Terratrèmol a la Xina

Fa 2 dies ens vam assabentar per internet del terratrèmol i això que som a la Xina. Nosaltres som a Beijing a 1500 kilòmetres de distància de la província Sichuan i aquí el sísme pràcticament no s'ha notat.
Les noticies no paren de repetir les mateixes imatges cada dia, polítics reunits en el lloc dels fets amb un mapa davant i fent veure que dirigeixen... pero la gent al carrer actua amb tota normalitat.

En algun carrer del centre s'ha instal·lat un autobús per donar sang, això és l'únic fet que sembla que alteri la rutina de cada dia. Les pantalles gegants dels centres comercials i dels carrers repeteixen sense mesura imatges d'algunes tasques de salvament i polítics fent una especia de mítings insitu. Però es clar nosaltres no entenem ni un borrall del que diuen.
Pel que fa nosaltres estem bé. No patiu.

Quin plaer menjar

Ja hem arribat a la Xina desprès de 27 hores de ferri travessant el Mar Groc i el Mar de l'Est de la Xina, hem de dir que de moment l'entrada al país no ha sigut gens bona. Però bé, ja explicarem l'anècdota més endavant, i es que no volíem deixar Japó sense abans haver parlat una mica sobre el menjar.

El mite de que només es menja fideus i peix cru no és del tot cert. Doncs la veritat és que aquest japonesos mengen de tot, qualsevol cuina que es proposin fer la fan bé, o boníssima.
Mengen molt de porc, sobretot amb les sopes de noodles, també són de molta vedella, està ple de restaurants temàtics que només fan carn en una espècia de brasa al carbó que et cuines tu mateix a la taula. Mengen pasta italiana i pizzes boníssimes, l'hem provat en un parell de locals i son uns craks!! casi millor que Itàlia. També hem provat salsixes alamanes i les fan delicioses, croissants francesos mhhhhh que bons.. i es clar, sushi, yakisoba, teriyaky i una infinitat de noms i plats difícils de nombrar.

Ha Hiroshima s'ha de probar el Okonomiyaki, una espècie de truita feta amb col, pop o gambes, beicon, ou, noodles, i mil coses més, tot sobre una base de crepp, tremenduu...

A qualsevol cantonada et pots trobar el xiringuitos de pinxos de ceba i pop o d'espàrregs amb beicon, deliciosos i baratíssims.

Coses curioses, tots els locals de menjar tenen a fora el carrer exposats els seus plats amb maquetes super realistes, ja sigui per veure el tamany que tindrà, els ingredients o si porta sopa d'acompanyament o no. Depenent de la perfecció de la maqueta o de si te molta pols, saps com estarà el menjar, ja ja ja :-P

En algun local de fideus de peu dret o de fast food també hem vist unes màquines molt curioses. Food Tickets, algunes porten fotos d'altres no, has d'escollir el teu plat, pagar i treure el tiket i així entregues directament al cuiner la comanda. Ràpid i fàcil!!

Es car viure a Japó, sobretot el transport i l'allotjament però amb el menjar ens han sorprès bastant. Fora dels grans restaurants i dels especialitzats en sushi la resta te uns preus bastant assequibles. Uns ramen (sopa de noodles) val uns 3 eur i la racions normalment son molt generoses, uns yakisoba 4 eur, un menú de sopa més bol d'arròs amb tempura uns 6 eur...
I si vols menjar sushi sense arruïnar-te pots anar als restaurants de la cinta rodant on cada platet, depenent del color, et pot costar entre 1 o 3 eur, un sopar et surt per 8 eur per persona!!

Ah, i ens ho deixàvem!! en els japonesos també els encanta comprar-se aquestes safates de menjar preparat (osouzai), per uns 6 eur pots dinar assegut en un parc.
Per tan, com podeu veure aquí tampoc hem passat gana.

La ruta per Japó

Hem anat tan de cul que aquest cop no hem explicat els llocs que hem visitat, però no us preocupeu que ara us en fem 5 cèntims.

Sortint de Tokyo, amb el tren bala a tota castanya, ens hem apropat a la famosa Kyoto ciutat tradicional i plagada de temples impressionants.


Amb el tren ens hem pogut moure pels voltants per visitar la ciutat de Nara, un lloc molt turístic ple de cérvols que campant al seu aire. Aquí hem visitat el temple Tōdai ji, famós per ser el mes gran del món fet 100% de fusta. Brutal!!

Altre cop a sobre el shincansen a 300 Km/h camí cap a Hiroshima. Abans d'arribar hem fet parada a Himeji on hem pogut veure un dels castells mes ben conservats de Japó i també patrimoni de la humanitat. Molt maco :-)

Un cop a Hiroshima hem fet una mica d'història visitant el museu de la bomba atòmica i la cúpula del edifici de la càmera de comerç que encara avui queda en peu. El recorregut pel museu et commou però val molt la pena.
Al parc que hi just davant hi ha una flama que es mantindrà encesa fins que l'última arma nuclear del planeta sigui destruïda.

