La Gran Muralla, Simantai

Que hem de dir de la Gran Muralla, esplèndida!!!!

Arribar fins aquí amb transport públic ha sigut tot una aventura, primer de tot hem hagut de buscar l'estació de busos, que com tot a Beijing està amb obres i sense senyalitzar. De tant en tant preguntàvem (com podíem) cap on era i encara era pitjor, uns ens deien tot cap a la dreta i un cop allà altres deien, tot cap a l'esquerra. Però bé, al final aconseguim pujar en un bus que no era el que buscàvem però que ja ens apropa.

El bus para en plena carretera, baixem i allà en mig no hi ha res mes que un tio amb una furgo esperant a dos guiris com nosaltres. El paio ja es frega les mans, el regateig serà dur. Optem per la tècnica "missatger", la Gisela parla amb el paio mentre el David es fa el desinteressat a uns 4 metres. El paio demana 300 i la Gisela comença forta, li ofereix 25 per cap, el xino s'esvera, això promet...

Després de 45 minuts molt divertits, seguim negociant apuntant diferents preus en una llibreteta ja plena de guixots que el taxista portava...
Quan ja estem arribant a un possible final, la Gis li passa el preu al David que amb cara de pocs amics diu que no, que amb aquell preu s'entorna cap a Beijing, que a Tarragona també tenim muralles. Aleshores es quan el paio afluixa una mica mes i aconseguim un millor preu. Buff...
Després d'una hora de furgo arribem a la muralla!!!

Beijing II: Temple dels Lamas i Hutongs

El Temple dels Lamas és el temple budista més prestigiós fora del Tibet, en una de les seves sales hi ha una estàtua de Buda enorme feta de fusta de sàndal que medeix 16,5 m. Llàstima que no deixaven fer fotos!!

Els Hutongs, són carrerons estrets conectats entre si formant una espècia de laberints. Entremig hi trobes casetes destartelades, la majoria, o alguna casa històrica amb patis de l'època Ming ben conservats. Perdre s'hi es molt divertit.

Actualment en els Hutong encara hi viu una quarta part de la població de Beijing, però a la que poden s'enderroquen per construir nous gratacels sense personalitat o centres comercials. Els pocs que queden es reconverteixen en carrers bohemis obrint locals pels estrangers, cafès amb conexió a internet, botigues de roba... però es clar tot a uns preus bastant elevats.

Beijing I: Ruta per la Ciutat Prohibida i la plaça de Tiananment

Hem sortit a caminar per Beijing, i observant els edificis ens donem compte que sembla que ens trobem a Rússia, aquesta gent no només van agafar l'ideologia sinó també l'estètica del comunisme rus.
La famosa plaça de Tiananment en realitat és bastant lletja, es una superfície immensa de ciment amb ni un sol banc. Diuen que en els dies clars es poden veure famílies amb nens fent volar les seves cometes, nosaltres nomes en vist molts turistes i molta, però molta policia.

La Ciutat Prohibida, que te aquest nom degut a que va tenir l'entrada al prohibida al poble durant 500 anys, va ser la residencia de les dinasties Ming i Qing.
El lloc és enorme i pot semblar casi un laberint, entre temple i temple hi han diferents patis, grans, petits, que condueixen a altres temples i altres patis. Diuen que és el conjunt de temples més ben conservat de la Xina i ara amb lo de les olimpíades estan pintant moltes parts i casi semblen més noves que no pas de fa tants anys.

La primera impressió, que no vol dir la última

Qingdao serà seu dels Jocs Olímpics per les proves de vela, actualment encara està en plena fase de rentat de cara. Les façanes dels edificis s'estan pintant a marxes forçades, les voravies estan totes aixecades per posar nous paviments i s'estan aixecant molts edificis nous...

El que si hi hem trobat és molta arquitectura alemanya del segle XIX que encara es manté en peu. La ciutat va pertànyer a Alemanya durant 99 anys i durant aquest temps també es va obrir la famosa fàbrica de cervesa Tsingtao que es beu a casi tot el país.

