Salar de Uyuni I: Illa del peix i posta de sol al Salar

Escollir una agencia per fer el Salar és mes difícil del que sembla, a part que en el poble de Uyuni n'hi han moltes, totes o la majoria t'enganyen a la que poden.
Tenir referències d'algú tampoc serveix de gaire, ja que entre les agencies s'intercanvien els passatgers per tal d'omplir el cupo del cotxe, per tan es molt normal contractar el tour en una agencia i acabar en el cotxe d'una altre.
Nosaltres només hem patit de portar un jeep fet caldo, que no tirava a les pujades i sempre arribàvem amb el temps just per a fer fotos als llocs, i de no portar ni una ampolla d'aigua al cotxe, cosa bastant greu al desert i quan es l'agencia qui et promet 1 litre per persona i dia.

A part d'això la nostra experiència ha sigut fantàstica, la sort de tenir un bon tour es resumeix en el grup de gent i nosaltres hem coincidit amb en Klaus i la Ylse una parella de professors de Frankfurt, que s'han agafat 1 any sabàtic per viatjar, i en Mark i en Mario també alemanys i que estan fent un arround de world i entre tots hi ha hagut molt bon feeling.
Curiosament tots som uns malalts de la fotografia, sobretot en Mark i en Mario que anaven "full equip" i això a fet tornar una mica boig al Cristobal, el nostre conductor, ja que cada cop que paràvem li costava molt fer-nos pujar altre cop al jeep.


El millor moment per nosaltres ha sigut veure la posta de sol dins el Salar i la sensació d'estar pràcticament sols en mig d'aquest desert de sal.
Quan marxa el sol la temperatura cau en picat, en 10 min vam passar de 28 a 18 graus, impressionant!!!
La sal del Salar es consumeix a Bolívia, no s'exporta res ja que els païssos veïns ja tenen els seus propis Salars, i s'ha de dir que no es gaire salada!!

Sucre i mercat de Tarabuco

Aquí es va firmar l'independència de Bolívia l'any 1825 des d'allò Sucre ha tingut mes nom i cada dia mes turisme i mes infraestructures. Ens recorda un Cusco al seus inicis, amb uns anys mes serà una ciutat plena de restaurants i cafeteries per a turistes i no tindrà res a veure amb la Bolívia que coneixem.

A menys de 2 hores amb bus pots visitar el poble de Tarabuco, majoritariament indígena, on els diumenges munten un petit mercat per a turistes una mica "cutrillo", el poble te'l pots fer en 10 minuts i mentre esperes les 3 hores que queden perquè surtin es busos cap a Sucre, el millor es haver portat un llibre i seure en un banc de la plaça.
Les vistes del camí son molt maques per tan es recomanable no dormir al bus.

Pues sí Potosí

Potosí basa la seva economia en la mineria, des de fa molts anys segueixen explotant les mines de compost (barreja de diferents minerals) sobretot exporten molt de zinc per a Àsia per a fer microxips.
Aquí es típic fer-hi una visita, moltes agencies organitzen sortides a mines actives per poder fer-te una idea més real de com es treballa. Nosaltres vam enganxar la festa de Tots Sants o el Dia dels Morts, tot i així l'agencia ens va dir que organitzaven sortides i ens hi vam apuntar. Però va resultar ser una "sortida llufa" d'aquestes que de tan en tan, t'han de tocar.


Resulta que la mina estava tancada i només quedàvem 4 miners a fora prenen la fresca, o sigui que érem, el guia anomenat "Chasky" i nosaltres dos, la veritat es que feia una mica d'impressió està tan sols allà.
A l'entrar t'endinses en un túnel bastant llarg, ample com una vagoneta, i com a terra tens uns rails fets caldo, entre metall i fusta i una aigueta que es filtra del subsòl. Les parets estan plenes de supuracions d'arsènic i d'altres minerals, l'ambient al primer nivell, que és l'únic que vam fer, és fresc i l'aire no està viciat ja que hi han mànegues amb entrades d'aire, si baixes més a baix la temperatura comença a pujar bastant i l'aire es contamina més. Dins de cada mina hi ha l'anomenat Tio de la mina, que és una especia de dimoni, on tots els obrers han de fer-li ofrenes amb tabac, fulles de coca, i alcohol 96º per tal de mantenir-lo content.

