5 de set. 2008

Intoxicats a l'Índia

Després d'un llarg i pesat viatge per fi arribem a Varanasi. Aquesta ciutat es diu que és de les mes brutes del país i en directe hem de dir que si, que realment ho sembla.
La merda aflora pels carrers, i quan parlem de merda ho diem amb el sentit mes literal de la paraula. En aquesta ciutat hi conviuen tan persones, com vaques, búfals, cabres, monos i tots fan les seves necessitats al carrer... us podeu imaginar l'olor?

Doncs amb tot això ja us podeu imaginar quin és millor lloc per posar-se malalt. Ens hem passat tot un dia a l'habitació del hotel, i després de veure que les febres seguien pujant el seguro ha decidit enviar-nos cap a l'hospital.... Un hospital a la Índia? Aquesta és una d'aquelles coses que sempre has desitjat que no et passes a tu...
Arribem a l'hospital i ens espera un metge, suposo que això de rebre dos guiris amb assegurança pagada els hi obre els ulls... aixo que a l'entrada estava ple de gent tirada pel terra esperant ser atesa.

El primer que fan es prendrem la pressió, però per alguna raó que desconeixem decideixen atendrem a mi i passar olímpicament del David, que precisament era el que estava la nit anterior a 39,4???

Resulta que tinc la pressió pels terres, i com no, portem casi 12 hores amb febre, sense menjar i nomes bevent suero. Doncs se'ls-hi fot al cap que un suero intavenos m'anirà de perles, quina gracia!
La veritat es que estem ben xafats i pensem que no hem vindrà malament o sigui que acceptem... al cap d'una estona torna el metge i diu que hem de passar la nit, que volen fer algunes proves per determinar quin virus es.... sort que hem anat a parar a l'hospital turístic i les habitacions son privades amb aire i tele, millor que les del nostre hotel!!!

Tot i així no ens fa cap gracia estar allà, no ens visita cap metge mes durant l'estada, no hem donen cap medicament per tallar la diarrea, nomes volen fer proves i mes proves...
Per sort mentrestant passen les hores i els dos ja ens anem trobant millor.. serà l'estress d'aquest lloc, serà que no era tan greu com per ingressar-me...

Pel mati següent els hi diem que volem marxar... es posen farrucs i diuen que hem de passar una altre nit, que s'han de fer encara mes proves??? Proves de que??? Ara hem volen fer una ressonància... això si que no cola, per una diarrea... i els medicaments on son???
Els hi tornem a dir que hem de marxar amb l'excusa que tenim un vol i sembla que ho entenguin.

Per sortir de l'hospital ens ho posen difícil, primer ens porten la factura de tot i diuen que ho han de cobrar amb "cash", aquests si que la saben llarga. Però truquem al seguro i ho solucionem.
Aquí encara no ha acabat tot, no ens volen tornar el passaport i intuïm que ens volen demanar mes diners, hem sentit que entre ells parlen de 100 rupies mes... però no saben amb qui estan tractant, el David amb un moviment ràpid que ni Jackie Chang en els seus millors moments els hi pren el meu passaport i me'l dona. Ells es queden amb cara d'indi perdut (molt comuna aquí) i ens el reclamen sense cap excusa clara, fotem mitja volta i marxem, no se perquè ens sentim com uns fugitius que escapem de la presó.

PD: Els enganys a turistes aquí a l'Índia son l'ordre del dia i en el nostre cas l'engany va anar cap a l'asseguradora que els hi van clavar una factura de 300 eur quan no feia cap punyetera falta.
Tan a Agra com a Varanasi, fa anys els enganys anaven mes enllà i hi havien locals de menjar que intoxiquen als turistes per després cobrar dels seguros.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Collona, nois quina experiència... Pensava que després de més d'un any de voltar pel mon ja estaveu vacunats per aquests tipus de coses.

Si us serveix de consol, a mi també em va passar a Nova Delhi, vaig pujar fins a més de 39, però no hi ha res que el Fortasec, un bon llit, uns quants platans i sucs no ho arreglessin...

Segueixo en la recerca de'n Paltruc.

Molts records,
Xavi de Gue

Anònim ha dit...

Ja ja! La història és genial!!! Això és una teràpia pre-tornada a casa. Perque comencin a entrar les ganes de llitet netet i sense babes d'altres.

Sobretot, no publiqueu qui és la vostra asseguradora. Amb la cara de felicitat que fas a la foto del llit de l'hospital, encara et diran que t'ho pagui un altre. La foto em recorda a la típica que em demana sempre la meva iaia quan anem de viatge "Nena, posa't aqui que farè una foto a l'habitació de l'hotel. És tan macu"

Quines ganes que vingueu!!!

Petonets,
s.

Anònim ha dit...

Buff! em sap molt de greu pero donat que no fa ni un mes q vaig estar ajá vos entenc perfectament. El remey caser allí per la diarrea es pendre papaya. el menjar d´ajá es un tant perillos i la quantitat de merrda que et trobes inhusual. Anim, al menys sembla que no vos va pillar cap inundació com a nosaltres, varem nadar entre les aigües del Ganges, amb la mochila amb els pasaports fora del aigua com podía ;)
Josep Mª i Rosa