D'illa en illa i ara toca Pulau Perhentian

Tots de petits algun cop hem somiat amb tenir una cabana entre els arbres... doncs aquí a Pulau Perhentian nosaltres hem pogut fer realitat aquest somni. Després de molt buscar, perquè no ha sigut fàcil, hem trobat apartat de la resta d'allotjaments, endinsat una mica en la espesa selva, unes cabanes bastant envellides. La situació és privilegiada, les vistes immillorables i el preu, el més econòmic de tota la platja!!!!

Això si, tot no és de color de rosa, per les nit les visites d'animals, i diem animals i no animalons, ha sigut d'allò més sorprenents. Cada nit hem tingut a sobre els nostres caps fent guàrdia, un o dos llangardaixos de pam i mig i l'últim dia amb baralla inclosa, una nit ens va entrar un ratpenat i no sabia sortir :-O, es va enredar amb la mosquitera... i també hem conegut l'astúcia dels esquirols d'entrar a mitja nit i robar-nos cada dia una espelma fins a deixar-nos sense. Ah, ens oblidàvem de dir-vos que aquí la corrent només funciona 7 hores al dia i això quan funciona el generador.

Aquí l'aigua també és de pel·lícula, els corals, els peixos... fent submarinisme hem vist meduses, mantes, peixos de colors, també el mític peix pallasso, taurons petits, hem passat per coves i parets plenes de corals, uff... masses emocions per tan pocs dies.

1er destí de Malàisia: Pulau Tioman un 10!

Doncs sí, ens venia deguts fer una mica de pànxing, no haver de que negociar preus d'autocars... no fer i ni desfer la motxilla cada dos dies ... Així que hem marxat de vacances a Pulau Tioman.

Aquesta illa és tan petita que hi ha poc per fer, platja, platja, snorkel o diving... o sigui que nosaltres hem aprofitat i hem baixat a les profunditats a conèixer el seu fons marí.
Però sense anar més lluny des de la platja mateix amb només les ulleres i el tubet també pots veure corals i peixos de colors com mai havíem vist. Avui teniu vídeo.

Avui anem al Zoo

El zoo de Singapur té fama de ser un dels millors del món, el seu tractament avantguardista dels espais oberts " Open Zoo Concep" li ha fet mereixes aquesta fama.
Això que vol dir? doncs que els animals es mantenen en hàbitats grans i enjardinats, separats dels visitants per diferents foses seques o mullades, que queden fora de la vista i alhora tapades per vegetació. Les típiques gàbies del zoos antics aquí no hi son presents i el resultat final és d'un lloc on pots gaudir de la natura i dels animals amb aparent llibertat.

Moltes espècies de primats van saltant d'arbre en arbre per sobre el teu cap i has d'anar amb compte no et caigui una pixada a sobre. Nosaltres ens hem passat el dia sencer recorreguent els diferents camins del parc i hem vist totes les bèsties inimaginables, des dels tigres blancs fins a dotzenes de ratpenats volant per sobre els nostre caps. En resum que hem disfrutat com a nens petits d'un dia al zoo.

Un altre segell al passaport, Singapur.

Singapur és un de aquells paissos-ciutat, algo semblant a Hong Kong. El cert es que és molt petit i per això es gasten un fotimer de pasta en fer-lo créixer. Com? Guanyant terreny al mar.
Això provoca que els veïns, com Indonèsia i Malàisia s'emprenyin forca... Cosa de fronteres...
El que és mes greu son els kilòmetres i kilòmetres de fons marí arrasats durant tots aquest anys sense que ningú hagi fet res per aturar-ho, i es clar , Singapur és un país ric, molt ric.
Com a detall curiós per saber com estan les coses per aquí abaix, tant a Indonèsia com Malàisia han fet lleis per prohibir la venda de sorra cap a Singapur (algunes illes d'Indonèsia ha venut tanta sorra que ara, a més amb el canvi climàtic, estan en perill de desaparèixer...) :0

La ciutat és carisima i per això ens hem instal·lat al barri de Little India, on hi ha una immensa comunitat hindú. El xoc d'entrada és important, està ple, ple de gent al carrer i tot son homes. L'ambient es genial, sona música de bollywood a tota castanya, hi han moltes paradetes on venen flors per fer ofrenes, les olors a curris i a mil espècies es barregen per tot el barri, la barreja cultural és fantàstica.

