Visites per la ciutat

Ahir vam decidir visitar el famós Howard bridge, el pont més transitat del món, i de pas veure el mercat de les flors que hi queda aprop.
A Calcutta hi ha una línia de metro però no arriba a tot arreu, així que vam agafar un taxi. D'entrada ens es difícil entendre's amb el conductor del taxi, l'home no parla el mateix angles que nosaltres i per rematar-ho no sap llegir. Però res, amb l'ajuda final d'un tercer personatge ho vam aconseguir... o això ens va semblar...

Un cop vam baixar del cotxe ens trobem immersos dins d'un caos brutal, centenars de tios caminant amunt i avall carretejant paquets immensos a sobre els seus caps. El tràfic era caòtic i no sabíem on posar-nos, vam començar a caminar intentant orientar-nos perquè allà no veiem cap flor, però la cosa resultava impossible, així que vam decidim passejar per aquella zona, caminar pels diferents carrerons i veure on ens portava allò.

Quan ja portàvem una bona estona descobrim que allò es el Mercat del Metall, i que no hi havia ni una punyetera flor per allà!! Però cap problema l'estada no va estar malament el lloc tenia el seu què.
Finalment vam aconseguir arribar al Howard bridge i al mercat de les flors, uff!! Per cert, no valia un duro, acabava de ploure i el fang i la pudor es podien sentir des de dalt del pont!!

Arribada a Calcutta

Després de volar 2 hores amb una low cost índia, arribem sants i estalvis a la capital cultural de l'índia. Sembla ven bé que hagem fet un salt en el temps. Els taxis recorden clarament el passat britànic que ha viscut el país, però ara amb una quants anys a sobre.

La circulació és un caos, està ple de taxis fent sonar el clàxon i de rickshaw portats per persones foten crits per demanar pas. Les poques voravies transitables o estan inundades de gent estirada a terra o d'improvisats llocs de menjar... no et queda mes remei que caminar pel mig del carrer, però amb molt d'ull de no ser atropellat (això no és com el sud est asiàtic, aquí van molt ràpid i no t'esquiven).

La pobresa és evident a cada cantonada, hi ha moltíssima gent descalça, inclosos el portadors de rickshaw, que a vegades els pots veure corrents per sobre de pedres.
Ens impressiona veure com la gent es dutxa, s'ensabona o carrega aigua a les bombes del carrer, per que no tenen aigua a casa o no tenen directament casa. Simplement ens dol veure tanta gent vivint al carrer amb un plàstic de sostre o ni això.

En algun barri concret la pudor del carrers és tant intensa, que a vegades es fa difícil passar-hi. Aquí no hi han bany públics i pots arribar a veure gent fent les seves necessitats en públic.
En el nostre barri els carrers estan plens de corbs que constantment sents cridar per sobre teu i de tant en tan baixen a arreplegar la porqueria que tira la gent. Ens fa mal veure tanta misèria i tanta precarietat.

Per altre banda també hem pogut tastar la curiositat innata que tenen els indis de quedar-se mirat fixament quan entres en el seu camp de visió.
Nosaltres hem aprofitat les ocasions per retratar-los i la veritat es que els hi encanta i tots s'hi posen bé, en algun cas ells també ens han demanat fer-se una foto amb nosaltres.

Un altre cop Bangkok

Doncs hem vingut un altre vegada a Bangkok, aquest cop per tramitar el visat de la Índia.
Com que ens tarden de 5 a 7 dies aprofitarem per retirar-nos al poble de Kachanburi i allunyar-nos de l'estresant i caòtica ciutat.


PD: Pròxima parada Kolkata.

Kuala Lumpur i les Petrones

Kuala Lumpur és la capital de Malàisia i com la majoria de capitals asiàtiques es un caos. Aquí també hi han els barris Litle índia i Xina Town i son on s'allotja la majoria de gent jove ja que son els mes econòmics.
En el barri Xino hi ha el conegut mercat de les copies, bosses Louis Vuiton, Chanel... rellotges de tot tipus, dvd, pelis.. series i roba varia. la veritat es que encara que no vulguis res sempre acabes picant (algunes series per exemple..)

Venir a sopar aquí te el seu encant encara que és inevitablement hiperturístic. La majoria de llocs de menjar treuen al carrer totes les taules que poden i els carrers queden folrats de gent, parades i caos.

L'altre visita de rigor és anar a veure les Torres Petrones, grans icones del mon asiàtic. Si vols tens l' opció de pujar fins el pont. S'ha de anar ven d'hora agafar numero i hora. A nosaltres ens va tocar a les cinc de la tarda. La veritat es que és molt mes impressionant des de abaix..

PD: ja hem penjat la galeria de Cambodja

Cameron Highlands

Hem volgut fer una parada a mig camí de Kuala Lumpur, però la veritat es que aquest lloc no val molt la pena.
Cameron Highlands és una zona muntanyosa al centre del país i bàsicament productora de te. La majoria d'atraccions d'aquí son anar a caminar per aquesta selva alta. El problema és que les excursions s'han de fer amb tour, i les que pots fer sense guia no tenen gaire encant.
Nosaltres nomŽes volíem fer un tall en la ruta de baixada o sigui que res, hem fet uns passejos pels voltants i l'endemˆà hem marxat. Les vistes que hem vist son kilòmetres i kilòmetres de selva arrasada per posar les plantacions de te o de flors.

El mes curiós d'aquesta zona es la gran comunitat hindú que hi viu, la majoria de locals per menjar son d'indis i el menjar també es clar, així doncs que hem aprofitat per provar alguns plats. Per cert, molt bons i picants al gust, es a dir la salsa es serveix apart i tu li vas afegint per sobre l' arròs.