Ninh Binh, Tam Coc i els seus voltans

Bé, ara intentarem posar-nos el dia ja que portem molts posts enderreits :-P
Sabeu que fan un turc, un alemany, dos bascos i dos catalans quan es troben a Vietnam? Doncs en els pròxims dies ho descobrireu!

Parlant de Ninh Binh, bàsicament es conegut per el seu passeig en barca entre els arrosals, el paisatge es maco perquè recorda un Halog Bay en petit però no es l'unic que hi ha a la zona. Per nosaltres quasi ha sigut millor el llogar una motorbike i fer kilòmetres pels voltants de Tam Coc.

Hem passat per camins solitaris, per temples mig abandonats on no hi havia ni una ànima, hem topat amb búfals d'aigua remullant-se al riu i al creuar algun poble hem pogut veure com sequen la collita al carrer, total que hem disfrutat d'un passeig rural amb tota regla.

Halong Bay, creuer de luxe

Hem passat dia i mig navegant entre paisatges increïbles, a més a més, el temps ens ha acompanyat com feia dies que no passava.
Contractar el creuer no és fàcil, mil i una agencies que et fa creure que elles són les millors. Nosaltres ens hem decantat per fer-ho a través del hostal i sense invertir masses dongs, el resultat ha sigut esplèndid ens han afegit en un tour de mes nivell sense haver-ho pagat :-P

Welcome to Vietnam

No hem tingut allò que diguem una bona entrada. Hem hagut de lluitar i suar perquè no ens robessin mes del compre amb els transports aïllats de la frontera, es el que té creuar fronteres a peu.

A molta gent Hanoi l'estressa, a nosaltres la primera impressió no ha sigut pas dolenta, es una ciutat amb molta vida al carrer, amb moltes parades amb 4, 10 o 20 tamborets per seure i prendre algo. I sobretot amb molts racons a fotografiar.

Una postal més cap a terres catalanes!!! Per la Teia i l'Urgell

Terrasses d'arròs a Longsheng

Yangshuo és un bon centre d'operacions per fer excursions a altres pobles de la zona i un dels paisatges que val més la pena veure són les terrasses de Longsheng.
La peculiaritat d'aquests arrossars és que estan ubicats a les muntanyes i que per tal de poder conrear correctament l'arròs s'han creat unes mini terrasses al llarg de la pendent. A més a més, compten amb un ingeniós sistema de rec que condueix l'aigua als diferents nivells, permeten així una bona inundació de cada esglaó.

El lloc se'ns dubte és impressionant, i això que no hem enganxat la millor època per visitar-ho, que és quan tot està completament verd.
Igualment, hem gaudit molt fent fotos del paisatge i a més, per arrodonir-ho, hem coincidit amb dos catalanes la Virginia i la Núria i per fi, hem pogut parlar amb català amb algú més que no fóssim nosaltres dos!!!!!!! yujuuuuu!!!!!!!