anemdeviatge

nova entrada, per fi la galeria de la índia II pública!!

2010-10-12T17:03:00.003+02:00

DESPRÉS DE 452 DIES TORNEM CAP A CASA!!

2008-09-10T01:05:00.001+02:00

Escrivim aquest post d'ultima hora des de l'aeroport de Delhi quan encara ens falten 20 min per embarcar.
Han sigut 452 dies de viatge en els que ens ho hem passat de P.M., i tenim molt per explicar. L'últim post ja el farem amb més calma i des de casa.
FINS AVIAT!!!!!

Oe, oe, oe, el Paltruc torna amb els seus pares

2008-09-09T17:53:00.001+02:00

Molt be Xavi, ja veiem que el trobeu a faltar... Però no us preocupeu que després d'aquest llarg viatge el nen torna a casa (com els torrons de nadal).

PD: Enhorabona per descobrir l'últim Paltruc de la galeria... a veure d'on seran les postaletes...

Pushkar i peregrins

2008-09-09T14:07:00.002+02:00

Probablement és una de les ciutats més turístiques que hem trobat fins ara, plena de botigues de roba, de plata, bars, hotels, restaurants....

Per altre part també es un dels llocs mes religiosos, no es pot menjar carn, ni ous en alguns llocs, i per descomptat res d' alcohol en tot el poble.

Aquí hi veníem perquè ens havien dit que era un lloc molt tranquil, però nosaltres hem enganxat el Festival de Jaiselmer i el poble és ple de peregrins que venen fins aquí per començar una ruta de 7 dies i 7 nits cap al desert.
Durant el dia els carrers estan plens de gent i es fa difícil passejar, si ho fas s'ha de vigilar de no trepitjar una tifa (com ha fet el David en varies ocasions).

Aquí finalment hem pogut veure els famosos colors del rajastan, homes amb turbants, dones amb saris de colors radioactius, braçalets, arracades, anells als peus...

PD: Aquest es un dels ultims posts des de terres llunyanes, a nosaltres ja ens queden poques hores per tornar cap a CASAAAAAAA!!!!! Fins aviat!!!!

El temple de Ranakpur

2008-09-09T06:02:00.006+02:00

A 90 Km d'Udaipur i a tres hores d'anada mes tres de tornada, es troba un dels temples mes macos i restaurats del Rajastan.
Aquest és un temple jainíste construït fa mes de 500 anys, famós per les 1440 columnes de marbre blanc, totes elles tallades diferents.
Com a temple jainíste te les seves normes i no pots entrar cap tipus de aliment, ni articles de pell, aigua ...

El lloc està a parir panteres i el trajecte està ple de sots i és un pal, potser una millor manera es visitar-ho de camí cap a Jodhpur o un altre destí, així t'estalvies la tornada. També hi ha l'opció d'anar-hi amb taxi en comptes de bus, ja que tarda una mica menys, però surt bastant mes car i nosaltres ho vam descartar. Sigui com sigui la visita al temple val la pena.

PD: Abans de tornar hem fet la feina i ja teniu penjada la galeria de la Índia I.

Udaipur ciutat de temples i palaus

2008-09-06T20:12:00.000+02:00

Ja som al Rajastan, la zona de l'Índia nord mes visitada pels seus palaus i forts.
De moment Udaipur ens ha sembla un lloc molt tranquil. Malauradament el conegut llac Pichola, que separa la ciutat, ara esta bastant sec es veu que aquí les pluges encara no ha arribat.
Un dels encants d'aquesta ciutat es un dels Palaus convertit en hotel que esta al bell mig del llac, per arribar-hi nomes es pot fer en barca, però si no estàs allotjat no pots ni trepitjar el restaurant.

El que si que es pot visitar es el Palau de la Ciutat, un dels mes grans del Rajastan.
La millor hora es quan baixa el sol i la pedra de color crema agafa unes tonalitats taronges brutals. A mes nosaltres ens hem colat per unes escales i hem pogut pujar a un dels molts terrats, les vistes encara molt millors.

Per últim us ensenyem una foto del nostre hostal, un edifici amb l'arquitectura típica d'aquí, tot reformat i amb una terrassa de somni per sopar.

Visites Delhi

2008-09-06T15:35:00.004+02:00

Ja som a Delhi i per començar hem anat a visitar el tant anomenat Fort Vermell. Hem de dir que és mes atractiu des de fora que un cop a dins, l' 'interior en general no està gens ben conservat fora de dos sales amb columnes de marbre.
Molt aprop hi ha la mesquita mes gran de l'Índia "Jama Masjid" amb una arquitectura brutal. Per mala sort nosaltres hem arribat en hores de pregaria i tanquen l'accés al public, ups :( ens hem quedat sense poder entrar.
De totes maneres l'ambient que es respira a fora no és gens agradable... sembla que els turistes fem nosa aquí...i mes si et confonen amb israelita. Aquests rotllos fan una mica de fàstic...

Una visita que ens ha sorprès molt, ja que no esperàvem tant d'aquest lloc, és la "Tomba de Humanyu".
Un espai super tranquil envoltat de verd, i ideal per desconnectar una estona del caos de Delhi.
Aquí principalment hi ha enterrat el 2on emperador Mongol, però en les sales secundaries hi han altres tombes, a part d'això l'espai és molt agradable.

Passejant per Vanarasi

2008-09-05T20:44:00.000+02:00

Abans de caure malalts hem tingut l'ocasió de conèixer una mica aquest lloc. Varanasi és possiblement un dels llocs mes pintorescs de l'Índia i part de l'encant resideix en passejar pels carrers i carrerons plens de vaques, baixar als ghats i observar la quotidianitat d'aquesta gent.
En la ciutat vella et trobes amb els diferents artesans, des dels que fan el formatge, als que tenyeixen la roba de colors...

Si t'apropes als ghats pots observar com resen, s'ensabonen o renten la roba, tot amb l'aigua del Ganges que per ells és sagrada. La pena es que ara amb el monso el riu a crescut molts metres i no pots accedir als ghats des de el passeig que voreja el riu.

El ghat Manikarika esta casi tot el dia en funcionament, aquí és on ells cremen als difunts. Es un batibull de gent i fum, entre els treballadors que carreguen la llenya amunt i avall, els que miren per mirar, els que resen al ganges, les famílies...

Cada nit fan la cerimònia "Ganga Aarti" al ghat Dasaswamedh. Una especia d'ofrenes i pregaries a la llum de les espelmes i acompanyades amb la musica tradicional. Molt pintoresc!

PD1: Finalment ja tenim feta la galeria del Nepal.
PD2: Amb aquest ordinador es impossible possar accents...

Intoxicats a l'Índia

2008-09-05T15:08:00.002+02:00

Després d'un llarg i pesat viatge per fi arribem a Varanasi. Aquesta ciutat es diu que és de les mes brutes del país i en directe hem de dir que si, que realment ho sembla.
La merda aflora pels carrers, i quan parlem de merda ho diem amb el sentit mes literal de la paraula. En aquesta ciutat hi conviuen tan persones, com vaques, búfals, cabres, monos i tots fan les seves necessitats al carrer... us podeu imaginar l'olor?

Doncs amb tot això ja us podeu imaginar quin és millor lloc per posar-se malalt. Ens hem passat tot un dia a l'habitació del hotel, i després de veure que les febres seguien pujant el seguro ha decidit enviar-nos cap a l'hospital.... Un hospital a la Índia? Aquesta és una d'aquelles coses que sempre has desitjat que no et passes a tu...
Arribem a l'hospital i ens espera un metge, suposo que això de rebre dos guiris amb assegurança pagada els hi obre els ulls... aixo que a l'entrada estava ple de gent tirada pel terra esperant ser atesa.

El primer que fan es prendrem la pressió, però per alguna raó que desconeixem decideixen atendrem a mi i passar olímpicament del David, que precisament era el que estava la nit anterior a 39,4???

Resulta que tinc la pressió pels terres, i com no, portem casi 12 hores amb febre, sense menjar i nomes bevent suero. Doncs se'ls-hi fot al cap que un suero intavenos m'anirà de perles, quina gracia!
La veritat es que estem ben xafats i pensem que no hem vindrà malament o sigui que acceptem... al cap d'una estona torna el metge i diu que hem de passar la nit, que volen fer algunes proves per determinar quin virus es.... sort que hem anat a parar a l'hospital turístic i les habitacions son privades amb aire i tele, millor que les del nostre hotel!!!

Tot i així no ens fa cap gracia estar allà, no ens visita cap metge mes durant l'estada, no hem donen cap medicament per tallar la diarrea, nomes volen fer proves i mes proves...
Per sort mentrestant passen les hores i els dos ja ens anem trobant millor.. serà l'estress d'aquest lloc, serà que no era tan greu com per ingressar-me...

Pel mati següent els hi diem que volem marxar... es posen farrucs i diuen que hem de passar una altre nit, que s'han de fer encara mes proves??? Proves de que??? Ara hem volen fer una ressonància... això si que no cola, per una diarrea... i els medicaments on son???
Els hi tornem a dir que hem de marxar amb l'excusa que tenim un vol i sembla que ho entenguin.

Per sortir de l'hospital ens ho posen difícil, primer ens porten la factura de tot i diuen que ho han de cobrar amb "cash", aquests si que la saben llarga. Però truquem al seguro i ho solucionem.
Aquí encara no ha acabat tot, no ens volen tornar el passaport i intuïm que ens volen demanar mes diners, hem sentit que entre ells parlen de 100 rupies mes... però no saben amb qui estan tractant, el David amb un moviment ràpid que ni Jackie Chang en els seus millors moments els hi pren el meu passaport i me'l dona. Ells es queden amb cara d'indi perdut (molt comuna aquí) i ens el reclamen sense cap excusa clara, fotem mitja volta i marxem, no se perquè ens sentim com uns fugitius que escapem de la presó.

PD: Els enganys a turistes aquí a l'Índia son l'ordre del dia i en el nostre cas l'engany va anar cap a l'asseguradora que els hi van clavar una factura de 300 eur quan no feia cap punyetera falta.
Tan a Agra com a Varanasi, fa anys els enganys anaven mes enllà i hi havien locals de menjar que intoxiquen als turistes per després cobrar dels seguros.

Lumbini, aquí va néixer Buda

2008-09-01T07:00:00.004+02:00

Ja ens anem despedin del Nepal, però abans hem volgut fer una parada a Lumbini ja que ens queda aprop de la frontera.
Aquest poble és un lloc molt important de peregrinació, es on diuen que va néixer Buda i per tan sempre venen carretades d'autobusos a visitar-lo.
A tocar del poble hi ha una recinte enorme amb temples budistes fets per els diferents països, Birmània, Corea, Xina, Vietnam... i també pots visitar les ruïnes del lloc exacte on va néixer.

Nosaltres hem passejat pel complex, però molts dels temples estan en remodelació i no estan especialment macos, realment aquest es un lloc per peregrins.
El poble en si nomes té un carrer i para de contar, és maco per la tranquil·litat que es respira i per veure la quotidianitat d'un poble nepali però 2 dies son suficients.

L'endemà camí cap a Varanasi, tornem a l'Índia.

Pokhara i tranquil·litat

2008-08-31T07:58:00.003+02:00

L'avantatge de venir al Nepal a l'agost, és que no hi trobes casi gent, però la desavantatge es que plou molt, massa.
Sortir a fer un treking vol dir, caminar sota la pluja, enganxar més d'una sangonera i a sobre no tenir la recompensa de veure els meravellosos 8.000 que tens als morros.
Nosaltres tot hi estar uns temps a Pokhara no hem aconseguit veure les muntanyes i mira que l'habitació del hostal tenia finestres amb vistes, durant el monsó una massa de núvols tapa la visibilitat per complert :-P
Per sort l'últim dia a les 6h del matí vam poder intuir alguna punta, aquí teniu el testimoni. Són brutals!!!!

