16 de jul. 2008

Ho Chi Ming, última parada

Estem una mica cansadots de tant de tute amb autocar per arribar a ciutats que tampoc ens aporten massa.
Vietnam no ens acabat d'agradar, sobretot és la gent que sempre volen enredar-te, de tots els països que hem estat aquest és en el que ens hem sentit més estafats, aquí tothom demana diners per qualsevol cosa i qualsevol excusa val.
Per nosaltres aquí ja s'acaba la ruta per Vietnam i la veritat es que tenim ganes de canviar de zona i veure noves cultures que ens sorprenguin.
La nostra següent parada és Siem Reap i els temples d'Angkor, des d'on tenim pensat fer un canvi al nostre camí i marxar cap al sur, mhmhmhmh!! ja tenim ganes d'arribar-hi.

Per cert, de d'aquí a Saigon nosaltres vam fer el tour per veure els Túnels de Cu Chi, kilòmetres de passadissos subterranis, que servien als vietnamites per amagar-se dels americans durant la guerra.
És interessant per escoltar la història, però el recorregut pel bosc deixa molt que desitjar. El pitjor es veure com grups de turistes americans esperaven ansiosos que arribéssim a la zona de tir, on comprant munició a preu d'or pots disparar amb pistoles o metralletes autèntiques. És escandalós que un tour que pretén ensenyar com van tenir que sobreviure els vietnamites a la guerra a sobre promogui que el visitant pugui disparar armes de foc real!!!

6 comentaris:

Unknown ha dit...

quina contradicció més bestia!
(el que tenen que fer per sobreviure)
Petonets!

Anemdeviatge ha dit...

Ei Cesca, ja vaig que tornes a l'atac.
On t'amagaves?

Anònim ha dit...

Anims nens! canvieu d'aires que segur que trobareu moltes mes coses chules per veure en altres paisos. Tingueu paciencia. Una abraçada ben gran! i endevant!

Urgell ha dit...

q fort!!

Unknown ha dit...

Estic anyorada d'en Paltruc, va vinga que vull una postaleta. Petons

Anònim ha dit...

Nois, espero que tot vagi bé, he estat un temps desconectat (exces de feina) i veig que Vietnam be pero amb reserves, crec que forma part de l´experiencia vital que es el vostre viatge veureles de tots colors ;)
Josep Mª I Rosa