Buenos Aires amb molta calma

Ens hem instal·lat al barri de St. Telmo, ple de botigues d'antiquaris, cases baixes, carrers empedrats i amb un aire força tranquil.
Aquí hi ha una plaça que ens recorda les de casa, la Plaza Dorrego, i ja ens hi hem tornat assidus, passem vespres asseguts en una terrassa prenent la fresca amb 4 empanades i 2 Quilmes Stout, això no te preu.

Com que tenim pensat passar el cap d'any aquí, encara ens hi estarem uns dies mes i ens estem fent la ciutat amb molta calma. També s'ha de dir que aquí la calor apreta i venint de Terra de Foc ens ha sigut un canvi bastant bèstia.

Passejant pel carrer Florida, a partir de les 19 h de la tarda, et topes amb diferents grups que ballen tango en mig del carrer, val la pena quedar's-hi una bona estona, ho fan de marevella.

La llum d'Ushuaia, Terra de Foc

Ushuaia és famosa per ser l'última ciutat del continent i segons alguns la més austral, cosa gens certa ja que es troba en una illa, per tan ja no forma part del continent, i si ens posem a filar prim aquí baix hi han altres illes com Isla Navarino, on hi la ciutat de Puerto Wiliams, que encara són més a la punta que Terra de Foc.
Però bé, tot això ho podem obviar si realment quan arribes aquí trobes quelcom especial que justifiqui el temps i els diners que has invertit per arribar-hi. A nosaltres ens ha costat bastant, tot i visitar l'oficina de turisme i maixacar-los a preguntes per descobrir els atractius ocults d'aquesta ciutat, no hem acabat de treure'n l'entrellat.
Si, aquí pots fer algun que altre treeking per el Parc Nacional de Terra de Foc (pagant el transport i entrada, es clar), pots acostar-te a la glacera Martial (més atractiva per la vista que tens del poble que per la glacera en si), sortir amb barca a visitar el far del Fin del Mundo, nom de debò "Les Éclaireurs" però no ven tan, que és troba sobre un illot del Canal Beagle a pocs metres davant la costa, o visitar la presó que hi ha a la ciutat, tancada al 1947, un símbol de la colonització d'Ushuaia.
Per nosaltres, tot això no justifica prou la fama sobrenatural que te Ushuaia, creiem que simplement ha adquirit aquest renom per ser falsament la ciutat mes austral del món i punt.

La llum que hi ha aquí es l'únic que trobarem a faltar quan marxem, el sol no marxa fins les 22h de la nit i la claror aguanta més i tot, i per la nit a les 4h del mati el cel ja es torna a il·luminar lentament, és genial.

Des d'Ushuaia fum fum fum!!

Pingüins i l'estret de Magallanes a Punta Arenas

Hem fet una visita ràpida a Punta Arenas per visitar les pingüineres, zones on habiten aquests ocells estranys.
Encara que ara no es època, alguna bestiola hem vist, sobretot queden els mes petits que encara no tenen forces per nadar, els adults marxen mar en dins.

Per anar de Punta Arenas a Ushuaia hem hagut de creuar l'estret de Magallanes i bufava una ventolera de cal déu. Hem hagut d'esperar 2 hores a que parés una miqueta per que el ferri pogués atracar davant la platja i carregar el bus.

La W, d'excursió pel Parc Nacional Torres del Paine

Abans de marxar de Xile ens quedava pendent visitar el Parc de Torres del Paine, i perquè no, ens hem plantat a Puerto Natales on hem llogat un parell de sacs ben gruixuts i una tenda.
El circuit més conegut es diu W, que es pot fer amb 3 o 4 dies, nosaltres desprès de divagar molt, que si si que si no... (aquí tot es molt car) finalment hem decidit fer-lo i així aprofitem i celebrarem els nostres 6 mesos de viatge, que no són pocs!!

Tot i que fa mal haver de pagar tant per entrar en un Parc Natural a caminar (entrada parc 15.000 pesos per persona, bus 11.000 també per persona i cada nit de càmping 7.ooo) la veritat es que els equipament dels campaments estan força bé i et permeten fer-te una dutxa calenta cada dia després de la caminada i a més en alguns pots utilitzar el seu gas hi tot.