Amb la tranquil·litat d'aquest poble al cantó del llac i a mes, amb la comoditat d'un hostal com feia mesos que no teníem (a un preu irrisori), ha fet que ens quedéssim 6 dies fen un pànxing espaterrant.... bé, algunes coses hem fet:
Llogar una bici i perdre's pel voltant del llac, pujar a la Peace Pagoda i suar la gota gorda, anar a veure com juguen els nens al riu i riure amb ells...

Postaleta Urgell

2008-08-31T07:52:00.002+02:00

Com sempre l'Urgell us guanya a tots.
Ets la millor se'ns dubte!!

Pashupatinath i Boudha

2008-08-29T05:46:00.001+02:00

Avui tocava apropar-se a la zona de Pashupatinath on hi han alguns dels temples hindús mes importants de Nepal i també on hi ha un dels crematoris mes actius de la vall de Kathmandu. En un canto del riu Bagmati, un afluent de Ganges, és on hi han els ghats crematoris, aquesta zona està exclusivament reservada a les famílies.
A l'altre banda del riu, les escalinates segueixen i les piles que hi han ja no son quadrades, sinó rodones i son nomes per fer ofrenes.

L'entorn és molt maco i l'ambient que es respira també, per aquesta gent la mort té un altre significat. Quan nosaltres hi érem alguns ghats estaven cremant, simultàniament els nens jugaven a tirar-se al riu i a nadar contracorrent, les dones baixaven a fer ofrenes, i altre gent aprofitava per ensabonar-se a fons, tot plegat amb una quotidianitat sorprenent.

A 20 minuts caminant d'aquí pots arribar-te a un altre poble, Boudha, on hi ha una de les stupes més grans del món i és un dels centres religiosos de Nepal on hi han mes exiliats Tibetans. Diuen que aquest lloc està plenament vinculat amb els Tibetans budistes de Lhasa.
Quan arribes amb el primer que et fixes es amb el tamany, realment impressiona, i quan puges a dalt, amb el blanc intens de l'stupa que casi et cega els ulls.

Una bona opció es aprofitar i dinar al terrat d'un dels nombrosos restaurant que hi han al voltant, et pots passar la tarda mirant els peregrins com van donant voltes a l'stupa (sempre cap a l'esquerra).

Kathmandu city

2008-08-27T13:25:00.003+02:00

Dons si, com ja veieu ens hem apropat al Nepal i es que ens feia molta il·lusió conèixer aquest país, de moment nomes hem abandonat temporalment a l'Índia.
El canvi és substancial, el clima és mes fresc i es pot dormir sense ventilador!!! a més el monsó ja fa de les seves i quan plou ho fa amb ganes, de moment cada tarda cau un ruixat que inunda els carrers 2 pams!!
També hem de dir que, això està mes net que l'Índia i això que també és un país pobre.

La ciutat de Kathmandu no és molt atractiva, els carrers son estrets i plens de polseguera i el trafic de cotxes, cicloricksaws i autoricksaws en 2 direccions és caòtic. La zona turística de Thamel sembla Lloret de Mar, tot son bar musicals, restaurants i botigues de souvenirs. També pots trobar botigues de roba de muntanya de dubtosa qualitat.
Per no dir que no ho hem fet res, nosaltres hem visitat el durban square, una especia de casc antic i el monkey temple, però el millor es perdre's per la vall de Kathmandu visitant els diferents pobles.

PD: aquí hi ha un Paltuc amagat i a mes a la galeria de Cambodja n'hi ha un d'extraviat.

Calcutta + 30 hores = Kathmandu

2008-08-15T12:56:00.006+02:00

A les 15h pugem al tren, estem animats, fem fots per la finestra, a les 21 sopem un entrepà, de 22 a 23h ens barallem amb els escarbats, a les 24h toca dormir, a la 1h de la nit els crits dels hindús vestits de color taronja ens desperten, a les 6h la llum ens fa aixecar, són les 10h del mati hem arribat a Rauxaul.

Un rickshaw ens apropa a la frontera, dubtem que allà algú ens posi el segell al passaport. Ens treuen cadires de plàstic per seure, omplim el formulari, ens posen el segell de sortida, ens diuen en veu baixa "one hundred rupies", fem orelles sordes, girem i marxem. Seguim 5 min més amb el rickshaw fins a l'altre frontera, entrem en una habitació, ens diuen que la visa val 40$, fem morros, truquem al consolat, paguem i callem.

Caminem sota un sol implacant, agafem un altre rickshaw, ens porta a l'estació de busos, pugem en una combi, 10 hores de viatge al seient de darrere ens esperen. Comprem una bossa de patates pel camí, ens maregem, les vomitem, no parem. Vuit hores mes tard l'eix de la transmissió es desprèn, parem en mig la muntanya, es fa fosc, no té solució.

Passen varis cotxes i furgonetes, no paren. Una hora i mitja mes tard un camió para, li paguem, 11 persones pugem dins la cabina, 2 al sostre. Canviem de camió, 1 hora més ficats dins d'una altre cabina menjant galetes. Arribem a Kathmandu, agafem un taxi, fem dos metres i s'espatlla, el conductor torna a fer el pont, no s'engega, baixem, pugem en un altre taxi, 10 min i ja som a Thamel, al barri on ens allotjarem, són les 22h de la nit, estem morts!!!

Visites per la ciutat

2008-08-07T09:10:00.004+02:00

Ahir vam decidir visitar el famós Howard bridge, el pont més transitat del món, i de pas veure el mercat de les flors que hi queda aprop.
A Calcutta hi ha una línia de metro però no arriba a tot arreu, així que vam agafar un taxi. D'entrada ens es difícil entendre's amb el conductor del taxi, l'home no parla el mateix angles que nosaltres i per rematar-ho no sap llegir. Però res, amb l'ajuda final d'un tercer personatge ho vam aconseguir... o això ens va semblar...

Un cop vam baixar del cotxe ens trobem immersos dins d'un caos brutal, centenars de tios caminant amunt i avall carretejant paquets immensos a sobre els seus caps. El tràfic era caòtic i no sabíem on posar-nos, vam començar a caminar intentant orientar-nos perquè allà no veiem cap flor, però la cosa resultava impossible, així que vam decidim passejar per aquella zona, caminar pels diferents carrerons i veure on ens portava allò.

Quan ja portàvem una bona estona descobrim que allò es el Mercat del Metall, i que no hi havia ni una punyetera flor per allà!! Però cap problema l'estada no va estar malament el lloc tenia el seu què.
Finalment vam aconseguir arribar al Howard bridge i al mercat de les flors, uff!! Per cert, no valia un duro, acabava de ploure i el fang i la pudor es podien sentir des de dalt del pont!!

Arribada a Calcutta

2008-08-06T07:12:00.006+02:00

Després de volar 2 hores amb una low cost índia, arribem sants i estalvis a la capital cultural de l'índia. Sembla ven bé que hagem fet un salt en el temps. Els taxis recorden clarament el passat britànic que ha viscut el país, però ara amb una quants anys a sobre.

La circulació és un caos, està ple de taxis fent sonar el clàxon i de rickshaw portats per persones foten crits per demanar pas. Les poques voravies transitables o estan inundades de gent estirada a terra o d'improvisats llocs de menjar... no et queda mes remei que caminar pel mig del carrer, però amb molt d'ull de no ser atropellat (això no és com el sud est asiàtic, aquí van molt ràpid i no t'esquiven).

La pobresa és evident a cada cantonada, hi ha moltíssima gent descalça, inclosos el portadors de rickshaw, que a vegades els pots veure corrents per sobre de pedres.
Ens impressiona veure com la gent es dutxa, s'ensabona o carrega aigua a les bombes del carrer, per que no tenen aigua a casa o no tenen directament casa. Simplement ens dol veure tanta gent vivint al carrer amb un plàstic de sostre o ni això.

En algun barri concret la pudor del carrers és tant intensa, que a vegades es fa difícil passar-hi. Aquí no hi han bany públics i pots arribar a veure gent fent les seves necessitats en públic.
En el nostre barri els carrers estan plens de corbs que constantment sents cridar per sobre teu i de tant en tan baixen a arreplegar la porqueria que tira la gent. Ens fa mal veure tanta misèria i tanta precarietat.

Per altre banda també hem pogut tastar la curiositat innata que tenen els indis de quedar-se mirat fixament quan entres en el seu camp de visió.
Nosaltres hem aprofitat les ocasions per retratar-los i la veritat es que els hi encanta i tots s'hi posen bé, en algun cas ells també ens han demanat fer-se una foto amb nosaltres.

Un altre cop Bangkok

2008-08-04T05:56:00.005+02:00

Doncs hem vingut un altre vegada a Bangkok, aquest cop per tramitar el visat de la Índia.
Com que ens tarden de 5 a 7 dies aprofitarem per retirar-nos al poble de Kachanburi i allunyar-nos de l'estresant i caòtica ciutat.

PD: Pròxima parada Kolkata.

Kuala Lumpur i les Petrones

2008-08-02T15:14:00.005+02:00

Kuala Lumpur és la capital de Malàisia i com la majoria de capitals asiàtiques es un caos. Aquí també hi han els barris Litle índia i Xina Town i son on s'allotja la majoria de gent jove ja que son els mes econòmics.
En el barri Xino hi ha el conegut mercat de les copies, bosses Louis Vuiton, Chanel... rellotges de tot tipus, dvd, pelis.. series i roba varia. la veritat es que encara que no vulguis res sempre acabes picant (algunes series per exemple..)

Venir a sopar aquí te el seu encant encara que és inevitablement hiperturístic. La majoria de llocs de menjar treuen al carrer totes les taules que poden i els carrers queden folrats de gent, parades i caos.

L'altre visita de rigor és anar a veure les Torres Petrones, grans icones del mon asiàtic. Si vols tens l' opció de pujar fins el pont. S'ha de anar ven d'hora agafar numero i hora. A nosaltres ens va tocar a les cinc de la tarda. La veritat es que és molt mes impressionant des de abaix..

PD: ja hem penjat la galeria de Cambodja

Cameron Highlands

2008-08-01T13:56:00.005+02:00

Hem volgut fer una parada a mig camí de Kuala Lumpur, però la veritat es que aquest lloc no val molt la pena.
Cameron Highlands és una zona muntanyosa al centre del país i bàsicament productora de te. La majoria d'atraccions d'aquí son anar a caminar per aquesta selva alta. El problema és que les excursions s'han de fer amb tour, i les que pots fer sense guia no tenen gaire encant.
Nosaltres nomes volíem fer un tall en la ruta de baixada o sigui que res, hem fet uns passejos pels voltants i l'endemà hem marxat. Les vistes que hem vist son kilòmetres i kilòmetres de selva arrasada per posar les plantacions de te o de flors.

El mes curiós d'aquesta zona es la gran comunitat hindú que hi viu, la majoria de locals per menjar son d'indis i el menjar també es clar, així doncs que hem aprofitat per provar alguns plats. Per cert, molt bons i picants al gust, es a dir la salsa es serveix apart i tu li vas afegint per sobre l' arròs.

D'illa en illa i ara toca Pulau Perhentian

2008-07-30T07:30:00.000+02:00

Tots de petits algun cop hem somiat amb tenir una cabana entre els arbres... doncs aquí a Pulau Perhentian nosaltres hem pogut fer realitat aquest somni. Després de molt buscar, perquè no ha sigut fàcil, hem trobat apartat de la resta d'allotjaments, endinsat una mica en la espesa selva, unes cabanes bastant envellides. La situació és privilegiada, les vistes immillorables i el preu, el més econòmic de tota la platja!!!!

