Ilha do Mel, poca mel i molta aigua

Encara que el seu nom evoqui paisatges paradisíacs aquí de moment només plou. Ens trobem en època de pluges i això es l´habitual, per les tardes sembla que afluixi i encara pots fer algunes sortides.

Mitja illa és una reserva natural que no pots ni trepitjar, la resta té dues poblacions, Brasilia i Encantada.
En tota l´illa no hi ha un sol cotxe i els pocs camins passen per les platges, pots anar d´una població a una altre per la costa i gaudir dels paisatges agrestes i salvatges.


Al vespre hi ha un altre paisatge, quan la marea baixa deixa al descobert una gran platja, tots els xiringos obren llums i paren les seves taules, és el moment de fer una cerveseta!!!
PD: No se sap del cert d´on ve el nom de la illa, però hem vist varis rius amb l´aigua de color vermellós, com el de la foto, potser ve d´aquí el nom de Ilha do Mel?

Tots al tren!!! anem de Curitiba a Morretes

Curitiba és una ciutat sense gaires atractius, per no dir que no en té cap. El més destacat és el famós museu de l'arquitecte Oscar Niemeyer.
Nosaltres hem preferit visitar la petita població d'Antonita que encara conserva el seu centre històric colonial. Com comença a ser una constat últimament, el temps no ens ha acompanyat gaire, ara plou, ara plou més, ara plou massa... tot i així passejar pels carrers adoquinats i contemplar el centre sense massa gent no està mal.

Per anar al nostre següent destí (ilha do mel) hem agafat el tren cap a Morretes, famós trajecte per les seves vistes que diuen que són impressionants però es clar, això si les veus, les fotos parlen per si mateixes, aquí només hem vist blanc i mes blanc. Això si, ja som a les portes de la Ilha do mel.

Ilha do Campeche - Reserva ecológica

Des del petit moll d'Amarçao hi ha la cooperativa de pescadors que durant tot el dia van fent viatges a la Ilha do Campeche.
El viatge no deixa de tenir el seu encant ja que cada pescador acondiciona la seva barca com pot pel turista. A nosaltres ens va tocar anar amb una barqueta super petita, on les onades passaven per sobre cada dos per tres i ens mullaven de dalt abaix, vam arribar xops a la costa abans de trepitjar l'aigua!!


Un cop arribes a la illa et venen un grup de noies que t'informen d'on et trobes, es una reserva ecològica i la volen protegir molt. No pots caminar si no es amb un guia i pels camins marcats, no pots fer buceig ni snorkel per la costa si no es amb un grup organitzat, o sigui que està clar, el que has de fer es estirar la tovallola i prendre el sol.


El lloc no deixa de ser encantador ja que totes les barques que porten turistes son de pescadors i no fan gens de lleig a la platja tot el contrari. A més la vegetació arriba a tocar de l'aigua i en algun cantó unes roques gegants ben arrodonides et permeten contemplar la platja des de lluny.
Això si, s'ha d'anar amb compte amb els coaties que remenen les bosses en busca de menjar a la que poden.

Pd: no deixa de ser estrany que per fi aquí a Brasil haguem provat el mate (beguda típica argentina). I es que hem conegut tres noies i com a bones argentines allà on van porten el seu termo i la serva yerba mate.
Es una beguda un pèl amarga i amb un gust molt fort a herbes, es suavitza amb sucre al gust i es pren molt calent.

Floripiant a Florianópolis

Ens hem apropat a la la ilha de Santa Catarina per tastar aquestes platges brasileres de les que tothom tan parla.
La primera parada ha sigut Canasvieiras, una zona de la illa massificada pel turisme i amb una semblança a un Lloret de Mar, la veritat es que l'endemà hem sortit corrents d'aquí per anar a l'altre punta de la illa, la costa sur, menys explotada.

Això és una altre cosa, aquí es respira traquilitat i bon rotllo, nosaltres hem negociat un apartamentet on ens hem instal·lat per 5 dies. Aquí les patges no estan tan atapeïdes de gent i la sorra blanca i el blau del mar fan que passin les hores sense donar-te compte.

Des de Praia da Armação, on estem, pots arribar-te a varies platges més. Praia do Matadeiro és perfecte per als surfistes i Lagoinha do Leste està una mica amagada, s'ha de caminar una hora pel bosc, però val molt la pena, està envoltada de verd i està casi deserta fins i tot alguns hi planten la tenda aquí.

