Ho Chi Ming, última parada

Estem una mica cansadots de tant de tute amb autocar per arribar a ciutats que tampoc ens aporten massa.
Vietnam no ens acabat d'agradar, sobretot és la gent que sempre volen enredar-te, de tots els països que hem estat aquest és en el que ens hem sentit més estafats, aquí tothom demana diners per qualsevol cosa i qualsevol excusa val.
Per nosaltres aquí ja s'acaba la ruta per Vietnam i la veritat es que tenim ganes de canviar de zona i veure noves cultures que ens sorprenguin.
La nostra següent parada és Siem Reap i els temples d'Angkor, des d'on tenim pensat fer un canvi al nostre camí i marxar cap al sur, mhmhmhmh!! ja tenim ganes d'arribar-hi.

Per cert, de d'aquí a Saigon nosaltres vam fer el tour per veure els Túnels de Cu Chi, kilòmetres de passadissos subterranis, que servien als vietnamites per amagar-se dels americans durant la guerra.
És interessant per escoltar la història, però el recorregut pel bosc deixa molt que desitjar. El pitjor es veure com grups de turistes americans esperaven ansiosos que arribéssim a la zona de tir, on comprant munició a preu d'or pots disparar amb pistoles o metralletes autèntiques. És escandalós que un tour que pretén ensenyar com van tenir que sobreviure els vietnamites a la guerra a sobre promogui que el visitant pugui disparar armes de foc real!!!

Següent parada Muine

Aquí ja ens hem separat d'una part de la família, i es que la Susann i el Múrat han decidit volar cap a Kuala Lumpur, ara seguirem la nostra ruta de baixada amb l'Edorta i L'Itarxe.
El pròxim destí ha sigut Muine després d'una parada tècnica a Nha Trang.
A Muine ens pensàvem trobar unes platges espectaculars i la veritat ha sigut molt desepcionant, la majoria d'allotjament són ressorts de l'any de la catapum. Sort que tenia piscina, ja que la platja estava fatal. La sorra està plena de deixalles i a les rieres baixen molta merda, total que ens hem banyat a la piscina.

El millor d'aqui ha sigut l'excursioneta a les dunes per veure la posta de sol, per un moment sembla que estiguis al desert!!!

Hoi An, same same but different

Pots endinsar-te pels barris menys concorreguts i passejar entre cases antigues amb patis i carrerons sense sortida, mentre observes a les dones secant els noddles al sol i els homes reparant les seves bicicletes. També pots baixar a la vora del riu on hi ha el nucli antic, totalment en reformes i bastant mes turístic, i pots veure una mica com era el Vietnam d'abans amb la seva arquitectura local influenciada de moltes altres cultures, xinesa, japonesa i europea.
Actualment aquesta zona esta plena de restaurants i bars, però encara queden alguns negocis de costura i brodats on pots veure, una mica de reüll, amb quina agilitat i perfecio fan la feina.


A Hoi An ja hi trobem la platja, i ja era hora perquè aquí la calor es molt forta. Pots arribar-hi amb un passeig amb bici només esta a 5km del poble, tot i que no es res de l'altra mon es pot venir a dinar i passar la tarda llegint.

Amb una mica de sort un pescador de la zona t'oferira un souvenir típic vietnamita, i es que quan treuen les xarxes en comptes de pescar peixos treuen bales i d'altres municions :-O

i seguim baixant... cap a Hué falta gent

La ciutat compte amb una antiga ciutadella molt ben conservada amb una gran extencio de gespa al davant, cada tarda quan baixa el sol, es reuneixen grups de gent per fer volar els seus estels.
Ja que som un grupet ens hem apuntat en un tour pel riu per visitar els diferents temples de la zona. L'excursió la veritat no la recomanem massa, la barcassa era exageradament lenta i per dinar ens han donat un bol d'arròs blanc amb un plat de verdures a compartir entre 10 :-(
Però bé, anar amb grup sempre ajuda a fer qualsevol moment mes divertit del que és i nosaltres malgrat tot ens ho hem passat super bé. L'anècdota del dia ha sigut escapar-nos dels nens de l'entarda dels temples que ens perseguien demana-te un coin.

Res millor per acabar el dia que un refrescant suc de canya de sucre acabat de fer.

Trasports a Vietnam

Moure's per Vietnam amb el transport local és esgotador, com ja us havíem comentat la nostra arribada al país no va ser la millor, i es que aquí els hi agraden molt els dollars. Tan els conductors d'autobus com els taxistes s'inventen les mil i unes per demanar-te, no el doble del que val el bitllet, sinó el triple o quàdruple.
El taxistes encara que facin cara de no haver trencat mai un plat tenen els taxímetres trucats i no per poc, amb un trajecte de 2km són capaços de cobrar te com s'hi haguessis fet un de 20 km. A més, quan et negues a pagal's-hi el que diuen es posen xulos i agressius, però es clar, quan passa la poli aprop apreten a corre.
Total, que tot això sumat amb que la majoria de terminals de busos estan a les afores de les ciutats i que has d'afegir una altre regateig amb un tuctuquero, nosaltres ens hem decantat per una opció més còmoda i més utilitzada pel turista, l'Open Bus.

Vietnam te la sort de ser un país allargat i marcar una ruta es relativament fàcil. L'Open Bus no es mes que un seguit de parades per tot el país que pots fer amb una mateixa companyia. Pots comprar tots els trajectes de cop i anar activant-los sobre marxa, això fa que et surti mes econòmic, o sinó, a cada parada fer la compra del següent trajecte. El millor, o potser és el pitjor, es que post escollir entre sleeping bus o seat bus, alguns sleepings son autèntiques tortures!!

PD: Finalment ja hem penjat la galeria de Xina II