Això si, tot no és de color de rosa, per les nit les visites d'animals, i diem animals i no animalons, ha sigut d'allò més sorprenents. Cada nit hem tingut a sobre els nostres caps fent guàrdia, un o dos llangardaixos de pam i mig i l'últim dia amb baralla inclosa, una nit ens va entrar un ratpenat i no sabia sortir :-O, es va enredar amb la mosquitera... i també hem conegut l'astúcia dels esquirols d'entrar a mitja nit i robar-nos cada dia una espelma fins a deixar-nos sense. Ah, ens oblidàvem de dir-vos que aquí la corrent només funciona 7 hores al dia i això quan funciona el generador.

Aquí l'aigua també és de pel·lícula, els corals, els peixos... fent submarinisme hem vist meduses, mantes, peixos de colors, també el mític peix pallasso, taurons petits, hem passat per coves i parets plenes de corals, uff... masses emocions per tan pocs dies.

1er destí de Malàisia: Pulau Tioman un 10!

2008-07-28T14:02:00.013+02:00

Doncs sí, ens venia deguts fer una mica de pànxing, no haver de que negociar preus d'autocars... no fer i ni desfer la motxilla cada dos dies ... Així que hem marxat de vacances a Pulau Tioman.

Aquesta illa és tan petita que hi ha poc per fer, platja, platja, snorkel o diving... o sigui que nosaltres hem aprofitat i hem baixat a les profunditats a conèixer el seu fons marí.
Però sense anar més lluny des de la platja mateix amb només les ulleres i el tubet també pots veure corals i peixos de colors com mai havíem vist. Avui teniu vídeo.

Avui anem al Zoo

2008-07-28T05:36:00.005+02:00

El zoo de Singapur té fama de ser un dels millors del món, el seu tractament avantguardista dels espais oberts " Open Zoo Concep" li ha fet mereixes aquesta fama.
Això que vol dir? doncs que els animals es mantenen en hàbitats grans i enjardinats, separats dels visitants per diferents foses seques o mullades, que queden fora de la vista i alhora tapades per vegetació. Les típiques gàbies del zoos antics aquí no hi son presents i el resultat final és d'un lloc on pots gaudir de la natura i dels animals amb aparent llibertat.

Moltes espècies de primats van saltant d'arbre en arbre per sobre el teu cap i has d'anar amb compte no et caigui una pixada a sobre. Nosaltres ens hem passat el dia sencer recorreguent els diferents camins del parc i hem vist totes les bèsties inimaginables, des dels tigres blancs fins a dotzenes de ratpenats volant per sobre els nostre caps. En resum que hem disfrutat com a nens petits d'un dia al zoo.

Un altre segell al passaport, Singapur.

2008-07-26T15:36:00.005+02:00

Singapur és un de aquells paissos-ciutat, algo semblant a Hong Kong. El cert es que és molt petit i per això es gasten un fotimer de pasta en fer-lo créixer. Com? Guanyant terreny al mar.
Això provoca que els veïns, com Indonèsia i Malàisia s'emprenyin forca... Cosa de fronteres...
El que és mes greu son els kilòmetres i kilòmetres de fons marí arrasats durant tots aquest anys sense que ningú hagi fet res per aturar-ho, i es clar , Singapur és un país ric, molt ric.
Com a detall curiós per saber com estan les coses per aquí abaix, tant a Indonèsia com Malàisia han fet lleis per prohibir la venda de sorra cap a Singapur (algunes illes d'Indonèsia ha venut tanta sorra que ara, a més amb el canvi climàtic, estan en perill de desaparèixer...) :0

La ciutat és carisima i per això ens hem instal·lat al barri de Little India, on hi ha una immensa comunitat hindú. El xoc d'entrada és important, està ple, ple de gent al carrer i tot son homes. L'ambient es genial, sona música de bollywood a tota castanya, hi han moltes paradetes on venen flors per fer ofrenes, les olors a curris i a mil espècies es barregen per tot el barri, la barreja cultural és fantàstica.

Per fi hem pogut fer un canvi a la dieta, hem passat del noodles als deliciosos curris indis, dolços, salats, i per descomptat picants. mmmh bonissims. Mes endavant quan siguem a la Índia ja en parlarem mes.

I en el pròxim post anem al zoo!!

Somriures de Battambang

2008-07-22T17:41:00.006+02:00

A Cambodja la gent és increïblement alegre i et passes el dia veient somriures a cada cantonada. El més divertit es anar saludant a la gent amb la que et creues pel carrer, es converteix en un joc perquè ells inevitablement també et saluden i riuen.
El poble encara conserva alguna cosa de l'arquitectura francesa però a part d'això i un mercat de menjar no te gaire més encant.
El millor es llogar una moto per sortir a visitar els voltants, pel camí passes per diferents pobles i visites alguns temples perduts escales amunt.
Nosaltres ens hem aprofitat que els nostres amics portaven conductor i els hem seguit per no perdre'ns per aquest paratges (sense algú que es coneix la zona és impossible trobar els llocs).

Després de fa quasi un mes d'estar viatjant junts, ara ens toca despedir-nos de l'Edorta i l'Iratxe que segueixen la seva ruta cap a Thailandia. Nosaltres a partir d'ara haurem de reempendre el nostre camí en solitari... agur!!
I ja que estem de canvis nosaltres aprofitem i ens replantegem la ruta. Hem decidit deixar Laos per més endavant i aprofitant la caloreta de l'estiu marxem cap a Singapur i Malasia, es hora de fer platjeta!!!!

Finalment, Angkor

2008-07-17T15:56:00.011+02:00

Finalment ja hem arribat a Angkor. I com tothom ens hem allotjat a Siem Reap. Desprès de negociar amb el tuctukero de turno hem decidit fer 2 dies i mig de temples, el lloc s'ho val.
Aquí us deixem amb algunes fotos.

PD1: Acabada de fer aquí teniu la galeria de Vietnam.
PD2: Fa uns dies hem hagut de canviar l'esquema del mapa, a partir d'ara quan feu clic trobareu dos enllaços, Ruta per Amèrica i Ruta per Àsia.

Ho Chi Ming, última parada

2008-07-16T05:04:00.007+02:00

Estem una mica cansadots de tant de tute amb autocar per arribar a ciutats que tampoc ens aporten massa.
Vietnam no ens acabat d'agradar, sobretot és la gent que sempre volen enredar-te, de tots els països que hem estat aquest és en el que ens hem sentit més estafats, aquí tothom demana diners per qualsevol cosa i qualsevol excusa val.
Per nosaltres aquí ja s'acaba la ruta per Vietnam i la veritat es que tenim ganes de canviar de zona i veure noves cultures que ens sorprenguin.
La nostra següent parada és Siem Reap i els temples d'Angkor, des d'on tenim pensat fer un canvi al nostre camí i marxar cap al sur, mhmhmhmh!! ja tenim ganes d'arribar-hi.

Per cert, de d'aquí a Saigon nosaltres vam fer el tour per veure els Túnels de Cu Chi, kilòmetres de passadissos subterranis, que servien als vietnamites per amagar-se dels americans durant la guerra.
És interessant per escoltar la història, però el recorregut pel bosc deixa molt que desitjar. El pitjor es veure com grups de turistes americans esperaven ansiosos que arribéssim a la zona de tir, on comprant munició a preu d'or pots disparar amb pistoles o metralletes autèntiques. És escandalós que un tour que pretén ensenyar com van tenir que sobreviure els vietnamites a la guerra a sobre promogui que el visitant pugui disparar armes de foc real!!!

Següent parada Muine

2008-07-15T14:16:00.006+02:00

Aquí ja ens hem separat d'una part de la família, i es que la Susann i el Múrat han decidit volar cap a Kuala Lumpur, ara seguirem la nostra ruta de baixada amb l'Edorta i L'Itarxe.
El pròxim destí ha sigut Muine després d'una parada tècnica a Nha Trang.
A Muine ens pensàvem trobar unes platges espectaculars i la veritat ha sigut molt desepcionant, la majoria d'allotjament són ressorts de l'any de la catapum. Sort que tenia piscina, ja que la platja estava fatal. La sorra està plena de deixalles i a les rieres baixen molta merda, total que ens hem banyat a la piscina.

El millor d'aqui ha sigut l'excursioneta a les dunes per veure la posta de sol, per un moment sembla que estiguis al desert!!!

Hoi An, same same but different

2008-07-06T04:47:00.004+02:00

Pots endinsar-te pels barris menys concorreguts i passejar entre cases antigues amb patis i carrerons sense sortida, mentre observes a les dones secant els noddles al sol i els homes reparant les seves bicicletes. També pots baixar a la vora del riu on hi ha el nucli antic, totalment en reformes i bastant mes turístic, i pots veure una mica com era el Vietnam d'abans amb la seva arquitectura local influenciada de moltes altres cultures, xinesa, japonesa i europea.
Actualment aquesta zona esta plena de restaurants i bars, però encara queden alguns negocis de costura i brodats on pots veure, una mica de reüll, amb quina agilitat i perfecio fan la feina.

A Hoi An ja hi trobem la platja, i ja era hora perquè aquí la calor es molt forta. Pots arribar-hi amb un passeig amb bici només esta a 5km del poble, tot i que no es res de l'altra mon es pot venir a dinar i passar la tarda llegint.

Amb una mica de sort un pescador de la zona t'oferira un souvenir típic vietnamita, i es que quan treuen les xarxes en comptes de pescar peixos treuen bales i d'altres municions :-O

i seguim baixant... cap a Hué falta gent

2008-07-05T08:16:00.002+02:00

La ciutat compte amb una antiga ciutadella molt ben conservada amb una gran extencio de gespa al davant, cada tarda quan baixa el sol, es reuneixen grups de gent per fer volar els seus estels.
Ja que som un grupet ens hem apuntat en un tour pel riu per visitar els diferents temples de la zona. L'excursió la veritat no la recomanem massa, la barcassa era exageradament lenta i per dinar ens han donat un bol d'arròs blanc amb un plat de verdures a compartir entre 10 :-(
Però bé, anar amb grup sempre ajuda a fer qualsevol moment mes divertit del que és i nosaltres malgrat tot ens ho hem passat super bé. L'anècdota del dia ha sigut escapar-nos dels nens de l'entarda dels temples que ens perseguien demana-te un coin.

Res millor per acabar el dia que un refrescant suc de canya de sucre acabat de fer.

Trasports a Vietnam

2008-07-04T07:03:00.007+02:00

Moure's per Vietnam amb el transport local és esgotador, com ja us havíem comentat la nostra arribada al país no va ser la millor, i es que aquí els hi agraden molt els dollars. Tan els conductors d'autobus com els taxistes s'inventen les mil i unes per demanar-te, no el doble del que val el bitllet, sinó el triple o quàdruple.
El taxistes encara que facin cara de no haver trencat mai un plat tenen els taxímetres trucats i no per poc, amb un trajecte de 2km són capaços de cobrar te com s'hi haguessis fet un de 20 km. A més, quan et negues a pagal's-hi el que diuen es posen xulos i agressius, però es clar, quan passa la poli aprop apreten a corre.
Total, que tot això sumat amb que la majoria de terminals de busos estan a les afores de les ciutats i que has d'afegir una altre regateig amb un tuctuquero, nosaltres ens hem decantat per una opció més còmoda i més utilitzada pel turista, l'Open Bus.