Cataractes do Iguaçu, versió brasilera

Ja som a Brasil!! Hem travessat la frontera i ens hem plantat al poble Foz do Iguaçu per visitar l'altre cantó de les cataractes.
Des de aquesta part tens una perspectiva molt més global del tamany que tenen i et pots fer una idea de tots els salts d'aigua que hi han en total, uns 275 :-O


Diuen que al repartir les cataractes no vans ser equitatius, i que Argentina se'n va endur la millor part. La veritat es que és difícil valorar quin costat te les millors vistes, ja que totes dues parts impressionen molt.
Si que es cert, que el recorregut brasilé és molt mes curt, el pots fer en menys de 2 hores a diferéncia del Argentí que t'hi pots passar tot el día, però tots dos ofereixen un record inoblidable. Des del nostre punt de vista les visites als dos cantons són imprescindibles.

Cataractes Iguazú cantó argentí

Aquí hem deixat Argentina i ho hem fem per la porta gran, visitant la seva part de cataractes d´Iguazú.
El lloc és impressionant, salts d´aigua per tot arreu, molt de soroll i també gent, molta gent capaç de trepitjar i donar cops de colze per agafar la millor instantània.


Si veniu per aquí mes val que porteu paraigües perquè quedes remullat de cap a peus. En alguns mirador quasi pots tocar la cataracta ;-p

De pas per Rosario

Altre cop a Argentina, i es que encara ens queda per veure les famoses Cataractes d'Iguazú meitat argentina meitat Brasil.
Nosaltres hem fet una parada a Rosario, simplement per no fer tantes hores d'autocar seguides. És una ciutat bastant caòtica amb una barreja de botigues i bars de moda amb altres de decadents, simplement és argentina.

Al ben mig de la ciutat et trobes amb el monument nacional a la bandera, que no passa gens desapercebut. És una enorme construcció de marbre, amb grades i una peveté encès permanentment. Tot plegat una mica ostentós.

A sis kilòmetres del centre hi trobem la costa nord on hi han algunes platges, curiosament n'hi ha una que es diu Rambla Catalunya, i com no, l'hem anat a veure.
Es un troç de platja amb alguns garitos per prendre algo, però a la part de dins està ple de locals i discos ubicats en xalets, suposem que als vespres això es deu omplir a petar.

A l´Uruguai, que guay

Hem fet una incursió ràpida al Uruguai, des de Buenos Aires surten ferrys que travessen el riu de la Plata i amb 1 o 3 h et plantes a Colonia Sacramento.
Aquest tranquil poblet conserva el seu barri històric amb un estil rollo tossa de mar, peró canviant el mar per el riu de la plata. Està ple de racons amb bars i restaurants on pots menjar bones pastes casolanes o chivitos al plat (plat combinat amb un tall de vedella tendre i a sobre pernil dolç, formatge i ou ferrat i d'acompanyament amanida verda més ensalladilla rusa) i alhora contemplar una preciosa posta de sol.

Per la nit, el poble s'anima i una comparsa amb tambors i ballarines recorren els carrers, la gent del poble s'apunta a la festa i tothom es mou a ritme de samba.

Com que ja érem aquí ens hem arribat fins a Montevideo, la capital d'Uruguai, una de les mes tranquil·les de Sur Amèrica. I la veritat es que si, ens hem trobat amb alguna gent que descriu la ciutat com avorrida. Nosaltres vam arribar en diumenge i dia de reis i, es clar, estava totalment deserta, semblava que estiguéssim dins la peli de Mecanoscrit del segon origen!!

En general Montevideo no te gaires atractius turístics per oferir, però nosaltres ens hem topat amb la música típica de les bandes, el Candombe .En el barri de Palermo on estàvem allotjats els diumenges per la tarda tot de grups surten al carrer a tocar els seus ritmes de tambors, les famílies treuen les barbacoes al carrer i fan choricillos a la brasa, les més adolescents es posen a ballar i et demostren que porten el ritme a la sang i la resta mira l'espectacle amb una cervesa de litre a la mà.

Passejar pel mercat de St. Telmo o de copes a Palermo

Ens deixàvem de comentar que aquesta ciutat dona molt de si.
Nosaltres també ens hem perdut pel mercat d'anticuaris al barri de St. Telmo que fan els diumenges, casi tots els carrers que donen a la plaça Dorrego es fan peatonals i s'omplen de paradetes, músics, estàtues semblants a les de la rambla i de gent passejant.
La calor aquest dies ha sigut insuportable, com diuen aquí, la tèrmica ha arribat fins als 40º, i feia difícil estar molta estona pel carrer.

Per la nit el barri de Palermo Viejo es la última, ple de locals per anar a fer una copa de vi o per sopar ben entaulat, això si, tots amb uns interiorismes hiper fashions.
Aquesta es la zona mes de moda de la ciutat i cap al tard les discos obren les seves portes.

El rei invisible ha deixat:

PD: Des d'Argentina us arribarà un paquet amb el regal ;-P
paciència que ens han dit que ve amb vaixell!

Aquí teniu, directe des de Buenos Aires

PD: A que hem quedat macos?

Cap d'any a Buenos Aires. Feliç 2008

Sense comentaris :-P