Ens hem topat amb cavalls solitaris que ens miraven amb cara d'estranyats, hem vist caure allaus de glaceres gegants, ens hem remullat els peus en el llac Pehoé amb l'aigua d'un color turquesa increïble, i com a premi l'últim dia vam pujar fins les Torres i malgrat el mal temps de primera hora del mati vam veure les 3 bèsties verticals.
En resum, recomanem a tothom que pugui que un cop a la vida es passi per aquí, el lloc s'ho val molt.

PD1: Ara casi hem arribat al cul del continent, demà marxarem cap a Ushuaia que diuen que es la ciutat més austral del món i allà passarem els Nadals.

PD2: La galeria de fotos xile I ja està penjada.

Perito Moreno, quin troç de gel!

Finalment hem arribat a El Calafate, lloc imprescindible per poder visitar el Parc dels Glacials i veure la famosa glacera Perito Moreno, una de les poques que encara segueixen avançant.
Aquí ho tenen molt clar, si vols veure l'espectacle has de pagar, i de quina manera, 30 pesos pel bus, 30 l'entrada al Parque Nacional de los Glaciales i 35 si vols la volta amb vaixell. I es clar no seràs l'únic que s'ho mira des de lluny :-P

Però, res de això no et treu la cara d'al·lucinat, quan veus aquesta bèstia gelada deixant caure blocs de gel, l'espectacle està assegurat, només has de seure i contemplar.
Mentre hi érem nosaltres vam poder sentir els descendiments que hi havien per l'interior, el soroll és acollonant, no saps per on cauen perquè ressona per tot arreu.
En resum, és un dels llocs on pot sentir la força de la natura de molt aprop.

PD: Resulta impossible fer-se una idea global del tamany que te el Moreno.
Dades: Medeix 30 Km de llarg amb una superfície de 258 Km2, la part frontal fa 6 Km d'ample i l'alçada de les parets arriben fins als 65 m!!!
A més, el Perito Moreno només és una petita part del Campo de Hielo Patagonico Sur que te 14.000 Km2 i compta amb 47 glaceres més.

Seguim baixant... Coihaique, Los Antiguos, El Calafate

Hem posat els peus al poble de Coihaique, un poble en mig de les muntanyes molt tranquil. Després de passar un dia pels voltants i visitar els diferents miradors i la famosa Pedra de l'Indi, un rocot sobre el riu que te una silueta clavada a la d'un indi, seguirem el nostre camí de baixada.

Des d'aquí hem d'arribar a Los Antiguos (Argentina) i la manera més còmoda es travessar el llac General Carrera - Buenos Aires amb un vaixell.
Un cop al port de Puerto Ibañez, el vent bufava super fort i aixecava bastantes onades al mig del llac. La barca no ha pogut sortir o sigui que no ens hem tingut mes remei que fer la volta al llac per terra :-(

L'anècdota del dia: Resulta que per vorejar el llac amb el bus, la carretera ha de passar per Argentina, per tant et fan passar per la duana per sellar la sortida, l'entrada a Argentina i després viceversa per tornar a entrar a Xile, tot amb les seves cues corresponents. Però com que el nostre destí estava a Los Antiguos (Argentina), hem hagut de tornar a passar la mateixa frontera ALTRE COP, un total de 4 segells en menys d'una hora, els polis ja ens coneixien hi tot.

Un cop plantats a Los Antiguos, un poble encantador, hi ha l'opció de baixar per la ruta 40 cap a El Chaltén, però ni en 4 dies ens asseguren que hi hagin passatges!!!! ens acostem a temporada alta.
O sigui que tornem a carregar les motxilles i tirem pel dret, cap a Rios Gallegos falta gent, 22 horetes d'autocar que no són res :-P

Creuem tot Argentina, travessant camps de petroli, carreteres rectes sense fi, baixem per la part del atlàntic i tornem a pujar fins a el Calafate, ufff!!! Demà com a premi veurem el Perito Moreno!!!