Desprès de passar una bona estona asseguts al costat d'aquell horripilant ninot, el nostre guia ens diu que li fa una mica de "cague" entrar mes endins, per el rotllo del dia dels morts, aquí tots són molts supersticiosos. Total que ens quedem casi una horeta mes al cantó del ninot, bevent alcohol 96º barrejat amb aigua i "pitxant" fulles de coca (una festassa!) quan ja no ho aguantàvem mes li diem: -¿Chasky, nos vamos? nos estamos congelando.

Un cop al poble, decidim passar per l'agencia, a reclamar una part del tour que no hem fet (la fàbrica de tractament del mineral) perquè era tancada. Entre el guia i la secre ens tornen la diferencia al moment, i es que, teníem el jefe de l'agencia borratxo a mes no poder al costat i quan va sentir que reclamàvem, es va posar fet una fúria. El nostra guia Chasky mentre ens deia que marxéssim el tenia agafat, i es que es va posar de peu disposat a pegar-nos. Nosaltres perplexos per l'estranya situació vam marxar tranquil·lament d'allà. Tot plegat no deixava de ser molt patètic!!!

Aquí la gent beu tan que deixen de ser persones per ser animals!!!

Oruro sense "La Diablada"

Aquest poble es conegut per la seva festa de carnaval, "La Diablada", on es representa la lluita entre el bé i el mal a través d'una dansa.
Nosaltres no hem coincidit amb aquesta festa, però hem vingut igualment fins aquí per veure un poble Bolivià amb el seu estat natural.
Oruro a sorpresa de tots es un poble molt actiu, sempre hi ha gent amunt i avall del carrer principal, ens ha sobtat veure moltíssima gent jove.

També hi han diferents museus per visitar, nosaltres hem anat al "Museu Minero" que es troba sota del "Santuari de la Virgen del Socavón", a més, dins dels túnels hi han tot de vitrines amb peçes antigues, una barreja de lo que feien servir els miners aquella època i d'altres, els amagatalls dels lladres que robaven minerals, màquines d'escriure gegants, màquines de calcul...

Però el que més crida l'atenció és l'infinitat de rètols que hi han per tot arreu, tots els carrers n'estan plens, cada botiga en te 2 o 3 com a mínim a sobre l'entrada i es difícil saber que hi ha a dins de debò.

La Paz, la capital mes alta del món 3660 m

La Paz es una ciutat molt caòtica, amb un trafic infernal plena de "micros" cridant els seus destins i els carrers sempre estan a petar de gent, tan de neteja botes, com de tops manta etc... Nomes baixar del bus, ens topem amb un policia que ens busca un taxi, ens posa dins i ens diu que sobretot no deixem pujar ningú mes al cotxe, ell apunta matricula i llicencia del conductor i les nostres nacionalitats. Es evident que no ens troben a la ciutat més segura del món!

Com per norma casi ja establerta, sempre arribem a les grans ciutats en festiu, i d'entrada no es una bona noticia ja que els mercats de La Paz tanquen en diumenge. Però al passejar pels carrers ens donem compte que encara hi queden parades obertes i que a diferencia dels dies entre setmana s'està molt tranquil i a mes quasi sense cotxes, o sigui que al final caminar pels carrerons i paradetes es converteix en un plaer.


Un dels mercats mes coneguts es el de la Bruixeria, on pots trobar des de fetus de llames dissecades, herbes i caramels de colors, tot per fer ofrenes a la Pachamama. També hi ha el mercat de "la ferreteria" on es ple de paradetes que venen tot tipus de bombetes, endolls, cables, lladres.... Seguin caminant et topes amb el Mercat Negre de roba, tota provinent de la Xina, sabates, pantalons, calçotets i ulleres de sol tot de marca, però falses, es clar. Aquí diuen que pots trobar el que sigui a preus rebentats!!


No ens podem deixar els top manta, que es troben per tota la ciutat, venen des de pel·lícules, series, música, llibres, nosaltres no ens hi hem pogut estar i ens hem pillat la 1era i la 2ona temporada de LOST, i es que aquí la qualitat dels dvd es excel·lent!!! i tenen uns preus rebentats, 12 eur 14 dvd.

PD: ja sabem que aquest cop la galeria de Perú s'ha fet esperar massa, pero finalment ja la teniu AQUÍ!!