Roca volcànica i una mica de lava!! Hem pujat al Pacaya.

Aprofitant que hem passat un dies a Antigua, hem volgut pujar al Pacaya, el volcà de mes fàcil accés de la zona, però també el mes actiu aquest dies.
El paisatge es brutal, nosaltres hem tingut molta sort i hem vist lava (roques enceses). L'espectacle no està assegurat però segur que pots veure algun gringo fent l'inconscient a dalt del crater.

PD1: La pujada fins el peu del volcà són 2 hores, però si no tens ganes de caminar , per 50 quetzals pots agafar un taxi-cavall.

PD2: A petició d'alguns que s'han queixat, ara les fotos dels post es poden veure a mes resolució, nomes teniu que clickar a sobre.

Felicitats J.Borrull!!

En pocs o molts dies rebràs una fantàstica postal escrita a mà des de algun lloc de Centre Amèrica.
Passa'ns la teva adreça per e-mail a: anemdeviatge@gmail.com

Chichicastenango i en Paltruc

Cada dijous i cada diumenge sense falta tothom corra a muntar la seva parada al mercat de Chichicastenango. Omplen tota la plaça i també alguns dels carres pròxims, ningú vol perdre la oportunitat d'estar en aquest important mercat, tan pels venedors com pels visitants.
En Paltruc no s'ho va voler perdre i entre tanta parada casi el perdem de vista!! A veure si vosaltres ens el trobeu?

Poblets Llac Atitlan

Ja fa uns dies que estem descobrint alguns els poblets del voltant del llac, vam arribar a Panajachel per sortir corren el matí següent, la veritat es que "Pana", com aquí li diuen, és com un Lloret de Mar, ple de paradetes i restaurants tot molt enfocat al turista i sense cap encant aparent.
L'endemà vam marxar cap a San Pedro de La Laguna esperant trobar una mica més de tranquil·litat, aquí hi ha molta gent que hi ha anat de vacances i s'hi ha quedat a viure, italians, anglesos... D'entrada quan arribes t'atabalen els paios del moll que t'intenten vendre qualsevol cosa a qualsevol hora, un passeig a cavall, una sortida en kayak o habitacions d'hotel (quan ja en tens una), però al cap d'una estona pots assaborir la tranquil·litat, les vistes, i pots trobar racons on passar la tarda llegint o descansant en una hamaca...

El paisatge aquí és impressionant, el llac i els volcans amb les seves diferents hores del dia són brutals. Les muntanyes estan plens de plantacions de cafè, diuen que es molt maco veure, a l'època seca, els camps quan el gra es torna tot vermell.
Aquí si que hem pogut tastar un bon cafè, torrat del dia i molgut del moment! Normalment el cafè s'exporta cap a occident, però petites quantitats es queden a les botigues especialitzades del poble. Segons l'hora, per trobar-les només has de seguir l'aroma del cafè acabat de torrar que s'escampa pels carrers. Boníssim!!

Per últim, seguint la nostra búsqueda de pau i tranquil·litat hem anat a parar en un altre poble, San Marcos, just a l'altre costat del llac. Aquí ens hem passat de tranquil·litat, no hi ha res a fer en tot el dia, un cop has descobert els enrrabassats camins, o passejar pels voltant de llac amb compte de que no et fotin la càmera i els cuartos :-( , t'apuntes a un centre de meditació que n'hi ha un munt o et fas fer un massatge. Aquí la majoria de gent ve a fer cursos d'espanyol.
Ah! i ja me'n oblidava, també pots passar-te el dia fumant "matuja" tirat a l'hamaca. Aquí està plantada per tots costats i el consum sembla permès.

Arribada a Guatemala

Es tota una experiència travessar una frontera a centre Amèrica. Nosaltres la vam travessar a peu. Vam agafar una furgoneta per anar a Quetzaltenango. Primera parada a Ciudad Cuauhtémoc, frontera Mexicana, ens trobem amb una oficina amb 1 sol poli fen de secretari una mica despistat, després de mirar-se el passaport del dret i del revés el sella i llestos. Seguim 4 km més (tierra de nadie) amb la furgo, fins arribar a La Mesilla, allà ens diuen que baixem per canviar de "carro", suposem que la furgoneta mexicana no tenia el permís per circular a Guatemala. Agafem motxilles,i caminem uns 300 m entre mercadillos i carrerons guiats per el conductor (Fila). Arribem a una oficina petita i encara més cutre, frontera Guatemalteca, amb una decoració nadalenca, de fa vés a saber quan, i amb 4 polis (només 1 treballava, els altres miraven mentres bevien cocacola), ens agafen el passaport, revisen no sé què i llestos. Malgrat que estava plena a vessar de turistes, el tramit va bastant ràpid.
La furgoneta "d'enllaç" no ha arribat, ens esperem junts amb els de la furgo, un ex-revolucionari mexicà i el seu fill italià en mig de la frontera. L'espectacle esta garantitzat, hi ha un mercadillo horrorós amb roba de taiwan i venedors anunciant pel micro " brasieres, camisetas....", a més entre la multitud en sumen els canviadors de monedes i paios passejant-se amb pistoles a la cartutxera, que fan esgarrifar!! (suposem que són els jefes dels canviadors que els vigilen).
Al cap de 1h i mitja més tard arriba la furgo, es clar, a Guatemala tenen un altre concepte de l'horari.