Otavalo, súper mercat de dissabtes

Otavalo, a 2 hores amb bus de Quito es famosament coneguda per el seu mercat de dissabtes, on els indígenes dels pobles dels voltants baixen a vendre el seus productes, majoritàriament enfocat als turistes però també hi ha la part d'aliments per els locals.


Vam enganxar la visita del Rafael Correa, president d'Equador i tot el poble estava revolucionat per poder conèixe'l, (com es nota que venen eleccions).


Ens hi hem estat uns 3 dies ja que per aquí hi han força rutes a fer, nosaltres hem visitat la Cascada de Peguche, lloc on van a passar el diumenge les famílies, a fer pícnics i remullar-se a l'aigua gelada (rotllo fonts dels Llobregat), també ens hem acostat a la Laguna de Cuicocha, formada a partir d'un cràter volcànic enfonsat amb dos illes dins que van emergir d'erupcions posteriors. El lloc també es bastant turístic ja que has de pagar una especia d'entrada per poder accedir amb la furgoneta.

Hola Sud Amèrica!!

Ara ens trobem a Quito Equador, hem deixat les platgetes, els cocoters, i la caloreta per passar als altiplans de Sud Amèrica, les terres àrides i el fred!!!

Quito, situat entre volcans a 2850 m d'alçada, es nombrada el 1978 Patrimoni Mundial per la UNESCO gràcies a la riquesa artística que guarden els seus temples, per aquest motiu també es coneguda com "La Florència d'Amèrica".
Cal visitar el Casc Antic atabalat de gent i circulació densa, ple d'edificis colonials i esglésies, és genial per assaborir l'ambient indígena de la zona.


Tota la ciutat està comunicada amb un TroleBus, un híbrid entre bus i tramvia, sense contaminar. Amb 10 minuts et plantes a la part nova Marical Sucre, on l'ambient canvia radicalment, tot són bars de moda tipus "lounge", discoteques, restaurants de tot tipus amb decoracions extravagants, parets de vidre... i ple de ciber-cafés amb música disco a tope.
Al cap vespre els carrers s'omplen d'estudiants que venen de festa o més ben dit a muntar el botellón.

PD: no deixeu de donar un cop d'ull a la galeria de Panamà, ja és aqui!!!

Ciutat de Panamà

Com deia un taxista que vam conèixer, la ciutat està dividida en tres parts molt diferents. El casc antic, on fins fa poc no podies ni acostar-te si no volies sortir escaldat, actualment s'estan reformant tots els edificis colonials i restaurants i botigues de moda no paren d'aparèixer com bolets. Ara, és un lloc molt tranquil i agradable per passejar i perdre't pels carrerons.


Per altra banda tenim la ciutat nova davant del mar, una espècie de nou Miami on no paren de construir gratacels espectaculars. La majoria son apartaments de luxe i macro centres comercial enfocats a la població nord americana, a més Panamà està plegat de bancs lliures d'impostos, cosa que fa que encara sigui més atractiu comprar un apartament aquí.

En definitiva Ciutat de Panamà no te gaires encants, com totes les capitals de centre Amèrica el caos circulatori, la pol·lució, el soroll, els crits, i la brutícia ocupen la major part de la ciutat.

El Canal de Panamà

Per fi hem pogut visitar el Canal!!! Ho vam provar abans d'ahir però va resultar ser la inauguració de les obres d'ampliació, i es clar, estaven tots els polítics fent el numeret i no el deixaven visitar.
La zona del canal que es visita aprop de la ciutat de Panamà són les "Escluses de Miraflores" a 30 minuts del centre amb autobús. Un cop allà el primer es pagar 8 $ per barba, però si tens cara d'estudiant com nosaltres, només 5$ la visita, museu i vídeo corporatiu.


Quan vam arribar just estava entrant un vaixell "enorme" que només passava a 60 cm dels laterals del canal. Veure-ho és impressionant, el condueixen algo semblant a 6 maquines de tren que tiren d'ell a través d'uns cables d'acer, que a més controlen que no se'n vagi de cantó i que no doni cap cop. Un cop el tenen situat tanquen les comportes i omplen el canal. El sistema és ben senzill, es deixa entrar, per gravetat, un quantitat desmesurada d'aigua (uns 100 milions de litres) del llac Miraflores, aleshores el vaixell s'anivella amb el llac i pot creuar fins arribar a les següents escluses i així successivament fins travessar els 80 km que separen els dos oceans.

Cada cop que es fa aquest procés tota l'aigua dolça que es fa servir per omplir les diferents escluses es llença al mar sense contemplació, a Panamà presumeixen de tenir molta aigua a les muntanyes, per algun dia pot ser que s'acabi. Per sort el nou canal d'ampliació que es vol construir no llença l'aigua, anirà previst amb un sistema de bombeig per recuperar-la.

PD: Per els mes curiosos aqui teniu el link on podeu mirar en temps real el canal. http://www.pancanal.com/esp/photo/camara.html

El paradís a Bocas del Toro

Ja portem 5 dies a Illa Colón, aquí es respira un ambient caribeny diferent a Costa Rica, no està permès anar pel carrer sense samarreta, amb begudes alcohòliques i res de fumar marihuana, es nota que aquí els americans hi tenen molta pasta posada.
Aquí tot està en venda, les agencies immobiliàries ofereixen de tot, des de illes particulars fins a grans finques en mig de la selva, i tot a uns preus bastant econòmics si els compares amb Barcelona!!! Un illot per a tu sol només 60.000 $, si no trobes casa a barna ja ho saps :-p



Després de visitar diferent llocs del carib, aquí hem trobat una de les millors platges amb aigües calmades de color turquesa, Bocas del Drago. Una zona de costa totalment deshabitada plena de plantacions de cocoters i tot és d'un sol propietari que no ho vol vendre, olé!

Amb tant de cocoter, el David no va poder resistir de fer una mica de Robinson Crusoe, va collir el seu primer coco i després de lluitar una mica el va obrir, cosa no tant fàcil. El jugo de pipa, com li diuen aquí, es boníssim, dolç i molt refrescant.