Vietnam te la sort de ser un país allargat i marcar una ruta es relativament fàcil. L'Open Bus no es mes que un seguit de parades per tot el país que pots fer amb una mateixa companyia. Pots comprar tots els trajectes de cop i anar activant-los sobre marxa, això fa que et surti mes econòmic, o sinó, a cada parada fer la compra del següent trajecte. El millor, o potser és el pitjor, es que post escollir entre sleeping bus o seat bus, alguns sleepings son autèntiques tortures!!

PD: Finalment ja hem penjat la galeria de Xina II

Ninh Binh, Tam Coc i els seus voltans

2008-06-25T14:57:00.009+02:00

Bé, ara intentarem posar-nos el dia ja que portem molts posts enderreits :-P
Sabeu que fan un turc, un alemany, dos bascos i dos catalans quan es troben a Vietnam? Doncs en els pròxims dies ho descobrireu!

Parlant de Ninh Binh, bàsicament es conegut per el seu passeig en barca entre els arrosals, el paisatge es maco perquè recorda un Halog Bay en petit però no es l'unic que hi ha a la zona. Per nosaltres quasi ha sigut millor el llogar una motorbike i fer kilòmetres pels voltants de Tam Coc.

Hem passat per camins solitaris, per temples mig abandonats on no hi havia ni una ànima, hem topat amb búfals d'aigua remullant-se al riu i al creuar algun poble hem pogut veure com sequen la collita al carrer, total que hem disfrutat d'un passeig rural amb tota regla.

Halong Bay, creuer de luxe

2008-06-19T10:48:00.006+02:00

Hem passat dia i mig navegant entre paisatges increïbles, a més a més, el temps ens ha acompanyat com feia dies que no passava.
Contractar el creuer no és fàcil, mil i una agencies que et fa creure que elles són les millors. Nosaltres ens hem decantat per fer-ho a través del hostal i sense invertir masses dongs, el resultat ha sigut esplèndid ens han afegit en un tour de mes nivell sense haver-ho pagat :-P

Welcome to Vietnam

2008-06-18T10:38:00.002+02:00

No hem tingut allò que diguem una bona entrada. Hem hagut de lluitar i suar perquè no ens robessin mes del compre amb els transports aïllats de la frontera, es el que té creuar fronteres a peu.

A molta gent Hanoi l'estressa, a nosaltres la primera impressió no ha sigut pas dolenta, es una ciutat amb molta vida al carrer, amb moltes parades amb 4, 10 o 20 tamborets per seure i prendre algo. I sobretot amb molts racons a fotografiar.

Una postal més cap a terres catalanes!!! Per la Teia i l'Urgell

2008-06-11T09:35:00.004+02:00

Terrasses d'arròs a Longsheng

2008-06-11T07:04:00.010+02:00

Yangshuo és un bon centre d'operacions per fer excursions a altres pobles de la zona i un dels paisatges que val més la pena veure són les terrasses de Longsheng.
La peculiaritat d'aquests arrossars és que estan ubicats a les muntanyes i que per tal de poder conrear correctament l'arròs s'han creat unes mini terrasses al llarg de la pendent. A més a més, compten amb un ingeniós sistema de rec que condueix l'aigua als diferents nivells, permeten així una bona inundació de cada esglaó.

El lloc se'ns dubte és impressionant, i això que no hem enganxat la millor època per visitar-ho, que és quan tot està completament verd.
Igualment, hem gaudit molt fent fotos del paisatge i a més, per arrodonir-ho, hem coincidit amb dos catalanes la Virginia i la Núria i per fi, hem pogut parlar amb català amb algú més que no fóssim nosaltres dos!!!!!!! yujuuuuu!!!!!!!

Yangshuo terra d'ètnies

2008-06-10T12:31:00.000+02:00

Ens hem passat tot un dia de viatge, parant a diferents lloc per enllaçar amb altres busos, mil estones mortes esperant la sortida del següent transport... el de costum...
Però el pitjor potser ha sigut l'últim bus nocturn cap a Yangshuo. El camí estava ple de forats i el bus anava fent bots que donava gust, era impossible dormir, a més aquí no paren de pitar per avisar que passen cagant osties... a mig camí ens hem topat amb un cotxe incendiant-se i amb el suposat propietari mirant-s'ho amb cara de flipat... la poli també hi era però s'ho miraven a més distància sense tallar el tràfic ni res, després de sentir un pet, suposem que d'un neumàtic hem seguit fent via com si res... i no parlem de les parades esporàdiques per anar al banys d'àreas de servei mig abandonades i amb banys d'ultratomba... total que un cop hem arribat ens hem passat un dia sencer dormint!!!

L'endemà ja recuperats hem decidit investigar la zona, Yangshuo és terra d'étines i d'entorn rural , compte amb unes vistes immillorables que recorden per on volava en Son Goku de petit :-P
Nosaltres ens hem agafat unes bicis per recórrer els voltants del riu Yulong i descobrir els diferents paisatges que amaga la zona, camps d'arròs, poblets... Preciós!!!

"Parecidos razonables"

2008-06-08T12:08:00.007+02:00

Monestir dels 10.000 budes i Temple de Man Mo

2008-06-06T15:08:00.004+02:00

Fer la visita en aquest Monestir es perfecte per desconnectar una mica de urbe, està a les afores i si pot arribar amb tren local. En realitat compta amb més de 12.800 mini budes que forren les parets internes del santuari.
Per fora, envoltant una espècia de pati, hi han estàtues ja més grans de diferents budes amb expressions, situacions i cares sorprenents.

Aquesta ciutat també amaga molt temple entre gratacel i gratacel i nosaltres no trobàvem el Man Mo camuflat d'entre tant edifici.
És el més antic de la ciutat, construït al 1847, i encara ara està en plena activitat.
A dins pràcticament no si pot respirar sinó es empassant glopades d'aire i fum. A l'interior unes graelles penjades del sostre a diferents nivells sostenen espirals i espirals d'encens cremant. I a l'entrada hi ha un forn encès on la gent fa cua per cremar més encens i d'altres pregaries.

Això encara no s'ha acabat, en Paltruc que últimament ha estat més a casa que d'excursió ha tornat a fer de les seves. A veure qui el troba abans, que se'n porta postal segura!!!!
A més a més com sempre, ara les millor fotos les trobareu a la galeria.

Hong Kong Dollar

2008-06-05T12:55:00.010+02:00

Hem arribat a Hong Kong després de 20h de tren molt ben portades.
El primer que hem fet és apropar-nos a la costa per poder veure la silueta de l'illa de Hong Kong. I ens hem quedat al·lucinats, les vistes a l'altre costat, són... buff, quan ho hem vist en viu i en directe no ens ho creiem, semblava tret d'una pel·lícula de ciència ficció!!! és increïble que existeixin tants gratacels, tan junts, tants alts i a més més molts d'ells construïts sobre terrenys guanyats al mar. I quanta llum malgasten!!!

El primer canvi que notes, és que això ja no és Xina, els semàfors sembla que es respectin, la gent ja no escupeix pels carrers i es veuen un fotimer de normes de bona conducta que tothom sembla que ha de respectar.
El metro és el transport ideal, en pocs minuts pots travessar el mar per sota o plantar-te a les afores per visitar algun temple. També hi han els tramvies de dos plantes, que donen un aire retro a la ciutat i alhora crean un contrast amb els edificis hiper moderns que troves a qualsevol cantonada.
En alguns moments quan les pluges descarreguen amb força el paisatge es converteix en un fotograma de la peli Blade Runner.

Ja no ho és tant com ho era abans, però segueix siguen el país de les imitacions.
En els mercats pots trobar de tot clonat, des de calces Calvin Klein a les mítiques bosses Burberry etc.. i si ets bo ragetajant a preus rebentats!! Això si, les grans marques estan pressionant al govern per que talli d'arrel aquest submercat.
Aqui no si vé només a comprar, sinó a menjar en les moltes parades que hi ha plantades en mig del carrer. La gran majoria són de peix o marisc i nosaltres amb tan de noodle a l'estomac no hem dubtat en fotren's unes navalles al estil hongkonero. Per cert estaven de muerte!!
En definitiva, que Hong Kong és la barreja perfecte entre Àsia i occident.

Oblidem-nos de Shanghai Surprise

2008-05-31T10:42:00.013+02:00

El primer que s'ha de fer quan arribes a Shanghai es visitar el Bund, el passeig que dona al riu Huangpu. Des d'allà pots contemplar el Pudong el centre financer de la Xina, ple de gratacels i edificis alts.
La visita de nit al Bund és tot un clàssic, multituds de turistes, venedors d'aparells misteriosos i souvenirs estrambòtics es reuneixen per gaudir d'una postal de la ciutat barreja entre espectacularitat i orterisme asiàtic. Però aquesta silueta se'ns dubte li dóna caràcter a la ciutat.
L'edifici més vistos és la Perla de Oriente (el nom ja fa por), és aquesta punta que sobresurt amb forma d'agulla hipodèrmica invertida, de nit tota plena de llums de colors fent pampallugues.

Nosaltres hem volgut pujar en un d'aquests edificis tant alts, així que hem travessat el riu per un túnel subterrani una mica psicodèlic i ens hem plantat als peus de la torre Jin Mao que té 420 m d'alçada.
La vista des de la planta 88 és acollonant, no només perquè et trobes tant amunt sinó peque veus la gran quantitat de gratacels que hi han i que s'estan construint. Just darrere d'aquest edifici se'n està acabant un de 90 plantes i de 460 m, possiblement el més alt de tot Xina.

Mentre érem per aquí també hi era la torxa olímpica, venedors repartin banderetes i la gent disfressant-se amb tot el relacionant amb les olimpíades. El passeig del Bund estava ple de gent esperant el gran moment, però com que no se sabia l'hora nosaltres hem passat de quedar-nos plantats allà.

Nit al carrer

2008-05-31T09:18:00.005+02:00

Des del 12 de maig, dia del terratrèmol, fins avui les rèpliques s'han anat sentin per molts llocs del país. Nosaltres per sort no n'hem notat cap.
Aquestes rèpliques cada vegada han sigut de més magnitud fins arribar al punt, que el mateix govern va decidir el dia 19 anunciar que se'n esperava una de 6 o 7 graus per aquella mateixa nit.

Això automàticament va crear el pànic a moltes poblacions de territori de Sichuan. Inclòs a la mateixa ciutat de Xi'an molta gent va preferir dormir al carrer per por a la esperada sacsejada, nosaltres evidentment no.

Encara en el dia d'avui no es poden preveure amb tanta exactitud els terratrèmol i menys la seva magnitud, la informació que va donar el govern xinès era errònia i l'únic que va provocar va ser mes pànic a la gent. Finalment no va passar res.
Més info: Pronòstic de terratèmols

Barri musulmà a Xi'an

2008-05-28T12:03:00.007+02:00

Curiosament la ciutat de Xi'an també compte amb una gran comunitat musulmana. Nosaltres hem disfrutat moltíssim passejant pels seus carrers, mercats... el component islàmic hi es present en tot moment, el tarannà de la gent, el menjar, els carrers plens de vida... tot fan que per uns moments sembla que hagis entrat a la màquina del temps.

Fer-hi fotos es un plaer, es més, ells es posen en situació i et somriuen si fa falta, encara que l'idioma segueixi siguen una dificultat aquesta gent fan que sense donar-te'n compte estiguis parlant amb ells.

La millor hora per anar-hi es al cap vespre quan tots els locals es posen a muntar els seus tinglados al carrer i pots veure com cuinen.

