Arribada a Calcutta

Després de volar 2 hores amb una low cost índia, arribem sants i estalvis a la capital cultural de l'índia. Sembla ven bé que hagem fet un salt en el temps. Els taxis recorden clarament el passat britànic que ha viscut el país, però ara amb una quants anys a sobre.

La circulació és un caos, està ple de taxis fent sonar el clàxon i de rickshaw portats per persones foten crits per demanar pas. Les poques voravies transitables o estan inundades de gent estirada a terra o d'improvisats llocs de menjar... no et queda mes remei que caminar pel mig del carrer, però amb molt d'ull de no ser atropellat (això no és com el sud est asiàtic, aquí van molt ràpid i no t'esquiven).

La pobresa és evident a cada cantonada, hi ha moltíssima gent descalça, inclosos el portadors de rickshaw, que a vegades els pots veure corrents per sobre de pedres.
Ens impressiona veure com la gent es dutxa, s'ensabona o carrega aigua a les bombes del carrer, per que no tenen aigua a casa o no tenen directament casa. Simplement ens dol veure tanta gent vivint al carrer amb un plàstic de sostre o ni això.

En algun barri concret la pudor del carrers és tant intensa, que a vegades es fa difícil passar-hi. Aquí no hi han bany públics i pots arribar a veure gent fent les seves necessitats en públic.
En el nostre barri els carrers estan plens de corbs que constantment sents cridar per sobre teu i de tant en tan baixen a arreplegar la porqueria que tira la gent. Ens fa mal veure tanta misèria i tanta precarietat.

Per altre banda també hem pogut tastar la curiositat innata que tenen els indis de quedar-se mirat fixament quan entres en el seu camp de visió.
Nosaltres hem aprofitat les ocasions per retratar-los i la veritat es que els hi encanta i tots s'hi posen bé, en algun cas ells també ens han demanat fer-se una foto amb nosaltres.