Per fi hem pogut fer un canvi a la dieta, hem passat del noodles als deliciosos curris indis, dolços, salats, i per descomptat picants. mmmh bonissims. Mes endavant quan siguem a la Índia ja en parlarem mes.

I en el pròxim post anem al zoo!!

Somriures de Battambang

A Cambodja la gent és increïblement alegre i et passes el dia veient somriures a cada cantonada. El més divertit es anar saludant a la gent amb la que et creues pel carrer, es converteix en un joc perquè ells inevitablement també et saluden i riuen.
El poble encara conserva alguna cosa de l'arquitectura francesa però a part d'això i un mercat de menjar no te gaire més encant.
El millor es llogar una moto per sortir a visitar els voltants, pel camí passes per diferents pobles i visites alguns temples perduts escales amunt.
Nosaltres ens hem aprofitat que els nostres amics portaven conductor i els hem seguit per no perdre'ns per aquest paratges (sense algú que es coneix la zona és impossible trobar els llocs).

Després de fa quasi un mes d'estar viatjant junts, ara ens toca despedir-nos de l'Edorta i l'Iratxe que segueixen la seva ruta cap a Thailandia. Nosaltres a partir d'ara haurem de reempendre el nostre camí en solitari... agur!!
I ja que estem de canvis nosaltres aprofitem i ens replantegem la ruta. Hem decidit deixar Laos per més endavant i aprofitant la caloreta de l'estiu marxem cap a Singapur i Malasia, es hora de fer platjeta!!!!

Finalment, Angkor

Finalment ja hem arribat a Angkor. I com tothom ens hem allotjat a Siem Reap. Desprès de negociar amb el tuctukero de turno hem decidit fer 2 dies i mig de temples, el lloc s'ho val.
Aquí us deixem amb algunes fotos.


PD1: Acabada de fer aquí teniu la galeria de Vietnam.
PD2: Fa uns dies hem hagut de canviar l'esquema del mapa, a partir d'ara quan feu clic trobareu dos enllaços, Ruta per Amèrica i Ruta per Àsia.

Ho Chi Ming, última parada

Estem una mica cansadots de tant de tute amb autocar per arribar a ciutats que tampoc ens aporten massa.
Vietnam no ens acabat d'agradar, sobretot és la gent que sempre volen enredar-te, de tots els països que hem estat aquest és en el que ens hem sentit més estafats, aquí tothom demana diners per qualsevol cosa i qualsevol excusa val.
Per nosaltres aquí ja s'acaba la ruta per Vietnam i la veritat es que tenim ganes de canviar de zona i veure noves cultures que ens sorprenguin.
La nostra següent parada és Siem Reap i els temples d'Angkor, des d'on tenim pensat fer un canvi al nostre camí i marxar cap al sur, mhmhmhmh!! ja tenim ganes d'arribar-hi.

Per cert, de d'aquí a Saigon nosaltres vam fer el tour per veure els Túnels de Cu Chi, kilòmetres de passadissos subterranis, que servien als vietnamites per amagar-se dels americans durant la guerra.
És interessant per escoltar la història, però el recorregut pel bosc deixa molt que desitjar. El pitjor es veure com grups de turistes americans esperaven ansiosos que arribéssim a la zona de tir, on comprant munició a preu d'or pots disparar amb pistoles o metralletes autèntiques. És escandalós que un tour que pretén ensenyar com van tenir que sobreviure els vietnamites a la guerra a sobre promogui que el visitant pugui disparar armes de foc real!!!

