Per les nits la cosa canvia, a part dels blocos, la majoria d' homes es vesteixen de ties amb robes extremades i horteres. La festa dura fins la matinada.
Ès la nits dels travestits que van com a bojos ballant i demanant fotos a crits.
Pròxima parada Rio de Janeiro.
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ohhh quin avorriment!!!! No tinc res a envejar. Anar cada dia a currar és molt més emocionant que tots aquests xupa-càmeres. ;P
Jolin Urgell, ja m'has descobert! Volia fer boicot virtual anònim, em donava més joc a ser més canyera. És que noiets ahir vam estar parlant amb l'Urgell que tots els nostres comentaris eren "oh què bonic" "ai quina sort!" "ai quina enveja!!" i haviem decidit canviar la cantarella per "quina merda de lloc" "quin avorriment"... aiiii senyor, ara que ho escric me'n adono de lo patètica que resulto. què hi farem... ; P seguiu passant-ho tant bé a so de samba! petonets
Sí homeeee i què més!!! Les millors fotos pel privat??? No hi ha dret!!! O tots o ningú!!! Jo vull veure la resta. els ullets del david a la que està penjada al blog ja deixen entreveure com poden ser la resta....
David, 33 anys, postproducció | Gisela, 30 anys, dissenyadora gràfica.
Avorrits de la monotonia un dia decidim que volem anar a voltar món!!!
La il·lusió de viatjar per conèixer, descobrir sense presses, caminar sense ruta i sense data de retorn, ens ha portat a fer aquest llarg viatge que només sabem on i quan comença i no sabem quan i on acabarà.
El nostre viatge comença el 16 de juny del 2007.
anemdeviatge@gmail.com
Usuari Skype: anemdeviatge
7 comentaris:
Ohhh quin avorriment!!!!
No tinc res a envejar. Anar cada dia a currar és molt més emocionant que tots aquests xupa-càmeres.
;P
jajajaja
sandra almenys escriu el teu nom q sinó no podem contraatacar!!!
jajaja
Neneee . Has pilla cachito del bo amb el paio del pit pelut!!!
Cuideu-vos parella sambera ;)
Josep Mª
Jolin Urgell, ja m'has descobert! Volia fer boicot virtual anònim, em donava més joc a ser més canyera.
És que noiets ahir vam estar parlant amb l'Urgell que tots els nostres comentaris eren "oh què bonic" "ai quina sort!" "ai quina enveja!!" i haviem decidit canviar la cantarella per "quina merda de lloc" "quin avorriment"... aiiii senyor, ara que ho escric me'n adono de lo patètica que resulto. què hi farem...
; P
seguiu passant-ho tant bé a so de samba!
petonets
Comentaris canyeros o no ens agraden igual!!
A més a més, anar cada matí a la feina es tot una aventura, oi?
petons per tots
Josef, les millors fotos te les passo en privat pel mail.
Ja faras els teus comentaris despres.
Sí homeeee i què més!!! Les millors fotos pel privat??? No hi ha dret!!! O tots o ningú!!! Jo vull veure la resta. els ullets del david a la que està penjada al blog ja deixen entreveure com poden ser la resta....
s.
Publica un comentari a l'entrada