PD: malgrat tot el que suposa crear la teva pròpia ruta sobre la marxa, hem disfrutat molt, les vistes s'ho valen X 3 i descobrir poblets tranquils i poc visitats també.

Navegant cap a la Patagònia

Al final hem aconseguit passatge per el ferry que va de Puerto Montt a Puerto Chacabuco, no serà un gran creueu, no veurem fantàstics blocs de gel flotant, però seran 24 hores navegant per la Patagònia.

Amb nosaltres també viatgen vaques, uns quants camioners i algunes mercaderies més, i es que en un principi el Puerto Eden estava destinat només al transport de mercaderies, però de fa uns anys la demanda dels turistes per poder baixar cap abaix va fer que adaptessin la coberta superior per a passatgers.

Encara que ens ha fet el temps típic d'aquí, boira, pluja i fred, molt fred, a estones podies pujar a les cobertes i treure el cap.
El pas del Fiordo Aisen és el mes estret i és quant pots veure de molt aprop els illots amb cascades gegants i les muntanyes nevades dels cantons, tot amb una boira i un plugim que li dóna una certa gracia.

Tot i que tot el trajecte es entre canals i no es mou pràcticament, algú de nosaltres s'ha atiborrat de biodramines i anava mig grogui durant tot el viatge, tot i així hem disfrutat tot el que hem pogut.

Chiloé, aqui és on s'acaba la Panamericana

Chiloé és la segona illa més gran de Sud Amèrica, està sempre rodejada d'un clima plujós i destaca per tenir una arquitectura pròpia.
Totes les cases estan recobertes per les típiques teules de fusta, compta amb més de 150 esglésies de fusta i xapa, 16 d'elles Patrimoni Mundial de la Unesco, i no ens deixem les cases construïdes sobre el mar, anomenades Parafitos, tot això fa de Chiloé un lloc molt diferent del Xile que coneixem.


Tothom ve fins aquí a passar uns dies de tranquil·litat, visitant els diferents pobles que hi han perduts en mig de l'illa.
Nosaltres també ens hi hem quedat uns dies, i hem aprofitat per preparar la ruta d'entrada cap a la Patagònia, que no te res de fàcil.


L'opció més típica és baixar per la part argentina, passant per Bariloche per desprès agafar un tour que et porti per la mítica ruta 40, fins a Calafate (pasta gansa). O sinó, també pots creuar mig país i baixar per la part del Atlàntic, fas més hores que un rellotge (32 h), però surt més econòmic.
Nosaltres hem decidit no fer ni l'una ni l'altre, provarem un mix entre totes, a veure com surt?
De moment intentarem agafar un ferry que ens porti el mes abaix possible de la Patagònia, sense haver de pagar massa, i des d'allà baixarem per la carretera Austral fins on puguem. Sabem que ens portara mes dies, però veurem zones no tan conegudes, és l'única manera de conèixer la Patagònia.

And the winner is: Urgell Obiols

Felicitats nena, un dia d'aquest rebràs una postaleta.

Valdivia, peix, marisc, lleons marins i cervesa

Situada entre els rius Cau cau, Calle calle i Cruces, Valdivia compte amb una gran comunitat de lleons marins que conviuen a diari amb la gent del poble.
Al cantó del riu hi ha la Feria Fluvial on mentre es ven el peix i el marisc, amb un aspecte excel·lent, pots observar l'espectacle dels lleons marins arreplegant les restes que cauen a terra.

Des de fa un temps enrere s'han hagut de posar balles al cantó del riu, ja que els animals pujaven poble en dins en busca de més menjar.
Encara que aparentin ser uns animals dòssils, nosaltres ens hi vam apropar un pèl massa, i ens van fer una bufada que déu n'hi do.

Una de les grans coses que van deixar aquí la inmigració alemana va ser la deliciosa cervesa Kunstmann.
Actualment a la fabrica, ubicada a 20 min de Valdivia, es pot visitar un museu i el restaurant, però pràcticament aquí tothom ve a tastar les delicioses varietats de birres, entre les que es troben, la Larger (suau i amargant), la Bock (negre), la Torobaio (gust acaramel·lat) i la inconfusible Miel (amb un gust exquisit a mel), nosaltres ens hi hem enganxat!!!
Recomanació: qui tingui alguna cerveseria d'importació a prop de casa que no deixi de provar-les!!

