bastant lletja, es una superfície immensa de ciment amb ni un sol banc. Diuen que en els dies clars es poden veure famílies amb nens fent volar les seves cometes, nosaltres nomes en vist molts turistes i molta, però molta policia.

La Ciutat Prohibida, que te aquest nom degut a que va tenir l'entrada al prohibida al poble durant 500 anys, va ser la residencia de les dinasties Ming i Qing.
El lloc és enorme i pot semblar casi un laberint, entre temple i temple hi han diferents patis, grans, petits, que condueixen a altres temples i altres patis. Diuen que és el conjunt de temples més ben conservat de la Xina i ara amb lo de les olimpíades estan pintant moltes parts i casi semblen més noves que no pas de fa tants anys.

La primera impressió, que no vol dir la última

Qingdao serà seu dels Jocs Olímpics per les proves de vela, actualment encara està en plena fase de rentat de cara. Les façanes dels edificis s'estan pintant a marxes forçades, les voravies estan totes aixecades per posar nous paviments i s'estan aixecant molts edificis nous...

El que si hi hem trobat és molta arquitectura alemanya del segle XIX que encara es manté en peu. La ciutat va pertànyer a Alemanya durant 99 anys i durant aquest temps també es va obrir la famosa fàbrica de cervesa Tsingtao que es beu a casi tot el país.

El primer contacte amb la ciutat és xocant, venin de Japó això és un altre món.
Aquí d'entrada tothom sembla que tingui mal de coll, no paren d'escupir, ens miren descaradament com si mai haguessin vist un occidental i la gent no somriu gens... serà que avui no fa sol? Donem-lis temps...

Res millor per integrar-se i entendre aquesta nova cultura que pujar en un tren ple de xinos durant 10h, asseguts cul amb cul tots ben juntets.
Potser es que veníem massa ben acostumats dels trens japonesos, ai ai ai... i això de sentir gargalls tot el dia i notar bafarades d'aires aliens a la cara no ho hem portat gaire bé. Però res tu, sort que el temps passa sol i en 10h ja érem a Beijing... per fi.......

Entrant per la porta del darrere Qingdao

No volíem deixar d'explicar-vos l'anècdote de l'entrada al país que té tela!!!

Després d'un calmat viatge en ferri fent l'impossible perquè les hores passessin vam arribar a la Xina. Un cop al port de Qingdao el primer que fem és entrar al típic control de passaports. Vet aquí que mentre fem cua se'ns tiren a sobre dos oficials per demanar-nos el passaport; tot fent un munt de preguntes: d'on som? on anem? d'on és cada segell que tenim al passaport?.... uff quina feinada....

Un cop superem la primera prova, passem per la finestreta, la Gisela primer.
Aquí la cosa ja no fa tanta gracia, es comencen a remirar el passaport amb lupa, a rascar amb l'ungla la pàgina de l'holograma... etc... Nosaltres ens comencem a posar mosques, amb tot això hi estan uns 5 min.
Després ens diuen que tornem a la cua mentre ells s'enduen el passaport a comprovar-lo a un altra sala. No entenem res, sembla que no hagin vist mai cap passaport espanyol?
Però res, després de fer aquesta darrera comprovació finalment ja ho veuen tot clar, segona prova superada, els dos ja tenim el segell xinés.

Control de maletes, a aquesta vegada li toca al David. Li fan obrir la motxilla i li demanen que ensenyi els llibres que porta.. només volen veure llibres...
Comença amb el sudoku, seguit d'un de lectura... fins arribar a treure la guia de Xina. I que passa? Doncs que no els hi agrada gens!!
A la guia surt un mapa de Xina on l'illa de Taiwan no està marcada com a territori xinès, cagada!!
Al poli li canvia la cara de cop, i indignat comença a fer que no amb el cap. Entenem que ens diu es que aquest llibre està prohibit en aquest país (:-O)
No ens queda més remei que posar-nos a negociar amb un xino amb molt males puces, i que a més no parla ni un borrall d'anglès.
Total, que al cap d'una estona de conversa intranscriptible, els fem entendre que si volen que arrenquin la pàgina "prohibida" i ens deixin passar amb el llibre....


Però el tio segueix remenant dins la bossa. I que troba aquest cop? Unes càpsules Hoi Poi de Capsula Corporation, de joguina es clar (un artefacte de la sèrie d'animació Bola de Drac). El paio comença a remirar-les, a escoltar-les, a olorar-les i no entén que recoi és això...

El David comença, Do you know manga? Dragon ball? Gt? Z? Japanesse souvenir animation... res de res, el tio segueix olorant-ho... repetim Do you know manga? i el tio amb cara de peix perdut... no entén res del que diem. Sort que no vam comprar el bastó d'en Goku tamany real, segur que es pensa que és una arma de destrucció massiva!!
Per sort un altre oficial apareix per allà i veu que allò es totalment inofensiu i ens deixa per fi entrar del tot a la Xina, això si amb mitja guia arrencada i una emprenyamenta de collons. PERÒ QUI S´HAN CREGUT QUE SOM NOSALTRES? Uff!!! quina suada hem fet només arribar......És el que té entrar per la porta de darrera.

Terratrèmol a la Xina

Fa 2 dies ens vam assabentar per internet del terratrèmol i això que som a la Xina. Nosaltres som a Beijing a 1500 kilòmetres de distància de la província Sichuan i aquí el sísme pràcticament no s'ha notat.
Les noticies no paren de repetir les mateixes imatges cada dia, polítics reunits en el lloc dels fets amb un mapa davant i fent veure que dirigeixen... pero la gent al carrer actua amb tota normalitat.

