4 de jul. 2008

Trasports a Vietnam

Moure's per Vietnam amb el transport local és esgotador, com ja us havíem comentat la nostra arribada al país no va ser la millor, i es que aquí els hi agraden molt els dollars. Tan els conductors d'autobus com els taxistes s'inventen les mil i unes per demanar-te, no el doble del que val el bitllet, sinó el triple o quàdruple.
El taxistes encara que facin cara de no haver trencat mai un plat tenen els taxímetres trucats i no per poc, amb un trajecte de 2km són capaços de cobrar te com s'hi haguessis fet un de 20 km. A més, quan et negues a pagal's-hi el que diuen es posen xulos i agressius, però es clar, quan passa la poli aprop apreten a corre.
Total, que tot això sumat amb que la majoria de terminals de busos estan a les afores de les ciutats i que has d'afegir una altre regateig amb un tuctuquero, nosaltres ens hem decantat per una opció més còmoda i més utilitzada pel turista, l'Open Bus.

Vietnam te la sort de ser un país allargat i marcar una ruta es relativament fàcil. L'Open Bus no es mes que un seguit de parades per tot el país que pots fer amb una mateixa companyia. Pots comprar tots els trajectes de cop i anar activant-los sobre marxa, això fa que et surti mes econòmic, o sinó, a cada parada fer la compra del següent trajecte. El millor, o potser és el pitjor, es que post escollir entre sleeping bus o seat bus, alguns sleepings son autèntiques tortures!!

PD: Finalment ja hem penjat la galeria de Xina II

25 de juny 2008

Ninh Binh, Tam Coc i els seus voltans

Bé, ara intentarem posar-nos el dia ja que portem molts posts enderreits :-P
Sabeu que fan un turc, un alemany, dos bascos i dos catalans quan es troben a Vietnam? Doncs en els pròxims dies ho descobrireu!

Parlant de Ninh Binh, bàsicament es conegut per el seu passeig en barca entre els arrosals, el paisatge es maco perquè recorda un Halog Bay en petit però no es l'unic que hi ha a la zona. Per nosaltres quasi ha sigut millor el llogar una motorbike i fer kilòmetres pels voltants de Tam Coc.

Hem passat per camins solitaris, per temples mig abandonats on no hi havia ni una ànima, hem topat amb búfals d'aigua remullant-se al riu i al creuar algun poble hem pogut veure com sequen la collita al carrer, total que hem disfrutat d'un passeig rural amb tota regla.


19 de juny 2008

Halong Bay, creuer de luxe

Hem passat dia i mig navegant entre paisatges increïbles, a més a més, el temps ens ha acompanyat com feia dies que no passava.
Contractar el creuer no és fàcil, mil i una agencies que et fa creure que elles són les millors. Nosaltres ens hem decantat per fer-ho a través del hostal i sense invertir masses dongs, el resultat ha sigut esplèndid ens han afegit en un tour de mes nivell sense haver-ho pagat :-P

18 de juny 2008

Welcome to Vietnam

No hem tingut allò que diguem una bona entrada. Hem hagut de lluitar i suar perquè no ens robessin mes del compre amb els transports aïllats de la frontera, es el que té creuar fronteres a peu.
A molta gent Hanoi l'estressa, a nosaltres la primera impressió no ha sigut pas dolenta, es una ciutat amb molta vida al carrer, amb moltes parades amb 4, 10 o 20 tamborets per seure i prendre algo. I sobretot amb molts racons a fotografiar.