Hem arribat a Hong Kong després de 20h de tren molt ben portades.
El primer que hem fet és apropar-nos a la costa per poder veure la silueta de l'illa de Hong Kong. I ens hem quedat al·lucinats, les vistes a l'altre costat, són... buff, quan ho hem vist en viu i en directe no ens ho creiem, semblava tret d'una pel·lícula de ciència ficció!!! és increïble que existeixin tants gratacels, tan junts, tants alts i a més més molts d'ells construïts sobre terrenys guanyats al mar. I quanta llum malgasten!!!
El primer canvi que notes, és que això ja no és Xina, els semàfors sembla que es respectin, la gent ja no escupeix pels carrers i es veuen un fotimer de normes de bona conducta que tothom sembla que ha de respectar.
El metro és el transport ideal, en pocs minuts pots travessar el mar per sota o plantar-te a les afores per visitar algun temple. També hi han els tramvies de dos plantes, que donen un aire retro a la ciutat i alhora crean un contrast amb els edificis hiper moderns que troves a qualsevol cantonada.
En alguns moments quan les pluges descarreguen amb força el paisatge es converteix en un fotograma de la peli Blade Runner.
Ja no ho és tant com ho era abans, però segueix siguen el país de les imitacions.
En els mercats pots trobar de tot clonat, des de calces Calvin Klein a les mítiques bosses Burberry etc.. i si ets bo ragetajant a preus rebentats!! Això si, les grans marques estan pressionant al govern per que talli d'arrel aquest submercat.
Aqui no si vé només a comprar, sinó a menjar en les moltes parades que hi ha plantades en mig del carrer. La gran majoria són de peix o marisc i nosaltres amb tan de noodle a l'estomac no hem dubtat en fotren's unes navalles al estil hongkonero. Per cert estaven de muerte!!
En definitiva, que Hong Kong és la barreja perfecte entre Àsia i occident.
Parlant de Ninh Binh, bàsicament es conegut per el seu passeig en barca entre els arrosals, el paisatge es maco perquè recorda un Halog Bay en petit però no es l'unic que hi ha a la zona. Per nosaltres quasi ha sigut millor el llogar una motorbike i fer kilòmetres pels voltants de Tam Coc.
Hem passat per camins solitaris, per temples mig abandonats on no hi havia ni una ànima, hem topat amb búfals d'aigua remullant-se al riu i al creuar algun poble hem pogut veure com sequen la collita al carrer, total que hem disfrutat d'un passeig rural amb tota regla.
Entrades