Següent parada Muine

Aquí ja ens hem separat d'una part de la família, i es que la Susann i el Múrat han decidit volar cap a Kuala Lumpur, ara seguirem la nostra ruta de baixada amb l'Edorta i L'Itarxe.
El pròxim destí ha sigut Muine després d'una parada tècnica a Nha Trang.
A Muine ens pensàvem trobar unes platges espectaculars i la veritat ha sigut molt desepcionant, la majoria d'allotjament són ressorts de l'any de la catapum. Sort que tenia piscina, ja que la platja estava fatal. La sorra està plena de deixalles i a les rieres baixen molta merda, total que ens hem banyat a la piscina.

El millor d'aqui ha sigut l'excursioneta a les dunes per veure la posta de sol, per un moment sembla que estiguis al desert!!!

Hoi An, same same but different

Pots endinsar-te pels barris menys concorreguts i passejar entre cases antigues amb patis i carrerons sense sortida, mentre observes a les dones secant els noddles al sol i els homes reparant les seves bicicletes. També pots baixar a la vora del riu on hi ha el nucli antic, totalment en reformes i bastant mes turístic, i pots veure una mica com era el Vietnam d'abans amb la seva arquitectura local influenciada de moltes altres cultures, xinesa, japonesa i europea.
Actualment aquesta zona esta plena de restaurants i bars, però encara queden alguns negocis de costura i brodats on pots veure, una mica de reüll, amb quina agilitat i perfecio fan la feina.


A Hoi An ja hi trobem la platja, i ja era hora perquè aquí la calor es molt forta. Pots arribar-hi amb un passeig amb bici només esta a 5km del poble, tot i que no es res de l'altra mon es pot venir a dinar i passar la tarda llegint.

Amb una mica de sort un pescador de la zona t'oferira un souvenir típic vietnamita, i es que quan treuen les xarxes en comptes de pescar peixos treuen bales i d'altres municions :-O

i seguim baixant... cap a Hué falta gent

La ciutat compte amb una antiga ciutadella molt ben conservada amb una gran extencio de gespa al davant, cada tarda quan baixa el sol, es reuneixen grups de gent per fer volar els seus estels.
Ja que som un grupet ens hem apuntat en un tour pel riu per visitar els diferents temples de la zona. L'excursió la veritat no la recomanem massa, la barcassa era exageradament lenta i per dinar ens han donat un bol d'arròs blanc amb un plat de verdures a compartir entre 10 :-(
Però bé, anar amb grup sempre ajuda a fer qualsevol moment mes divertit del que és i nosaltres malgrat tot ens ho hem passat super bé. L'anècdota del dia ha sigut escapar-nos dels nens de l'entarda dels temples que ens perseguien demana-te un coin.

Res millor per acabar el dia que un refrescant suc de canya de sucre acabat de fer.

Trasports a Vietnam

Moure's per Vietnam amb el transport local és esgotador, com ja us havíem comentat la nostra arribada al país no va ser la millor, i es que aquí els hi agraden molt els dollars. Tan els conductors d'autobus com els taxistes s'inventen les mil i unes per demanar-te, no el doble del que val el bitllet, sinó el triple o quàdruple.
El taxistes encara que facin cara de no haver trencat mai un plat tenen els taxímetres trucats i no per poc, amb un trajecte de 2km són capaços de cobrar te com s'hi haguessis fet un de 20 km. A més, quan et negues a pagal's-hi el que diuen es posen xulos i agressius, però es clar, quan passa la poli aprop apreten a corre.
Total, que tot això sumat amb que la majoria de terminals de busos estan a les afores de les ciutats i que has d'afegir una altre regateig amb un tuctuquero, nosaltres ens hem decantat per una opció més còmoda i més utilitzada pel turista, l'Open Bus.

Vietnam te la sort de ser un país allargat i marcar una ruta es relativament fàcil. L'Open Bus no es mes que un seguit de parades per tot el país que pots fer amb una mateixa companyia. Pots comprar tots els trajectes de cop i anar activant-los sobre marxa, això fa que et surti mes econòmic, o sinó, a cada parada fer la compra del següent trajecte. El millor, o potser és el pitjor, es que post escollir entre sleeping bus o seat bus, alguns sleepings son autèntiques tortures!!

PD: Finalment ja hem penjat la galeria de Xina II