Audio bus-missa

De Trujilo a Tegua, una experiència divina

A les 4:45 del mati agafem l'autocar per fer el nostre primer trajecte de 10h, l'autocar encara que aparentment és millor que un chiken està bastant destartalat i la música sona a tota castanya. Arribem a la Ceiba i comença a pujar gent, l'autocar s'omple fins a dalt, aquí no hi cap ningú mes. Tot seguit quan arranquem, un tio s'aixeca i comença a explicar una experiència mística que ha tingut amb Déu, en principi nosaltres no li fotem gaire cas, son les 6:30 del mati estem clapats i no estem per predicadors. La cosa va agafant empenta, el paio es fot de peu al mig del passadís i comença a pujar al to de veu, resulta que no es un predicador, és un PROFETA!!

Nosaltres no entenem de que va l'historia, anem mig obrint el ulls, el tio comença beneir l'autocar, la companyia, el conductor, els usuaris i tot bitxo vivent, la cosa fa por i més quan insinua que no tindrem cap accident perquè Déu està amb ell i per tant ara amb nosaltres :-S
Mirem cap endarrere, tothom te els braços aixecats i cridan al·leluia, l'escena és una barreja de missa gospel i exorcisme a l'estil hollywood. Mentre "el profeta" va dient la seva els demès van predicant al seu rollo i en un moment allò es converteix en un bus-misa.

Al cap d'una estona la cosa canvia de rol, el motorista posa en marxa el cd i allò es converteix amb el revival dels 80, començen a sonar a tota castanya els Bonnie M, seguits dels Scorpions, la cosa promet!! Però no dura gaire al cap d'una estona passem als grans èxits populars, Perales, Julito Iglesias i companya.

Desprès de 10 hores, finalment arribem a Tegucigalpa, la capital d'Hondures. Una ciutat bastant gran, molt sorollosa i sense cap tipus d'encant, plena de Mcdonalds i Dunkin Donuts.




PD: Vem poguer grabar l'audio del tio predicant no sabem si el podrem penjar, però si el voleu sentir aviseu-nos que us l'enviem per mail!!

Trujillo. No som els primers

Efectivament no som el primers, Cristòfol Colom ja es va deixar caure per aquí cap el 1502. Nosaltres, seguin la nostre ruta per el mar del carib hem anat a parar a aquest tranquil poble.

Anècdote del dia: Avui quan veníem cap aquí amb el nostre super autocar a tota castanya, el conductor clava els frens, derrapem i quedem creuats en mig de la carretera, tot per rescatar una pedazo iguana mig morta, tots els ocupants de l'autocar ens hem quedat flipats!! encara no sabem si la volien per menjar o per vendre..... :-O

Utila - Bay Island

Ja fa mes d'una setmana que correm per Hondures, vam entrar per la frontera del Florido per anar a Copan i visitar les ruïnes, junt amb el Mauricio i la Annie una parella que vam conèixer de camí.
Hem passat per la ciutat de Tela, per visitar les fantàstiques platges del Parc Natural de Punta Sal, però no ens ha sigut possible. No hi havia prou gent per organitzar una sortida, i es que Tela potser avanç del huracà Mitch era un lloc especial, però ara es un lloc desolador i bastant destartalat, hotels mig reconstruïts, platges brutes, poca gent...

Be, ara si ja som a les Bay Island i hem pogut tastar les aigües càlides del Carib. Estem a Utila una de les illes de la costa Nort, mes petita que Roatan i per tan mes tranquila. Ens a sorprès l'ambient de la illa, aqui es parla angles amb una barreja d'accent caribeny, tot funciona un 50% mes lent, per desgracia l'anunci de Malibu, descriu perfectament el tarana Caribeny, " me estoy estressando.."

Transport local a Guate "chiken bus"

El autobusos a Guate són els típics autobusos grocs de transport escolar importats de EEUU i Canadà que quan ja son bastant vells els venen a centre Amèrica.
El nom de "chiken bus" ve donat per la gran quantitat d'animals domèstics que portaven els passatgers a dins, actualment els hi fan pujar a dalt amb l'equipatge.
A Guatemala la tradició fa que estiguin hiper decorats amb tot tipus de missatges de bona sort, barrejats amb benediccions de Déu, etc... parlant amb un dels conductors ni ell mateix recordava l'origen d'aquesta fixació de decorar els autobusos d'aquesta manera.


Pujar-hi es tot un repte, quan arribes a la terminal o fila d'autobusos hi ha un batibull de gent i crits, són els xofers de cada "chiken bus" que criden el seu destí (el servei d'informació es realment eficaç i casi pot ser més clar que el de l'estació de Sants).



L'horari depèn de quan el bus estigui ple, s'ha d'amortitzar el viatge. Els seients de 2 a cada cantó donen per molt, com a mínim s'hi asseuen 3 persones i si són nens de 4/5.
Un cop el bus ha arrencat el copilot segueix cridant el destí y "hay espacio" i tu mires enrere i no entens "dónde esta el espacio", quan la gent puja els hi diu "dónde hay 2 caben 3".
Si a dins ja es ple la gent puja a dalt amb l'equipatge, i que s'agafin a les curves!!!!