Xi'an i els "Terracotta Warriors"

2008-05-27T13:07:00.007+02:00

Fins ara les ciutats que hem anat visitant no poden presumir de tenir gaire encant i Xi'an encara que també és una ciutat emmurallada tampoc n'és l'excepció.
La ciutat és enorme, com tot per aquí, té uns 6 milions de habitants i a part de les muralles el seu aspecte es completament modern, en el paisatge hi predominen els edificis alts i els centres comercials d'entre algunes torres antigues.

Però si hem vingut fins aquí, no es per altre cosa que per visitar el conegut Exèrcit de Terracota!!!
Nosaltres ens hi hem arribat per lliure, aquest cop ha sigut fàcil, amb 45 min ja hi hem sigut.

Per fi quan veus les estàtues et quedes de pedra, és espectacular per la dimensió de l'excavació i pels detalls de cada figura. En total hi han 3 jaciments excavats i es sap que encara n'hi han més sota terra.

Les figures estan pintades amb colors vius, però aquests desapareixen després de 5 hores amb contactes amb l'oxigen. Per això s'ha decidit que fins que no hi hagin noves tècniques per evitar l'oxidació no es seguiran desenterrant més guerres.
El que estaria bé, seria que fessin una rentada de cara a la exposició, ja que te un aspecte bastant deixat. Els soldats et queden bastant lluny i els que pots veure mes d'aprop estan en una sala envoltats d'un vidre ple de ditades.

La ciutat enmurallada de Pingyao

2008-05-24T11:42:00.000+02:00

De camí cap a Xi'an hem fet una parada a Pingyao, una ciutat que encara manté les seves muralles i l'arquitectura antiga.
Actualment està totalment enfocada al turisme i tot el centre de la ciutat està farcit de botigues de souvenirs, restaurants turístics o albergs. Durant el dia es fa difícil passejar per la ciutat sense sentir-te agobiat per una multitud de venedors, però cap al vespre els carrers recuperen una mica la seva tanquilitat i es el millor moment per sortir a pendre la fresca.

Aquí la gràcia està en llogar una bici i explorar tots els carrers possibles, nosaltres en hem perdut i desprès no sabíem trobar l'alberg. :-o

Datong i les Coves de Yungang

2008-05-22T15:30:00.007+02:00

Aquest cop ho hem fet bé i per canviar de ciutat hem viatjat amb tren nocturn i amb llitera, tot un luxe!!
Hem canviat de província i ens hem plantat a la ciutat de Datong per visitar les conegudes Coves de Yungang.

Durant la dinsatía Qing, van crear unes coves escarpades a la terra amb més de 50.000 estàtues de budes. Moltes encara conserven els colors i és impressionant veure les estàtues més grans.

Al canviar de província hem notat un canvi substancial amb la gent, aquí són molt més oberts i riallers. Quan vas pel carrer molts et paren per simplement practicar els seu "Jelou"!!
Ens hem fet un far d'anar saludant a gent a tord i a dret, casi sembla que siguem famosos..

La Gran Muralla, Simantai

2008-05-19T18:12:00.003+02:00

Que hem de dir de la Gran Muralla, esplèndida!!!!

Arribar fins aquí amb transport públic ha sigut tot una aventura, primer de tot hem hagut de buscar l'estació de busos, que com tot a Beijing està amb obres i sense senyalitzar. De tant en tant preguntàvem (com podíem) cap on era i encara era pitjor, uns ens deien tot cap a la dreta i un cop allà altres deien, tot cap a l'esquerra. Però bé, al final aconseguim pujar en un bus que no era el que buscàvem però que ja ens apropa.

El bus para en plena carretera, baixem i allà en mig no hi ha res mes que un tio amb una furgo esperant a dos guiris com nosaltres. El paio ja es frega les mans, el regateig serà dur. Optem per la tècnica "missatger", la Gisela parla amb el paio mentre el David es fa el desinteressat a uns 4 metres. El paio demana 300 i la Gisela comença forta, li ofereix 25 per cap, el xino s'esvera, això promet...

Després de 45 minuts molt divertits, seguim negociant apuntant diferents preus en una llibreteta ja plena de guixots que el taxista portava...
Quan ja estem arribant a un possible final, la Gis li passa el preu al David que amb cara de pocs amics diu que no, que amb aquell preu s'entorna cap a Beijing, que a Tarragona també tenim muralles. Aleshores es quan el paio afluixa una mica mes i aconseguim un millor preu. Buff...
Després d'una hora de furgo arribem a la muralla!!!

Beijing II: Temple dels Lamas i Hutongs

2008-05-18T09:49:00.001+02:00

El Temple dels Lamas és el temple budista més prestigiós fora del Tibet, en una de les seves sales hi ha una estàtua de Buda enorme feta de fusta de sàndal que medeix 16,5 m. Llàstima que no deixaven fer fotos!!

Els Hutongs, són carrerons estrets conectats entre si formant una espècia de laberints. Entremig hi trobes casetes destartelades, la majoria, o alguna casa històrica amb patis de l'època Ming ben conservats. Perdre s'hi es molt divertit.

Actualment en els Hutong encara hi viu una quarta part de la població de Beijing, però a la que poden s'enderroquen per construir nous gratacels sense personalitat o centres comercials. Els pocs que queden es reconverteixen en carrers bohemis obrint locals pels estrangers, cafès amb conexió a internet, botigues de roba... però es clar tot a uns preus bastant elevats.

Beijing I: Ruta per la Ciutat Prohibida i la plaça de Tiananment

2008-05-18T06:15:00.007+02:00

Hem sortit a caminar per Beijing, i observant els edificis ens donem compte que sembla que ens trobem a Rússia, aquesta gent no només van agafar l'ideologia sinó també l'estètica del comunisme rus.
La famosa plaça de Tiananment en realitat és bastant lletja, es una superfície immensa de ciment amb ni un sol banc. Diuen que en els dies clars es poden veure famílies amb nens fent volar les seves cometes, nosaltres nomes en vist molts turistes i molta, però molta policia.

La Ciutat Prohibida, que te aquest nom degut a que va tenir l'entrada al prohibida al poble durant 500 anys, va ser la residencia de les dinasties Ming i Qing.
El lloc és enorme i pot semblar casi un laberint, entre temple i temple hi han diferents patis, grans, petits, que condueixen a altres temples i altres patis. Diuen que és el conjunt de temples més ben conservat de la Xina i ara amb lo de les olimpíades estan pintant moltes parts i casi semblen més noves que no pas de fa tants anys.

La primera impressió, que no vol dir la última

2008-05-17T12:44:00.001+02:00

Qingdao serà seu dels Jocs Olímpics per les proves de vela, actualment encara està en plena fase de rentat de cara. Les façanes dels edificis s'estan pintant a marxes forçades, les voravies estan totes aixecades per posar nous paviments i s'estan aixecant molts edificis nous...

El que si hi hem trobat és molta arquitectura alemanya del segle XIX que encara es manté en peu. La ciutat va pertànyer a Alemanya durant 99 anys i durant aquest temps també es va obrir la famosa fàbrica de cervesa Tsingtao que es beu a casi tot el país.

El primer contacte amb la ciutat és xocant, venin de Japó això és un altre món.
Aquí d'entrada tothom sembla que tingui mal de coll, no paren d'escupir, ens miren descaradament com si mai haguessin vist un occidental i la gent no somriu gens... serà que avui no fa sol? Donem-lis temps...

Res millor per integrar-se i entendre aquesta nova cultura que pujar en un tren ple de xinos durant 10h, asseguts cul amb cul tots ben juntets.
Potser es que veníem massa ben acostumats dels trens japonesos, ai ai ai... i això de sentir gargalls tot el dia i notar bafarades d'aires aliens a la cara no ho hem portat gaire bé. Però res tu, sort que el temps passa sol i en 10h ja érem a Beijing... per fi.......

Entrant per la porta del darrere Qingdao

2008-05-14T11:51:00.007+02:00

No volíem deixar d'explicar-vos l'anècdote de l'entrada al país que té tela!!!

Després d'un calmat viatge en ferri fent l'impossible perquè les hores passessin vam arribar a la Xina. Un cop al port de Qingdao el primer que fem és entrar al típic control de passaports. Vet aquí que mentre fem cua se'ns tiren a sobre dos oficials per demanar-nos el passaport; tot fent un munt de preguntes: d'on som? on anem? d'on és cada segell que tenim al passaport?.... uff quina feinada....

Un cop superem la primera prova, passem per la finestreta, la Gisela primer.
Aquí la cosa ja no fa tanta gracia, es comencen a remirar el passaport amb lupa, a rascar amb l'ungla la pàgina de l'holograma... etc... Nosaltres ens comencem a posar mosques, amb tot això hi estan uns 5 min.
Després ens diuen que tornem a la cua mentre ells s'enduen el passaport a comprovar-lo a un altra sala. No entenem res, sembla que no hagin vist mai cap passaport espanyol?
Però res, després de fer aquesta darrera comprovació finalment ja ho veuen tot clar, segona prova superada, els dos ja tenim el segell xinés.

Control de maletes, a aquesta vegada li toca al David. Li fan obrir la motxilla i li demanen que ensenyi els llibres que porta.. només volen veure llibres...
Comença amb el sudoku, seguit d'un de lectura... fins arribar a treure la guia de Xina. I que passa? Doncs que no els hi agrada gens!!
A la guia surt un mapa de Xina on l'illa de Taiwan no està marcada com a territori xinès, cagada!!
Al poli li canvia la cara de cop, i indignat comença a fer que no amb el cap. Entenem que ens diu es que aquest llibre està prohibit en aquest país (:-O)
No ens queda més remei que posar-nos a negociar amb un xino amb molt males puces, i que a més no parla ni un borrall d'anglès.
Total, que al cap d'una estona de conversa intranscriptible, els fem entendre que si volen que arrenquin la pàgina "prohibida" i ens deixin passar amb el llibre....

Però el tio segueix remenant dins la bossa. I que troba aquest cop? Unes càpsules Hoi Poi de Capsula Corporation, de joguina es clar (un artefacte de la sèrie d'animació Bola de Drac). El paio comença a remirar-les, a escoltar-les, a olorar-les i no entén que recoi és això...

El David comença, Do you know manga? Dragon ball? Gt? Z? Japanesse souvenir animation... res de res, el tio segueix olorant-ho... repetim Do you know manga? i el tio amb cara de peix perdut... no entén res del que diem. Sort que no vam comprar el bastó d'en Goku tamany real, segur que es pensa que és una arma de destrucció massiva!!
Per sort un altre oficial apareix per allà i veu que allò es totalment inofensiu i ens deixa per fi entrar del tot a la Xina, això si amb mitja guia arrencada i una emprenyamenta de collons. PERÒ QUI S´HAN CREGUT QUE SOM NOSALTRES? Uff!!! quina suada hem fet només arribar......És el que té entrar per la porta de darrera.

Terratrèmol a la Xina

2008-05-14T07:11:00.002+02:00

Fa 2 dies ens vam assabentar per internet del terratrèmol i això que som a la Xina. Nosaltres som a Beijing a 1500 kilòmetres de distància de la província Sichuan i aquí el sísme pràcticament no s'ha notat.
Les noticies no paren de repetir les mateixes imatges cada dia, polítics reunits en el lloc dels fets amb un mapa davant i fent veure que dirigeixen... pero la gent al carrer actua amb tota normalitat.

En algun carrer del centre s'ha instal·lat un autobús per donar sang, això és l'únic fet que sembla que alteri la rutina de cada dia. Les pantalles gegants dels centres comercials i dels carrers repeteixen sense mesura imatges d'algunes tasques de salvament i polítics fent una especia de mítings insitu. Però es clar nosaltres no entenem ni un borrall del que diuen.
Pel que fa nosaltres estem bé. No patiu.