Ah, i des de Hiroshima també hem fet una petita visita a l'illa de Miyajima a veure la porta Tori mes fotografiada de tot Japó.

Seguin la ruta de baixada hem canviat a l'illa de Kyushu i ens hem parat un dia a Beppu ciutat dels onsen (banys termals), l'endemà amb el furor de la Golden Week hem anat a parar a una urbanització una mica a l'extraradi de Fukuoka a Dazaifu, i, la veritat es que hem pogut contemplar com és una ciutat gens turística i on ningú parla anglès i la majoria de rètols dels bars son amb japonès. Sopar amb un grup de japonesos beguts te la seva conya.

Avui ja som a Fukuoka esperant que demà surti el nostre ferri cap a Qingdao (Xina), han sigut pocs dies a Japó però suficientment intensos com per saber que hi tornarem, és un país fascinant amb una gent encantadora. Sayonara!!

Pd: ja hem penjat la galeria de Japó

Cultures diferents

Visitar aquest país es passar-se una setmana amb la boca oberta. A nosaltres ens ha passat així, cada dia que caminàvem pel carrer, que pujàvem al metro o que anàvem a sopar ens sorprenia alguna cosa diferent.

Són una gent extremadament cívica, és increïble veure com respecten al peu de la lletra qualsevol norma. A totes les ciutats hi ha zones i carrers on està prohibit fumar i no veus ningú fumant ni restes de cigarretes pel terra!!! uau!!
Això si, de tant en tant topes amb unes "smoking areas" on es concentra una multitud de fumadors.

Ens ha sobtat també el gran ús que fan de la bicicleta, quasi podríem dir que n'hi ha més que a Holanda.
Les voravies estan dividides en dos parts, els vianants i els ciclistes i més val que respectis el teu cantó ja que van força ràpid.
Tenen pàrquings per bicis, però moltes les aparquen al carrer sense cadenes ni res totes amuntegades gairebé unes sobre les altres.

El silenci és desconcertant, pots caminar per un carrer amb 4 carrils i tràfic i no sentir res, sembla mentida estar en una gran ciutat.
Però no només els carrers són silenciosos, al metro la gent està sempre callada ningú parla amb ningú, és com estar dins d'aquell silenci que es crea a l'ascensor amb el veí....
Nosaltres hem agafat un tren bala on el nostre vagó era un "Silence car", ups! ni parlar ni res, tots a dormir!!

Tenen una fixació amb la higiene i la salut, hem vist tant gent gran com jove amb màscares blanques tapant-se la cara pel carrer, també n'hi ha que porten guants blancs... i fins i tot hi ha qui s'ho posa per dormir........

És una cultura molt solitària, està ple de gent caminant sola, anant amb metro sola, dinant sola, en molts bars o restaurants les taules són per una persona, inclús els Mcdonals i els Starbucks tenen taules individuals :(

Estan enganxats als mòbils, es passen el dia enviat-se missatges de manera incontrolada.
La tecnologia els absorbeix, la seva manera de fer oci és tancar-se tot el dia en una sala de karaoke amb una tele gegant o passar la tarda tirant boletes al Pachinco. D'aquestes sales n'hi ha per tot arreu. Entrar-hi és tot un espectacle. Hi ha files i files de màquines fent un soroll espantós i tota la gent està asseguda mirant fixament la pantalla mentre van caient unes boletes metàl·liques. Qui més en te mes guanya, suposo?

I per descomptat no ens podem deixar de mencionar l'amabilitat japonesa. En varies ocasions, en que hem demanat ajuda per trobar un carrer o una estació de metro, ens han acompanyat literalment fins al lloc. Per tant, encara que el ser servicials vagi dins del pack de la seva tradició i de la seva cultura, fan que viatjar per aquest país sigui molt, molt agradable.

Mercat de peix de Tsukiji a les 5h del matí

Buff, després d'uns dies sense comunicar-nos ja tornem a ser aquí.
Hem estat visitant tot el visitable, ciutats amunt, temples avall i es que es tractava d'amortitzar el Japan Rail Pass. És per això que no hem tingut ni un moment per parar-nos a escriure, ja que cada vespre quèiem rendits de cansament.

Entre d'altres coses aquest dies hem visitat el Mercat de Tsukiji, un dels llocs més interessants de Tokyo.
Diuen que és el més gran del món, aqui arriben peixos de tots els llocs imaginables, Tasmània, Groenlàndia, Xile i per descomptat del Mediterrani.
Per aquí passa una tercera part del peix mundial que es consumeix en un dia!!!

Recomanen que s'hi vagi d'hora cap a les 3/4 h del matí que es quan arriben els vaixells i es quan es veuen les bèsties més grans, però nosaltres per no pagar un pastón a un taxista hem vingut en metro que obre a les 5h.
El millor és a la sortida quan a les 8h del mati et pots menjar el sushi més fresc de la teva vida, nosatres no ho hem deixat passar.