D'excursió al Parc Nacional de Huerquehue

El Parc Nacional de Huerquehue te varies rutes, en aquesta època algunes estan tancades per les nevades i no deixen accedir mes enllà de les senyalitzacions.
Nosaltres ens hem animat i hem fet el sendero Los Lagos, són 9 Km de camins on no pares de topar amb rius, cascades gegants i 3 llacs. Travesses diferents vegetacions, un bosc de llenguas, super dens i un d'araucàries, arbres típics de la Patagònia una mica estranys, són molt alts i tenen una espècia de plumero a dalt :-P


Els paisatges són super macos, encara que, com que és un dels pocs camins oberts et vas topant a cada cantonada amb els gringos i les gringuetes, sobretot israelites que no paren de viatjar. A més ens vam fer un fart de fer-lis fotos de grups!!!!! :-D Com no, també ens en van fer una ells!

PD: En el Paltruc li va encantar, va fer un amic i tot.

L'encantador poble de Pucón

Pucón és un poble encantador, amb boniques cases de fusta totes amb el seu jardinet. Es troba al cantó d'un llac envoltat de paisatges privilegiat, tot fa pensar que Pucón es el lloc ideal per viure o passar-hi una bona temporada.

Ens deixem de mencionar un petit detall, tot just darrera hi ha el volcà Villarica en plena activitat volcànica!! :-O Constantment està emetent fumeroles, i si puges al cràter com molts tours ofereixen et pots fer la foto amb la lava saltant per darrera :-S

Abaix al poble, hi tenen un semàfor que marca de verd a vermell l'estat d'alerta. A més, cada dia a les 12 del migdia sona una tocada de sirena, quan sona dos cops vol dir que hi ha hagut algun tipus d'incident i quan no para de sonar ja pots apretar a corra. La via d'evacuació és una línea de color verd pintada al terra, nosaltres no la vam veure per enlloc :-(

També hem conegut les banda de gossos de carrer que envaeixen el poble. Tenen algunes tàctiques infal·libles per fer amics, primer s'apropen cap a tu amb careta de pena, orelles baixes i movent la cua, després passen a fregar-te la cama amb ganes de jugar i/o et porten algún bastonet per que els hi tiris. Per últim, es rendeixen als teus peus de panxa enlaire perquè els hi facis fregues, la veritat es que resulten encantadors però no s'ha de caure a la seva trampa ja que desprès no te'ls pots treure de sobre en tot el dia.

Felicitats Carles!

Cada dia teniu més ull!!
Rebràs una postaleta de Valparaiso.

Valparaiso o Valpo, ascensors i muntanyes

Ciutat peculiar, amb mansions d'arquitectura del segle XIX recobertes de xapa pintada de diferents colors. La ciutat està envoltada de petits cerros atapeïts de cases, per pujar-hi cada zona te el seu ascensor, unes cabines de fusta una mica destartelades que pujen per uns rails, en tota la ciutat n'hi ha un total de 15.
Els cerros mes visitats son el de la Concepción i l'Alegre , plegats de carrers enrrabassats amb pujades, baixades i bones vistes al mar.


Si has arribat fins aquí, no cosa gents apropar-te a Isla Negra, on es pot visitar la casa que es va fer Pablo Neruda a la dècada del 1950 al costat del mar, en una zona on tot son cases de película.
Nosaltres ens hi vam plantar l'únic dia que es tancat, mala sort! Però pots passejar per la platja del davant on hi ha un monument de pedra al Neruda i pel poble que es molt tranquil.

Si et ve de gust agafar el tren, amb 20 min et plantes a l'aristocràtica població de Viña del Mar o coneguda també com la Ciutat Jardí, lloc d'estiueig de molts els Santiaguins.
A destacar s'ha de dir que te uns parcs molt agradables on hi pots passar tota la tarda, com el Parc Quinta Vergara amb cobertura wifi per tot arreu!!! llàstima que no hi hagin endolls :-(

PD: per cert, en Paltruc també ens hi va acompanyar!