Quin plaer menjar

2008-05-11T17:36:00.011+02:00

Ja hem arribat a la Xina desprès de 27 hores de ferri travessant el Mar Groc i el Mar de l'Est de la Xina, hem de dir que de moment l'entrada al país no ha sigut gens bona. Però bé, ja explicarem l'anècdota més endavant, i es que no volíem deixar Japó sense abans haver parlat una mica sobre el menjar.

El mite de que només es menja fideus i peix cru no és del tot cert. Doncs la veritat és que aquest japonesos mengen de tot, qualsevol cuina que es proposin fer la fan bé, o boníssima.
Mengen molt de porc, sobretot amb les sopes de noodles, també són de molta vedella, està ple de restaurants temàtics que només fan carn en una espècia de brasa al carbó que et cuines tu mateix a la taula. Mengen pasta italiana i pizzes boníssimes, l'hem provat en un parell de locals i son uns craks!! casi millor que Itàlia. També hem provat salsixes alamanes i les fan delicioses, croissants francesos mhhhhh que bons.. i es clar, sushi, yakisoba, teriyaky i una infinitat de noms i plats difícils de nombrar.

Ha Hiroshima s'ha de probar el Okonomiyaki, una espècie de truita feta amb col, pop o gambes, beicon, ou, noodles, i mil coses més, tot sobre una base de crepp, tremenduu...

A qualsevol cantonada et pots trobar el xiringuitos de pinxos de ceba i pop o d'espàrregs amb beicon, deliciosos i baratíssims.

Coses curioses, tots els locals de menjar tenen a fora el carrer exposats els seus plats amb maquetes super realistes, ja sigui per veure el tamany que tindrà, els ingredients o si porta sopa d'acompanyament o no. Depenent de la perfecció de la maqueta o de si te molta pols, saps com estarà el menjar, ja ja ja :-P

En algun local de fideus de peu dret o de fast food també hem vist unes màquines molt curioses. Food Tickets, algunes porten fotos d'altres no, has d'escollir el teu plat, pagar i treure el tiket i així entregues directament al cuiner la comanda. Ràpid i fàcil!!

Es car viure a Japó, sobretot el transport i l'allotjament però amb el menjar ens han sorprès bastant. Fora dels grans restaurants i dels especialitzats en sushi la resta te uns preus bastant assequibles. Uns ramen (sopa de noodles) val uns 3 eur i la racions normalment son molt generoses, uns yakisoba 4 eur, un menú de sopa més bol d'arròs amb tempura uns 6 eur...
I si vols menjar sushi sense arruïnar-te pots anar als restaurants de la cinta rodant on cada platet, depenent del color, et pot costar entre 1 o 3 eur, un sopar et surt per 8 eur per persona!!

Ah, i ens ho deixàvem!! en els japonesos també els encanta comprar-se aquestes safates de menjar preparat (osouzai), per uns 6 eur pots dinar assegut en un parc.
Per tan, com podeu veure aquí tampoc hem passat gana.

La ruta per Japó

2008-05-06T12:17:00.010+02:00

Hem anat tan de cul que aquest cop no hem explicat els llocs que hem visitat, però no us preocupeu que ara us en fem 5 cèntims.

Sortint de Tokyo, amb el tren bala a tota castanya, ens hem apropat a la famosa Kyoto ciutat tradicional i plagada de temples impressionants.

Amb el tren ens hem pogut moure pels voltants per visitar la ciutat de Nara, un lloc molt turístic ple de cérvols que campant al seu aire. Aquí hem visitat el temple Tōdai ji, famós per ser el mes gran del món fet 100% de fusta. Brutal!!

Altre cop a sobre el shincansen a 300 Km/h camí cap a Hiroshima. Abans d'arribar hem fet parada a Himeji on hem pogut veure un dels castells mes ben conservats de Japó i també patrimoni de la humanitat. Molt maco :-)

Un cop a Hiroshima hem fet una mica d'història visitant el museu de la bomba atòmica i la cúpula del edifici de la càmera de comerç que encara avui queda en peu. El recorregut pel museu et commou però val molt la pena.
Al parc que hi just davant hi ha una flama que es mantindrà encesa fins que l'última arma nuclear del planeta sigui destruïda.

Ah, i des de Hiroshima també hem fet una petita visita a l'illa de Miyajima a veure la porta Tori mes fotografiada de tot Japó.

Seguin la ruta de baixada hem canviat a l'illa de Kyushu i ens hem parat un dia a Beppu ciutat dels onsen (banys termals), l'endemà amb el furor de la Golden Week hem anat a parar a una urbanització una mica a l'extraradi de Fukuoka a Dazaifu, i, la veritat es que hem pogut contemplar com és una ciutat gens turística i on ningú parla anglès i la majoria de rètols dels bars son amb japonès. Sopar amb un grup de japonesos beguts te la seva conya.

Avui ja som a Fukuoka esperant que demà surti el nostre ferri cap a Qingdao (Xina), han sigut pocs dies a Japó però suficientment intensos com per saber que hi tornarem, és un país fascinant amb una gent encantadora. Sayonara!!

Pd: ja hem penjat la galeria de Japó

Cultures diferents

2008-05-05T15:10:00.011+02:00

Visitar aquest país es passar-se una setmana amb la boca oberta. A nosaltres ens ha passat així, cada dia que caminàvem pel carrer, que pujàvem al metro o que anàvem a sopar ens sorprenia alguna cosa diferent.

Són una gent extremadament cívica, és increïble veure com respecten al peu de la lletra qualsevol norma. A totes les ciutats hi ha zones i carrers on està prohibit fumar i no veus ningú fumant ni restes de cigarretes pel terra!!! uau!!
Això si, de tant en tant topes amb unes "smoking areas" on es concentra una multitud de fumadors.

Ens ha sobtat també el gran ús que fan de la bicicleta, quasi podríem dir que n'hi ha més que a Holanda.
Les voravies estan dividides en dos parts, els vianants i els ciclistes i més val que respectis el teu cantó ja que van força ràpid.
Tenen pàrquings per bicis, però moltes les aparquen al carrer sense cadenes ni res totes amuntegades gairebé unes sobre les altres.

El silenci és desconcertant, pots caminar per un carrer amb 4 carrils i tràfic i no sentir res, sembla mentida estar en una gran ciutat.
Però no només els carrers són silenciosos, al metro la gent està sempre callada ningú parla amb ningú, és com estar dins d'aquell silenci que es crea a l'ascensor amb el veí....
Nosaltres hem agafat un tren bala on el nostre vagó era un "Silence car", ups! ni parlar ni res, tots a dormir!!

Tenen una fixació amb la higiene i la salut, hem vist tant gent gran com jove amb màscares blanques tapant-se la cara pel carrer, també n'hi ha que porten guants blancs... i fins i tot hi ha qui s'ho posa per dormir........

És una cultura molt solitària, està ple de gent caminant sola, anant amb metro sola, dinant sola, en molts bars o restaurants les taules són per una persona, inclús els Mcdonals i els Starbucks tenen taules individuals :(

Estan enganxats als mòbils, es passen el dia enviat-se missatges de manera incontrolada.
La tecnologia els absorbeix, la seva manera de fer oci és tancar-se tot el dia en una sala de karaoke amb una tele gegant o passar la tarda tirant boletes al Pachinco. D'aquestes sales n'hi ha per tot arreu. Entrar-hi és tot un espectacle. Hi ha files i files de màquines fent un soroll espantós i tota la gent està asseguda mirant fixament la pantalla mentre van caient unes boletes metàl·liques. Qui més en te mes guanya, suposo?

I per descomptat no ens podem deixar de mencionar l'amabilitat japonesa. En varies ocasions, en que hem demanat ajuda per trobar un carrer o una estació de metro, ens han acompanyat literalment fins al lloc. Per tant, encara que el ser servicials vagi dins del pack de la seva tradició i de la seva cultura, fan que viatjar per aquest país sigui molt, molt agradable.

Mercat de peix de Tsukiji a les 5h del matí

2008-05-04T11:02:00.007+02:00

Buff, després d'uns dies sense comunicar-nos ja tornem a ser aquí.
Hem estat visitant tot el visitable, ciutats amunt, temples avall i es que es tractava d'amortitzar el Japan Rail Pass. És per això que no hem tingut ni un moment per parar-nos a escriure, ja que cada vespre quèiem rendits de cansament.

Entre d'altres coses aquest dies hem visitat el Mercat de Tsukiji, un dels llocs més interessants de Tokyo.
Diuen que és el més gran del món, aqui arriben peixos de tots els llocs imaginables, Tasmània, Groenlàndia, Xile i per descomptat del Mediterrani.
Per aquí passa una tercera part del peix mundial que es consumeix en un dia!!!

Recomanen que s'hi vagi d'hora cap a les 3/4 h del matí que es quan arriben els vaixells i es quan es veuen les bèsties més grans, però nosaltres per no pagar un pastón a un taxista hem vingut en metro que obre a les 5h.
El millor és a la sortida quan a les 8h del mati et pots menjar el sushi més fresc de la teva vida, nosatres no ho hem deixat passar.

Ja som a Tokyo!!!!!!

2008-04-25T04:02:00.005+02:00

Ja fa tres dies que som a Japó, i estem tan emocionats de la gran quantitat de coses que hem vist que no sabem ni per on començar.
Aquí la gent és encantadora, el menjar boníssim, el metro divertit d'esbrinar cap a on s`ha d'anar i si, es veritat la tecnologia ho es tot aquí.

De moment aquí van unes fotos del primer dia, els jardins de Hama-rikyu amb els cirerers florits, Shinjuku per la nit, Torre Tokyo (9 metres mes alta que la Torre Eifel) i temple Zojoji.

PD: i si si el primer que encerti els mots encreuats tindrà PREMI.

"Jugant amb les amèriques"

2008-04-18T10:05:00.005+02:00

Quasi amb la motxilla feta i amb pocs dies a la vista per tornar a volar, perquè no esperem fent un passatemps...

La Marta i en Carles ens han sorprès amb un regal molt especial. Els Mots de les Amèriques, uns encreuats personalitzats!!
Per resoldre'l hem hagut de fer memòria, i tanta!! i es que les paraules son extretes de totes les experiències viscudes els 9 mesos de viatge i es clar dels corresponents escrits al blog.
Nosaltres ja l'hem resolt i tot s'ha de dir que te els seus intringulis, però ens ho hem passat super bé. Moltes gràcies!!

És per això que hem pensat en compartir aquest regal. Com que molts de vosaltres heu sigut seguidors incondicionals del blog segur que el podreu resoldre sense cap problema.

Apa, us atreviu? Aquí a sota us el podeu descarregar.
mots amèriques-08

Segona etapa ;P

2008-04-15T15:56:00.007+02:00

Com ja havíem comentat, aquí teniu penjada la ruta que seguirem en la segona etapa del viatge.

PLANNING:
El dia 21 volem ben d'hora cap a Japó vía Zuric. A Japó estarem un parell de setmanes fent el sud del país, i sortirem amb ferry camí cap a Xina. A Xina ens hi estarem entre un i dos mesos amortitzant al màxim el visat. Cap a principis de juliol segurament entrarem al Vietnam i calculem passar l'agost entre Laos i Cambodja. Quan arribem a Tailandia valorarem si ens apropem cap a Malàisia o passem de llarg...
Desprès, cap a Birmània falta gent, tot dependrà de com estigui la situació política en el moment. I ja des d'allà mirarem si amb un vol o altre passarem a la Índia on volem estar-hi una bona temporada. Quan siguem pel nord del país farem també una incursió al Nepal.
De moment això es tot.

Per Barcelona...