En algun carrer del centre s'ha instal·lat un autobús per donar sang, això és l'únic fet que sembla que alteri la rutina de cada dia. Les pantalles gegants dels centres comercials i dels carrers repeteixen sense mesura imatges d'algunes tasques de salvament i polítics fent una especia de mítings insitu. Però es clar nosaltres no entenem ni un borrall del que diuen.
Pel que fa nosaltres estem bé. No patiu.

Quin plaer menjar

Ja hem arribat a la Xina desprès de 27 hores de ferri travessant el Mar Groc i el Mar de l'Est de la Xina, hem de dir que de moment l'entrada al país no ha sigut gens bona. Però bé, ja explicarem l'anècdota més endavant, i es que no volíem deixar Japó sense abans haver parlat una mica sobre el menjar.

El mite de que només es menja fideus i peix cru no és del tot cert. Doncs la veritat és que aquest japonesos mengen de tot, qualsevol cuina que es proposin fer la fan bé, o boníssima.
Mengen molt de porc, sobretot amb les sopes de noodles, també són de molta vedella, està ple de restaurants temàtics que només fan carn en una espècia de brasa al carbó que et cuines tu mateix a la taula. Mengen pasta italiana i pizzes boníssimes, l'hem provat en un parell de locals i son uns craks!! casi millor que Itàlia. També hem provat salsixes alamanes i les fan delicioses, croissants francesos mhhhhh que bons.. i es clar, sushi, yakisoba, teriyaky i una infinitat de noms i plats difícils de nombrar.

Ha Hiroshima s'ha de probar el Okonomiyaki, una espècie de truita feta amb col, pop o gambes, beicon, ou, noodles, i mil coses més, tot sobre una base de crepp, tremenduu...

A qualsevol cantonada et pots trobar el xiringuitos de pinxos de ceba i pop o d'espàrregs amb beicon, deliciosos i baratíssims.

Coses curioses, tots els locals de menjar tenen a fora el carrer exposats els seus plats amb maquetes super realistes, ja sigui per veure el tamany que tindrà, els ingredients o si porta sopa d'acompanyament o no. Depenent de la perfecció de la maqueta o de si te molta pols, saps com estarà el menjar, ja ja ja :-P

En algun local de fideus de peu dret o de fast food també hem vist unes màquines molt curioses. Food Tickets, algunes porten fotos d'altres no, has d'escollir el teu plat, pagar i treure el tiket i així entregues directament al cuiner la comanda. Ràpid i fàcil!!

Es car viure a Japó, sobretot el transport i l'allotjament però amb el menjar ens han sorprès bastant. Fora dels grans restaurants i dels especialitzats en sushi la resta te uns preus bastant assequibles. Uns ramen (sopa de noodles) val uns 3 eur i la racions normalment son molt generoses, uns yakisoba 4 eur, un menú de sopa més bol d'arròs amb tempura uns 6 eur...
I si vols menjar sushi sense arruïnar-te pots anar als restaurants de la cinta rodant on cada platet, depenent del color, et pot costar entre 1 o 3 eur, un sopar et surt per 8 eur per persona!!

Ah, i ens ho deixàvem!! en els japonesos també els encanta comprar-se aquestes safates de menjar preparat (osouzai), per uns 6 eur pots dinar assegut en un parc.
Per tan, com podeu veure aquí tampoc hem passat gana.

La ruta per Japó

Hem anat tan de cul que aquest cop no hem explicat els llocs que hem visitat, però no us preocupeu que ara us en fem 5 cèntims.

Sortint de Tokyo, amb el tren bala a tota castanya, ens hem apropat a la famosa Kyoto ciutat tradicional i plagada de temples impressionants.


Amb el tren ens hem pogut moure pels voltants per visitar la ciutat de Nara, un lloc molt turístic ple de cérvols que campant al seu aire. Aquí hem visitat el temple Tōdai ji, famós per ser el mes gran del món fet 100% de fusta. Brutal!!

Altre cop a sobre el shincansen a 300 Km/h camí cap a Hiroshima. Abans d'arribar hem fet parada a Himeji on hem pogut veure un dels castells mes ben conservats de Japó i també patrimoni de la humanitat. Molt maco :-)

Un cop a Hiroshima hem fet una mica d'història visitant el museu de la bomba atòmica i la cúpula del edifici de la càmera de comerç que encara avui queda en peu. El recorregut pel museu et commou però val molt la pena.
Al parc que hi just davant hi ha una flama que es mantindrà encesa fins que l'última arma nuclear del planeta sigui destruïda.

Ah, i des de Hiroshima també hem fet una petita visita a l'illa de Miyajima a veure la porta Tori mes fotografiada de tot Japó.

Seguin la ruta de baixada hem canviat a l'illa de Kyushu i ens hem parat un dia a Beppu ciutat dels onsen (banys termals), l'endemà amb el furor de la Golden Week hem anat a parar a una urbanització una mica a l'extraradi de Fukuoka a Dazaifu, i, la veritat es que hem pogut contemplar com és una ciutat gens turística i on ningú parla anglès i la majoria de rètols dels bars son amb japonès. Sopar amb un grup de japonesos beguts te la seva conya.

Avui ja som a Fukuoka esperant que demà surti el nostre ferri cap a Qingdao (Xina), han sigut pocs dies a Japó però suficientment intensos com per saber que hi tornarem, és un país fascinant amb una gent encantadora. Sayonara!!

Pd: ja hem penjat la galeria de Japó