Montezuma, excursió a Illes Tortugues

L'endemà del no-tsunami el mar estava calmat i tal com teníem previst vam sortir a visitar la costa i fer una mica de snorkel.Vam anar amb la barca d'en Favio, tot una mica mes casolà que qualsevol altre tour d'agència, resulta que era un contacte que teníem de St. Elena, i perquè no, el vam aprofitar. La barca no era massa gran i això volia dir que érem poquets, nosaltres cinc, l'olga i 2 parelles mes. D'entrada per posar la barca a l'aigua vam tenir que suar una mica, entre tots la vam empènyer durant una estona per sobra la sorra fins tocar l'aigua.Nomes sortir a alta mar ens vam topar amb 2 tortugues aparellant-se, i nomes per això ja va valdre la pena la sortida, desprès ens vam acostar a un illot darrera de les illes tortugues i amb les ulleres i les aletes vam veure molts peixos de colors, morenes, estrelles de mar...





Un cop aterrats a la platja en Favio i el seu col·lega ens van preparar un suquet de peix Vela exquisit com feia temps que no menjàvem, es clar.Aquí no acaba tot, de tornada amb la barca a l'horitzó el David va veure un peixot gran saltar, i tan gran, ens hi vam acostar, mes, el vam seguir i van resultar ser dos balenes jorobadas la mare i el fill i mes tard 2 dofins l'espectacle va ser impressionant, i realment podem dir que es cert, que a Costa Rica hi ha molta vida.

ALERTA DE TSUNAMI AL PACÍFIC DESACTIVADA

Fa dos dies érem a la península de Nicoya, a la població de Montezuma, havíem acabat d'arribar després de 10 hores de diversos trajectes bus, ferrys, bus... era cap a la tarda nit i vam anar a sopar tots cinc. Quan estàvem acabant de sopar, ens va venir el cambrer i ens dir que acabaven de dir per la tele que hi havia una alerta de Tsunami que podria afectar a tota la costa del Pacífic provocat per un terratrèmol de grau 7 o 8 a Perú.
El cambrer amb veu tremolosa va afegir: "- chicos, hagan lo que ustedes quieran pero yo me voy", immediatament nosaltres vam pagar i vam sortir pintant cap a la muntanya més alta del poble, passant de les motxilles, diners, cameres, ordinadors i tot el que estava a l'hostal.

Un cop a la muntanyeta, a uns 100 metres d'alçada, ja ens sentíem mes segurs, la gent d'abaix al poble no parava d'arribar i a dalt es va muntar una espècia d'acampada, tots asseguts pel terra fet rotllanes. Mentre, nosaltres escoltàvem la radio d'un cotxe, Radio Caracol, que anava dient els pronòstics que hi havien, en un principi deien que els primers en rebre serien els de la illa de Coco a 300km de la costa, després aniria la península de Nicoya on nosaltres ens trobàvem, l'onada calculàvem que podria ser de 2 m d'alçada.

Però al cap de poca estona, les notícies donen per desactivada l'alarma, el Centre d'Alertes de Hawai diu que no arribarà res.... uff !!!

Per precaució esperem 1 h hora més a dalt de la muntanya i més tard baixem per anar a buscar les motxilles i tot el que havíem deixat a l'hostal, per sort no hi han hagut saquejos.

Com que no podíem dormir decidim agafar l'imprescindible i també una radio que tenien en Luís i la Carmen i anem a fer unes cerveses a un bar del poble, una mica apartat de la costa es clar, per seguir escoltant les notícies. Ja eren cap a les 12h de la nit i nosaltres estàvem rebentats ens havíem llevat a les 6h del matí, i quin dia.

L'endemà al matí ja hi havien còctels amb el nom de Tsunami a 1500 Colones!!! , també hi havien cartells agraint a la població de Montezuma la ràpida i ordenada evacuació del poble, en 45 min.
Per sort tot va quedar nomès en un gran ensurt.

St. Elena i Parc Natural Monteverde

Aquest poble és com estar a Andorra, hi han 2 carrers principals i tot ple de bars i agències de tours tot enfocat al turisme, una mica atabalador.
Cap al vespre comença a pujar una boira molt densa cap al poble i és crea una atmosfera molt xula, aquí la temperatura canvia radicalment i s'ha d'obrir el sac per dormir.

Hi han dos parcs Naturals per visitar "Reserva biológica Bosque Nuboso Monteverde" i "Bosque Nubosos Sta. Elena" nosaltres ens hem decantat pel segon amb amb la falsa idea que era menys visitat (segons la guia) i una mica més econòmic.


Quan arribes a lloc te'n dónes compte que allò més que un bosc és un parc temàtic, nosaltres tots cinc, ens hem apuntat a fer una caminada pels ponts penjants que recorren el bosc, i quina decepció!! Un cop arribats a lloc la boira ja havia desaparegut, o puges a les 6 h del matí o el bosc ja no és enboirat, i la caminada és de lo més sosso, a tope de gent i sense veure cap bitxo (una única papallona en tot el recorregut), ja que els del cannopy passaven volant per sobre els arbres fent crits i és clar qualsevol bèstia s'apropa amb aquest panorama, total que hem pagat 20$ dollars p/p i ens sentim estafats.



PD: per fi ja tenim llesta la segona part de la galeria de Nicaragua II

Costa Rica, La Fortuna made in dollar

Hem entrat a Costa Rica per la frontera de Los Chiles, allà hem conegut a la Carmen i al Luís dos murcians i més tard a en Jonh alias "Juanito" o "the Johny" un neozelandès, tots junts hem fet la primera parada a la Fortuna i sembla que seguirem uns quants dies fent la mateixa ruta.

A l'entrar a Costa Rica el canvi és radical, s'ha acabat el menjar monòtonament dia i nit gallo pinto (arròs amb frigoles refregits) i corrientes de pollo frito (comida corriente és com li diuen al menú), per altre banda els preus es disparen i això sembla made in dollar.
El poble no té molt d'encant, és ple de tours operadors que et venen l'impossible si fa falta, nosaltres ens vam allotjar a Gringos Petes' i ens va anar de fàbula, ja que és qui té els preus més competitius de la zona.
Aquí les visites obligades sòn pujar i banyar-se a la Cascada de La Fortuna i visitar de nit el volcà Arenal amb tota la seva potència de lava.

El Castillo i Reserva Indio Maiz

Després de passar uns dies sense poder actualitzar el blog per falta d'internet, ja som aquí.
Vam arribar a El Castillo amb el vaixell que sortia de Ometepe 10 hores de viatge sense dormir gaire, amb sort vam poder penjar una hamaca però no va servir de molt perquè la humitat i el vent que feia a les 3h del matí van fer que haguéssim d'entrar a dins on l'aire acondicionat era encara pitjor.
Un cop a San Carlos a les 5:30 del matí esperem 2 hores mentre fem un cafè i apa 3 hores i mitja més de pangra (una espècia de canoa gran) per arribar al poble.




Ens hem ajuntat amb en Carles i la Eva, uns nois que vam conèixer a Ometepe, i hem fet una caminata de 3h per la Reserva Indio Maiz. Val molt la pena, hem vist des de la mítica "ranita roja" fins a aranyots verinosos (no us espanteu la de la foto és només la muda d'una aranya), formigues bala, micos, caimans.... això si, sort de les botes d'aigua que et fan llogar abans de pujar perquè ens va caure un xàfec impressionant a mig passeig i deu n'hi dó el fang.