2008-04-09T21:56:00.009+02:00

Ara si, desprès d'estar uns dies sense actualitzar el blog tornem a posar-nos en marxa.
Ja portem unes setmanes a Barcelona i hem estat força ocupats... visitant la família, retrobant amics i com no, omplint la panxa amb bons embotits. Pero ara ja tenim la segona part del viatge encarrilada.

Aprofitant que tenim temps hem fet el turista per Barcelona.
Algunes coses a fer: Docu Oro negro al Verdi park, exposició fotogràfica Vides Minades al CCCB (gratuïta), Fotoperiodisme Català al Palau de la Virreina (gratuïta) i ens queda pendent visitar Assassinat al Museu, Bodies i la Sagrada Família abans que caigui!!! apa!

Per fi la Gue i el Xavi troben en Paltruc

2008-03-28T16:56:00.008+01:00

PD: el premi seria, o bé rebre ens els pròxims dies una postal de la Sagrada Família, o esperar a que estem en el proper destí... Vosaltres escolliu!

PD2: Canviant de tema, hem afegit al blog 2 links de jocs que val la pena provar!! Qui s'atreveix?
Joc1: Coneixes el món?
Joc2: Atreveix-te amb la geografia!

Premi Blog Solidari

2008-03-23T23:00:00.001+01:00

Ja fa un temps la Gemma i en Javi autors del blog La Gran Travessa, un blog que relata sobre viatges i viatgers, van atorgar a anemdeviatge el Premi del Blog Solidari.
Ara que hem fet una parada en el nostre viatge, aprofitem per publicar aquest post i agrair el premi. Moltes gràcies nois!!!

Aquí van els nostres escollits, que creim que també es mereixen un Blog Solidari.

1/ Fem una volta // Obra del David i la Marta que ens expliquen els seus 4 mesos de viatge pel món.
2/ Centroamèrica // Gorka alies Skunki, ens explica les anècdotes del seu viatge amb bicicleta amb una bona selecció fotogràfica.
3/ Cast a warm eye // L' Stephen ens sorprèn amb un blog diferent amb una gran qualitat d'imatges i relats.
4/ Viajes por Asia // En David posa en mans de tots l'informació que ha recollit dels seus viatges per Àsia.
5/ Rumbo Perdido // Per estar al dia d'anècdotes i events de tot el món.
6/ Loliplanet // Perquè encara que el seu viatja ja hagi finalitzat el seu blog segueix sent una gran font d'informació.
7/ Vuelta al mundo // En Rafa ens explica les anècdotes de la seva volta al món amb una furgoneta volkswagen.

SOBRE EL PREMI:
Aquest premi es una iniciativa del blog BohemiaMar, que va començar aquesta cadena d'agraiments de blogs altres bogs. El premi s'otorga als bloguistes que destaquen per la seva solidaritat amb els demès i que expliquen les seves anècdotes simplement pel fet de compartir.

Les condicions per otorga-lo son les seguents:
1/ escriure un post mostrant el PREMI i citar el nom del blog que te'l regala i enllaçar-lo amb link (així es pot segui amb la cadena).
2/ escollir un mínim de 7 blogs que vegis que han destacat alguna vegada per, ajudar, apoyar o compartir. Posar els seus noms i els enllaços (avisar-los).
3/ opcional. Exhibir amb orgull el premi al teu blog i enllaçar-lo amb el blog que t'ha selecionat.

Es pot dir Lopes Mendes una platja? A Ilha Grande si!!

2008-03-10T23:46:00.009+01:00

Doncs si, nosaltres l'hem trobat. Aquesta platja, de nom curiós, es troba a Ilha Grande. Famosa entre surfistes i d'aigua super clara és una de les millors platges de Brasil.
Per arribar-hi tens dos opcions: o camines de 2 a 3 hores per la selva, buff fa molta calda, o et decideixes per agafar una barcasa com nosaltres hem fet. Amb 30 min et deixen en una platja pròxima, i ja hi ets, ja pots plantar la tovallola.

Aquesta illa està molt poc habitada i la major part és selva tropical en estat pur. Gracies a que antigament havia sigut cau de pirates, més tard colònia de leprosos i encara més tard presó, aixó va fer que el desenvolupament de l'època no arribes fins aquí i per això actualment encara es poden trobar paradisíaques platges naturals i la selva tropical verge.

Com veieu hem decidit muntar camp base en aquesta illa molt pròxima a Rio, ens quedarem aquí els últims dies del viatge fins que no surti el nostre vol cap a casa.

Trancoso = El quadrado

2008-03-09T22:37:00.008+01:00

En aquest petit poble tot gira al voltant de "El Quadrado", i que és "El Quadrado" us preguntareu?
Doncs bé, en el centre del poble hi ha una esplanada d`uns 200 m de gespa envoltada de casetes baixes amb façanes pintades de colors, i tot plegat presidit per una petita església.

Durant el dia, els cavalls del poble hi venen a pasturar, més tard quan baixa el sol es munta el partit de futbol de cada dia, i quan es fa de nit moltes cases convertides en petites boutiques, restaurants o bars, obren les portes i encenen les seves llums.
Aquestes llums de colors, és converteixen en la única il·luminació existent al poble, i és en aquest moment quan el quadrat adquireix el seu encant especial.

Com de costum aquí també hem fet la nostra sessió de platja. A tocar de poble hi han kilomètriques platges desèrtiques amb aigües super càlides, mmmmmmm, us ho podeu imaginar? nosaltres si!

Bahia, quin gran mite

2008-03-06T16:49:00.001+01:00

Per fi som a Bahia, quin gran mite, junt amb Rio unes de les ciutats mes conegudes pel turisme.
Nosaltres ens hem instal·lat al Pelourinho, un dels barris mes antics situat a la ciutat alta, ple d'edificis colonials, molts amb estat decadent i d'altres amb permanent rehabilitació.

Hem trobat Bahia una ciutat amb moltes arrels africanes i molta mes gent de color que els altres pobles del nord. Bahia és famosa per les seves cerimònies africanes, el Candomblé, la Capoeira...
A part d´això és una ciutat molt religiosa, com tot brasil, però aquí hi han un fotimé d'esglésies, diuen que una per any!! i la mes famosa És "la Igreja de Nossa Senhora do Bonfim", coneguda pel seu poder curatiu i arrel d´això ha fet sorgir la bogeria de les pulseretes de roba (les fitas) que et regalen tots els nens i venedors del carrer, el pitjor d´això és l'esforç que has de fer per que no te'n enxufin una sense donart'en compte.

Nosaltres ens hem apropat a aquesta església, no per veure l'església en si, si no per descobrir una altre part de Bahia. Per arribar es tan senzill com agafar un transport que porti el nom de l'església, però a mig trajecte una furgo ha xocat amb el nostre bus i ja la l'hem tingut liada. Ens han fet baixar a tots en mig d'un carrer de no sabem on i allà ens hem quedat una estona a esperant. Desprès seguint a la multitud, hem pujat en un altre bus que semblava que ens portaria al mateix lloc, però no. Ups!! O sigui que fent cas d'unes dones hem baixat a la següent parada, altre cop ens hem quedat plantats en mig d'una barriada molt mes precària que l'altre, i nosaltres equipats als topes amb la nostra càmera. Desprès d´escoltar a un paio que ens insistia que podíem arribar caminant per una carrerons sense asfaltar amb molt mala pinta, hem preferit fer cas a dues dones que amb el dit ens anaven dient que no i hem decidit agafar un taxi que per sort amb només amb 5 minuts ens ha deixat davant mateix de la porta. L'església avui era tancada i tots el voltants casi deserts, però es igual des d'aquí dalt hem tingut una bona panoràmica de la ciutat.

A Bahia pots caminar durant el dia pels carrers mes transitats, els del centre del Pelo estan plagats de policies armats fins a les dents amb 2 o 3 armes, però les altres zones no te'n trobes ni un, i com sempre de nit et recomanen no portar la càmera ni cap bossa o motxilla penjant.

Olinda, vist i no vist

2008-02-28T20:39:00.005+01:00

Que dir d'Olinda? la veritat es que ben poc perquè hi hem passat menys de 24 hores. Centre històric colonial, patrimoni de la humanitat, bla, bla, bla...

L`atractiu principal d'aquesta ciutat radica en visitar aquest centre i poc més, però com que la calor aquí Brasil apreta bastant, es fa difícil caminar durant el dia i mes quan no tens una platja al cantó.

La millor opció ha sigut refugiar-se a l'alberg que te piscina!!

Demà ens veiem a Bahia.

Més i més platjes: Praia de Pipa

2008-02-26T19:11:00.003+01:00

Praia de pipa és un dels llocs mes conegut de tot brazil, si Jericoacoara és un dels llocs mes hippies, Pipa prodriem dir que és dels que està mes a la moda. I si, el carrer principal sempre està ple de gent i a banda banda tot son botigues de roba, joieries i petits restaurantets.
Però, fora d'aquí pots trobar encara un poble bastant tranquil, i la resposta es que nosaltres ens hi hem quedat mes dels dies previstos fent vidorra de platja... dinars sota l'umbrela, agafant sol....

Encara que hi ha força gent a les platges hi ha espai per a tothom i no les trobes ni per un moment agobiants. Si camines una mica, quan la marea es baixa, et pots arribar fins a praia do Golfinhos, una bahia on normalment es veuen "golfihos" (dofins) i segurament et pots trobar nadant al costat d'un, nosaltres els vam tenir a 80 m, no es ven be nadar al costat d'ells però bé, algo es algo :-P

A part de platja i platja hem aprofitat per fer les mil i una gestions per poder comprar els bitllets de tornada. Es que aquí a Brazil els estrangers ho tenim molt difícil si volem fer compres on line o per telefon, per no dir que la llei els ho prohibeix. Peró be, després d'algunes peripècies ja tenim bitllets pel dia 11 de març!!!

Ara toca, Canoa Quebrada

2008-02-25T01:20:00.005+01:00

Anem baixant, ara toca Canoa Quebrada, un dels destins turístics més visitats del Nordest del país.
Encara que els carres de sorra han sigut adoquinats, que s'ha fet arribar la electricitat i que la carretera s'ha asfaltat, manté l'aire de petit poble de pescadors.

A primera hora del matí pots baixar a la platja i apropar-te a les "jangades", barques de pesca típiques d'aquí. Els pescadors que acaben d'arribar estan encantats de ensenyar-te les captures del dia. Veure com filetejant un parell de mantes fa una mica d´angunia :-S

Uns dels atractius de Canoa, son els seus acantilats de color vermellós que acaben a la seva estreta platja. D'entrada la platja està atapeida d'umbreles i taules dels xiringuitos, però nomes caminat una mica arribes a racons paradisíacs sense pràcticament ningú.

El poble ès famós per la seva festa nocturna i diuen que baixa expressament molta gent des de Fortaleza, però nosaltres entre setmana ho hem vist més que mort :-P

La Sandra l'ha trobat

2008-02-23T23:11:00.004+01:00

Ja fa més d'un mes que vam penjar un PaltrucSecret amagat a la galeria de Xile II, una proba per els mes observadors. Aquest cop la Sandra a demostrat tenir bon ull i per això rebrà un premi especial.

Ja som al nord. Jericoacoara

2008-02-20T01:24:00.007+01:00

Sens dubte un lloc molt especial, antic poble de pescadors ubicat a la costa nord del Brasil, actualment vieuen més del turismes que de cap altre cosa, encara que compte amb més de 150 pousades en sapigut mantenir el seu encant.

El poble conserva els seus carrers i bars amb terra de sorra cosa que li dona certa gracia.