El primer contacte amb la ciutat és xocant, venin de Japó això és un altre món.
Aquí d'entrada tothom sembla que tingui mal de coll, no paren d'escupir, ens miren descaradament com si mai haguessin vist un occidental i la gent no somriu gens... serà que avui no fa sol? Donem-lis temps...

Res millor per integrar-se i entendre aquesta nova cultura que pujar en un tren ple de xinos durant 10h, asseguts cul amb cul tots ben juntets.
Potser es que veníem massa ben acostumats dels trens japonesos, ai ai ai... i això de sentir gargalls tot el dia i notar bafarades d'aires aliens a la cara no ho hem portat gaire bé. Però res tu, sort que el temps passa sol i en 10h ja érem a Beijing... per fi.......

Entrant per la porta del darrere Qingdao

No volíem deixar d'explicar-vos l'anècdote de l'entrada al país que té tela!!!

Després d'un calmat viatge en ferri fent l'impossible perquè les hores passessin vam arribar a la Xina. Un cop al port de Qingdao el primer que fem és entrar al típic control de passaports. Vet aquí que mentre fem cua se'ns tiren a sobre dos oficials per demanar-nos el passaport; tot fent un munt de preguntes: d'on som? on anem? d'on és cada segell que tenim al passaport?.... uff quina feinada....

Un cop superem la primera prova, passem per la finestreta, la Gisela primer.
Aquí la cosa ja no fa tanta gracia, es comencen a remirar el passaport amb lupa, a rascar amb l'ungla la pàgina de l'holograma... etc... Nosaltres ens comencem a posar mosques, amb tot això hi estan uns 5 min.
Després ens diuen que tornem a la cua mentre ells s'enduen el passaport a comprovar-lo a un altra sala. No entenem res, sembla que no hagin vist mai cap passaport espanyol?
Però res, després de fer aquesta darrera comprovació finalment ja ho veuen tot clar, segona prova superada, els dos ja tenim el segell xinés.

Control de maletes, a aquesta vegada li toca al David. Li fan obrir la motxilla i li demanen que ensenyi els llibres que porta.. només volen veure llibres...
Comença amb el sudoku, seguit d'un de lectura... fins arribar a treure la guia de Xina. I que passa? Doncs que no els hi agrada gens!!
A la guia surt un mapa de Xina on l'illa de Taiwan no està marcada com a territori xinès, cagada!!
Al poli li canvia la cara de cop, i indignat comença a fer que no amb el cap. Entenem que ens diu es que aquest llibre està prohibit en aquest país (:-O)
No ens queda més remei que posar-nos a negociar amb un xino amb molt males puces, i que a més no parla ni un borrall d'anglès.
Total, que al cap d'una estona de conversa intranscriptible, els fem entendre que si volen que arrenquin la pàgina "prohibida" i ens deixin passar amb el llibre....


Però el tio segueix remenant dins la bossa. I que troba aquest cop? Unes càpsules Hoi Poi de Capsula Corporation, de joguina es clar (un artefacte de la sèrie d'animació Bola de Drac). El paio comença a remirar-les, a escoltar-les, a olorar-les i no entén que recoi és això...

El David comença, Do you know manga? Dragon ball? Gt? Z? Japanesse souvenir animation... res de res, el tio segueix olorant-ho... repetim Do you know manga? i el tio amb cara de peix perdut... no entén res del que diem. Sort que no vam comprar el bastó d'en Goku tamany real, segur que es pensa que és una arma de destrucció massiva!!
Per sort un altre oficial apareix per allà i veu que allò es totalment inofensiu i ens deixa per fi entrar del tot a la Xina, això si amb mitja guia arrencada i una emprenyamenta de collons. PERÒ QUI S´HAN CREGUT QUE SOM NOSALTRES? Uff!!! quina suada hem fet només arribar......És el que té entrar per la porta de darrera.