Udaipur ciutat de temples i palaus

Ja som al Rajastan, la zona de l'Índia nord mes visitada pels seus palaus i forts.
De moment Udaipur ens ha sembla un lloc molt tranquil. Malauradament el conegut llac Pichola, que separa la ciutat, ara esta bastant sec es veu que aquí les pluges encara no ha arribat.
Un dels encants d'aquesta ciutat es un dels Palaus convertit en hotel que esta al bell mig del llac, per arribar-hi nomes es pot fer en barca, però si no estàs allotjat no pots ni trepitjar el restaurant.

El que si que es pot visitar es el Palau de la Ciutat, un dels mes grans del Rajastan.
La millor hora es quan baixa el sol i la pedra de color crema agafa unes tonalitats taronges brutals. A mes nosaltres ens hem colat per unes escales i hem pogut pujar a un dels molts terrats, les vistes encara molt millors.


Per últim us ensenyem una foto del nostre hostal, un edifici amb l'arquitectura típica d'aquí, tot reformat i amb una terrassa de somni per sopar.

Visites Delhi

Ja som a Delhi i per començar hem anat a visitar el tant anomenat Fort Vermell. Hem de dir que és mes atractiu des de fora que un cop a dins, l' 'interior en general no està gens ben conservat fora de dos sales amb columnes de marbre.
Molt aprop hi ha la mesquita mes gran de l'Índia "Jama Masjid" amb una arquitectura brutal. Per mala sort nosaltres hem arribat en hores de pregaria i tanquen l'accés al public, ups :( ens hem quedat sense poder entrar.
De totes maneres l'ambient que es respira a fora no és gens agradable... sembla que els turistes fem nosa aquí...i mes si et confonen amb israelita. Aquests rotllos fan una mica de fàstic...


Una visita que ens ha sorprès molt, ja que no esperàvem tant d'aquest lloc, és la "Tomba de Humanyu".
Un espai super tranquil envoltat de verd, i ideal per desconnectar una estona del caos de Delhi.
Aquí principalment hi ha enterrat el 2on emperador Mongol, però en les sales secundaries hi han altres tombes, a part d'això l'espai és molt agradable.

Passejant per Vanarasi

Abans de caure malalts hem tingut l'ocasió de conèixer una mica aquest lloc. Varanasi és possiblement un dels llocs mes pintorescs de l'Índia i part de l'encant resideix en passejar pels carrers i carrerons plens de vaques, baixar als ghats i observar la quotidianitat d'aquesta gent.
En la ciutat vella et trobes amb els diferents artesans, des dels que fan el formatge, als que tenyeixen la roba de colors...

Si t'apropes als ghats pots observar com resen, s'ensabonen o renten la roba, tot amb l'aigua del Ganges que per ells és sagrada. La pena es que ara amb el monso el riu a crescut molts metres i no pots accedir als ghats des de el passeig que voreja el riu.


El ghat Manikarika esta casi tot el dia en funcionament, aquí és on ells cremen als difunts. Es un batibull de gent i fum, entre els treballadors que carreguen la llenya amunt i avall, els que miren per mirar, els que resen al ganges, les famílies...

Cada nit fan la cerimònia "Ganga Aarti" al ghat Dasaswamedh. Una especia d'ofrenes i pregaries a la llum de les espelmes i acompanyades amb la musica tradicional. Molt pintoresc!

PD1: Finalment ja tenim feta la galeria del Nepal.
PD2: Amb aquest ordinador es impossible possar accents...

Intoxicats a l'Índia

Després d'un llarg i pesat viatge per fi arribem a Varanasi. Aquesta ciutat es diu que és de les mes brutes del país i en directe hem de dir que si, que realment ho sembla.
La merda aflora pels carrers, i quan parlem de merda ho diem amb el sentit mes literal de la paraula. En aquesta ciutat hi conviuen tan persones, com vaques, búfals, cabres, monos i tots fan les seves necessitats al carrer... us podeu imaginar l'olor?

