5 de jul. 2007

Poblets Llac Atitlan

Ja fa uns dies que estem descobrint alguns els poblets del voltant del llac, vam arribar a Panajachel per sortir corren el matí següent, la veritat es que "Pana", com aquí li diuen, és com un Lloret de Mar, ple de paradetes i restaurants tot molt enfocat al turista i sense cap encant aparent.
L'endemà vam marxar cap a San Pedro de La Laguna esperant trobar una mica més de tranquil·litat, aquí hi ha molta gent que hi ha anat de vacances i s'hi ha quedat a viure, italians, anglesos... D'entrada quan arribes t'atabalen els paios del moll que t'intenten vendre qualsevol cosa a qualsevol hora, un passeig a cavall, una sortida en kayak o habitacions d'hotel (quan ja en tens una), però al cap d'una estona pots assaborir la tranquil·litat, les vistes, i pots trobar racons on passar la tarda llegint o descansant en una hamaca...



El paisatge aquí és impressionant, el llac i els volcans amb les seves diferents hores del dia són brutals. Les muntanyes estan plens de plantacions de cafè, diuen que es molt maco veure, a l'època seca, els camps quan el gra es torna tot vermell.
Aquí si que hem pogut tastar un bon cafè, torrat del dia i molgut del moment! Normalment el cafè s'exporta cap a occident, però petites quantitats es queden a les botigues especialitzades del poble. Segons l'hora, per trobar-les només has de seguir l'aroma del cafè acabat de torrar que s'escampa pels carrers. Boníssim!!



Per últim, seguint la nostra búsqueda de pau i tranquil·litat hem anat a parar en un altre poble, San Marcos, just a l'altre costat del llac. Aquí ens hem passat de tranquil·litat, no hi ha res a fer en tot el dia, un cop has descobert els enrrabassats camins, o passejar pels voltant de llac amb compte de que no et fotin la càmera i els cuartos :-( , t'apuntes a un centre de meditació que n'hi ha un munt o et fas fer un massatge. Aquí la majoria de gent ve a fer cursos d'espanyol.
Ah! i ja me'n oblidava, també pots passar-te el dia fumant "matuja" tirat a l'hamaca. Aquí està plantada per tots costats i el consum sembla permès.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina passada de paisatges! Són genials, sembla mentida que hi hagi llocs tan especials, la veritat és que fa molta enveja, i tant que si…

Per cert, ja explicareu que es això de la “matuja” ;)

Molts petons dels enanins!

Pepnoi ha dit...

Home està clarissim que es algun tipus d´herba per fer baos! Les fotos sensacionals, el relat va guanyant poc a poc des-de el punt de vista literari. Estem gaudint del vostre viatge, en certa manera viatgem amb vossaltres