Doncs amb tot això ja us podeu imaginar quin és millor lloc per posar-se malalt. Ens hem passat tot un dia a l'habitació del hotel, i després de veure que les febres seguien pujant el seguro ha decidit enviar-nos cap a l'hospital.... Un hospital a la Índia? Aquesta és una d'aquelles coses que sempre has desitjat que no et passes a tu...
Arribem a l'hospital i ens espera un metge, suposo que això de rebre dos guiris amb assegurança pagada els hi obre els ulls... aixo que a l'entrada estava ple de gent tirada pel terra esperant ser atesa.

El primer que fan es prendrem la pressió, però per alguna raó que desconeixem decideixen atendrem a mi i passar olímpicament del David, que precisament era el que estava la nit anterior a 39,4???

Resulta que tinc la pressió pels terres, i com no, portem casi 12 hores amb febre, sense menjar i nomes bevent suero. Doncs se'ls-hi fot al cap que un suero intavenos m'anirà de perles, quina gracia!
La veritat es que estem ben xafats i pensem que no hem vindrà malament o sigui que acceptem... al cap d'una estona torna el metge i diu que hem de passar la nit, que volen fer algunes proves per determinar quin virus es.... sort que hem anat a parar a l'hospital turístic i les habitacions son privades amb aire i tele, millor que les del nostre hotel!!!

Tot i així no ens fa cap gracia estar allà, no ens visita cap metge mes durant l'estada, no hem donen cap medicament per tallar la diarrea, nomes volen fer proves i mes proves...
Per sort mentrestant passen les hores i els dos ja ens anem trobant millor.. serà l'estress d'aquest lloc, serà que no era tan greu com per ingressar-me...

Pel mati següent els hi diem que volem marxar... es posen farrucs i diuen que hem de passar una altre nit, que s'han de fer encara mes proves??? Proves de que??? Ara hem volen fer una ressonància... això si que no cola, per una diarrea... i els medicaments on son???
Els hi tornem a dir que hem de marxar amb l'excusa que tenim un vol i sembla que ho entenguin.

Per sortir de l'hospital ens ho posen difícil, primer ens porten la factura de tot i diuen que ho han de cobrar amb "cash", aquests si que la saben llarga. Però truquem al seguro i ho solucionem.
Aquí encara no ha acabat tot, no ens volen tornar el passaport i intuïm que ens volen demanar mes diners, hem sentit que entre ells parlen de 100 rupies mes... però no saben amb qui estan tractant, el David amb un moviment ràpid que ni Jackie Chang en els seus millors moments els hi pren el meu passaport i me'l dona. Ells es queden amb cara d'indi perdut (molt comuna aquí) i ens el reclamen sense cap excusa clara, fotem mitja volta i marxem, no se perquè ens sentim com uns fugitius que escapem de la presó.

PD: Els enganys a turistes aquí a l'Índia son l'ordre del dia i en el nostre cas l'engany va anar cap a l'asseguradora que els hi van clavar una factura de 300 eur quan no feia cap punyetera falta.
Tan a Agra com a Varanasi, fa anys els enganys anaven mes enllà i hi havien locals de menjar que intoxiquen als turistes per després cobrar dels seguros.

Lumbini, aquí va néixer Buda

Ja ens anem despedin del Nepal, però abans hem volgut fer una parada a Lumbini ja que ens queda aprop de la frontera.
Aquest poble és un lloc molt important de peregrinació, es on diuen que va néixer Buda i per tan sempre venen carretades d'autobusos a visitar-lo.
A tocar del poble hi ha una recinte enorme amb temples budistes fets per els diferents països, Birmània, Corea, Xina, Vietnam... i també pots visitar les ruïnes del lloc exacte on va néixer.

Nosaltres hem passejat pel complex, però molts dels temples estan en remodelació i no estan especialment macos, realment aquest es un lloc per peregrins.
El poble en si nomes té un carrer i para de contar, és maco per la tranquil·litat que es respira i per veure la quotidianitat d'un poble nepali però 2 dies son suficients.

L'endemà camí cap a Varanasi, tornem a l'Índia.