Als vespres, hi ha una roda oberta de capoeira a la platja, digne de veure una estona i els que han fet classe durant el dia poden posar a prova les seves habilitats.

Al cantó del poble hi ha l´esplèndida duna anomenada "Por do Sol". Un lloc de reunió molt especial pels que no es volen perdre la posta de sol, mentres, nens i adults juguen a tirar-se duna abaix, fent la croqueta, o amb taules de snow etc...

A mes a mes, els buggueiros estan disposats a portar-te sorra en dins per conèixer una mica més la zona, nosaltres ens hem apropat a la zona de Tatajuba on pots passar el dia banyante en una llacuna d'aigua dolça i dinar amb els peus dins l'aigua. Molt refrescant!!

Ei, aquí encara hi ha carnaval. Això no s´acaba mai!

2008-02-16T01:31:00.004+01:00

Diumenge al matí 150.000 persones a la platja de Copacabana amb Monobloco en directe (veure video) , per la tarda a Ipanema Bloco de Conga, música cubana amb tocs africans i per la nit desfilada de les 6 millors escoles de samba al Sambodromo.

Clàssics de Rio

2008-02-13T23:01:00.002+01:00

Totes les grans ciutats tenen les seves visites obligades i Rio no és una excepció.
Pão de açucar les millors vistes de la ciutat de 19h a 21h del vespre, platja d'Ipanema mirar-la des de la Ponta de Arpoador quan el sol baixa, Copacabana fer una aigua de coco als quioscos del passeig i el Corcovado uff!! massa gent, millor visitar-lo a primera hora quan el sol li dona de cara. Tots, llocs emblemàtics de la coneguda com "Cidade maravilhosa"!!

Nosaltres hem viscut 6 dies en aquesta ciutat i no hi ha hagut cap dia en que la gent no ens recordes que la ciutat és insegura i perillosa... durant el dia vesteix roba senzilla, no portis rellotge, la càmera ben guardada o millor no portar-la... per la nit sempre taxi de porta a porta... Uff!! d'entrada tot això angoixa una mica, i més quants creus que per conèixer una ciutat la millor manera es perdre't pels carrers.
Per sort, nosaltres no hem tingut cap indici d'inseguretat, hem pogut caminar de nit pel nostre barri (Botafogo) i pel passeig de Copacabana, hem tret la càmera a tots llocs, des de Ipanema, St.Teresa, el Centro, Lapa... però això no vol dir que no passin coses.
Pels carrers pots veure cotxes de policia amb forats de bala, nens petits amb mirades d'adults amb tot el cos ple de cicatrius... Per les noticies s'escolten coses com, una nena morta per una bala perduda, un grups de xavals roben en una botiga a plena llum del dia, segresten un autocar ple de gent...
Si amb això no n'hi ha prou, pots fullejar algun llibre de fotoperiodisme i veure imatges molt més impactans, i aquestes si que et porten de cop a la realitat de Rio.

Rio es una ciutat en que pots fer de tot, des de visitar museus, menjar alta gastronomia, tirar-te amb ala delta, fer esqui aquàtic en el mig de la ciutat i per suposat sortir de festa.
Nosaltres aquest dies ens ho hem passat molt bé, però no ens hem acabat de trobar còmodes en una ciutat en que en tot moment has d'estar pendent del teu voltant.

Seguim de Carnaval

2008-02-11T02:07:00.000+01:00

Per les nits la cosa canvia, a part dels blocos, la majoria d' homes es vesteixen de ties amb robes extremades i horteres. La festa dura fins la matinada.

Ès la nits dels travestits que van com a bojos ballant i demanant fotos a crits.

Pròxima parada Rio de Janeiro.

Carnaval do Brasil a Pararty!!!

2008-02-04T17:17:00.000+01:00

El carnaval més conegut és el de Rio de Janeiro, però a Brasil hi han moltes maneres de celebrar-lo, a Paraty no es veuen les grans desfilades de escoles de samba, ni les enormes rues de Bahia, però no per això deixa de ser menys atractiu.
Aquí el que hem trobat son els Blocos, una espècia de colles que surten a desfilar amb una furgo carregada d´altaveus i tambors.
El primer dia de carnaval és bastant espectacular, pel matí es comença amb el Bloco da Lama, consisteix en enfangar-se de dalt abaix a la platja de Jabaquara i a simular una especia d´home prehistòric.

Més tard es torna cap al poble amb tambors de fons i crits de "unga unga" , per arribar al poni tirar-se a l´aigua fent el salt mes estrambotic possible.

Paraty, 55 illes paradisíaques i més de 100 platges

2008-02-03T16:07:00.000+01:00

Estem a Paraty des de ja fa uns dies, i es que hem decidit que passarem els Carnavals aquí. Per aquestes dates el país es torna boig i els preus es tripliquen sense mesura, nosaltres aprofitant que ens quedarem uns 10 dies hem pogut negociar un allotjament a un millor preu.
Paraty està situat a la coneguda "Costa Verde" amb bastantes entrades i sortides de terra creant així una infinitat de platges i illes casi desertes per visitar, la vegetació de la mata atlàntica és super densa i fa que la selva entri a dins de mar.

Els primers dies no hem tingut gaire bon temps, per no dir que algun dia ha estat plovent 24 hores sense parar, però ara sembla que el sol està guanyant la batalla. Nosaltres però, no hem perdut el temps i ja hem visitat algunes platges: Praia do Sono, Paraty-Mirim, ilha Pelada Grande i Praia do Pontal (poble).
Per accedir-hi hi ha una línia d'autobusos que t'apropa bastant a les cales, però un cop allà o fas un tros de camí per la selva o regateges un preu a alguna barca, les dos opcions valen la pena però des del mar les vistes son molt maques.

Paraty com poble Colonial és força fotogènic i és molt agradable fer passejos tontos amunt i avall observant l'arquitectura, aquí les cases estan pintades de blanc i donen la nota de color amb les portes i les finestres, totes diferents i amb colors molt vius.

Encara que és un lloc d'estiueig força turístic entre setmana es respira molta calma, en canvi el cap de setmana el poble s'omple de gent i de "cotxassos", es nota que el brasilé també se'ls gasta!!

PD: Durant els dies previs al Carnaval no paren de passar helicòpters amunt i avall, molts son gent de Rio que venen cap als seus xalets de la costa. :-O

Ilha do Mel, poca mel i molta aigua

2008-01-26T23:06:00.000+01:00

Encara que el seu nom evoqui paisatges paradisíacs aquí de moment només plou. Ens trobem en època de pluges i això es l´habitual, per les tardes sembla que afluixi i encara pots fer algunes sortides.

Mitja illa és una reserva natural que no pots ni trepitjar, la resta té dues poblacions, Brasilia i Encantada.
En tota l´illa no hi ha un sol cotxe i els pocs camins passen per les platges, pots anar d´una població a una altre per la costa i gaudir dels paisatges agrestes i salvatges.

Al vespre hi ha un altre paisatge, quan la marea baixa deixa al descobert una gran platja, tots els xiringos obren llums i paren les seves taules, és el moment de fer una cerveseta!!!
PD: No se sap del cert d´on ve el nom de la illa, però hem vist varis rius amb l´aigua de color vermellós, com el de la foto, potser ve d´aquí el nom de Ilha do Mel?

Tots al tren!!! anem de Curitiba a Morretes

2008-01-26T23:03:00.000+01:00

Curitiba és una ciutat sense gaires atractius, per no dir que no en té cap. El més destacat és el famós museu de l'arquitecte Oscar Niemeyer.
Nosaltres hem preferit visitar la petita població d'Antonita que encara conserva el seu centre històric colonial. Com comença a ser una constat últimament, el temps no ens ha acompanyat gaire, ara plou, ara plou més, ara plou massa... tot i així passejar pels carrers adoquinats i contemplar el centre sense massa gent no està mal.

Per anar al nostre següent destí (ilha do mel) hem agafat el tren cap a Morretes, famós trajecte per les seves vistes que diuen que són impressionants però es clar, això si les veus, les fotos parlen per si mateixes, aquí només hem vist blanc i mes blanc. Això si, ja som a les portes de la Ilha do mel.

Ilha do Campeche - Reserva ecológica

2008-01-21T23:23:00.000+01:00

Des del petit moll d'Amarçao hi ha la cooperativa de pescadors que durant tot el dia van fent viatges a la Ilha do Campeche.
El viatge no deixa de tenir el seu encant ja que cada pescador acondiciona la seva barca com pot pel turista. A nosaltres ens va tocar anar amb una barqueta super petita, on les onades passaven per sobre cada dos per tres i ens mullaven de dalt abaix, vam arribar xops a la costa abans de trepitjar l'aigua!!

Un cop arribes a la illa et venen un grup de noies que t'informen d'on et trobes, es una reserva ecològica i la volen protegir molt. No pots caminar si no es amb un guia i pels camins marcats, no pots fer buceig ni snorkel per la costa si no es amb un grup organitzat, o sigui que està clar, el que has de fer es estirar la tovallola i prendre el sol.

El lloc no deixa de ser encantador ja que totes les barques que porten turistes son de pescadors i no fan gens de lleig a la platja tot el contrari. A més la vegetació arriba a tocar de l'aigua i en algun cantó unes roques gegants ben arrodonides et permeten contemplar la platja des de lluny.
Això si, s'ha d'anar amb compte amb els coaties que remenen les bosses en busca de menjar a la que poden.

Pd: no deixa de ser estrany que per fi aquí a Brasil haguem provat el mate (beguda típica argentina). I es que hem conegut tres noies i com a bones argentines allà on van porten el seu termo i la serva yerba mate.
Es una beguda un pèl amarga i amb un gust molt fort a herbes, es suavitza amb sucre al gust i es pren molt calent.

Floripiant a Florianópolis

2008-01-19T14:18:00.000+01:00

Ens hem apropat a la la ilha de Santa Catarina per tastar aquestes platges brasileres de les que tothom tan parla.
La primera parada ha sigut Canasvieiras, una zona de la illa massificada pel turisme i amb una semblança a un Lloret de Mar, la veritat es que l'endemà hem sortit corrents d'aquí per anar a l'altre punta de la illa, la costa sur, menys explotada.

Això és una altre cosa, aquí es respira traquilitat i bon rotllo, nosaltres hem negociat un apartamentet on ens hem instal·lat per 5 dies. Aquí les patges no estan tan atapeïdes de gent i la sorra blanca i el blau del mar fan que passin les hores sense donar-te compte.

Des de Praia da Armação, on estem, pots arribar-te a varies platges més. Praia do Matadeiro és perfecte per als surfistes i Lagoinha do Leste està una mica amagada, s'ha de caminar una hora pel bosc, però val molt la pena, està envoltada de verd i està casi deserta fins i tot alguns hi planten la tenda aquí.

Cataractes do Iguaçu, versió brasilera

2008-01-18T17:17:00.000+01:00

Ja som a Brasil!! Hem travessat la frontera i ens hem plantat al poble Foz do Iguaçu per visitar l'altre cantó de les cataractes.
Des de aquesta part tens una perspectiva molt més global del tamany que tenen i et pots fer una idea de tots els salts d'aigua que hi han en total, uns 275 :-O

Diuen que al repartir les cataractes no vans ser equitatius, i que Argentina se'n va endur la millor part. La veritat es que és difícil valorar quin costat te les millors vistes, ja que totes dues parts impressionen molt.
Si que es cert, que el recorregut brasilé és molt mes curt, el pots fer en menys de 2 hores a diferéncia del Argentí que t'hi pots passar tot el día, però tots dos ofereixen un record inoblidable. Des del nostre punt de vista les visites als dos cantons són imprescindibles.

Cataractes Iguazú cantó argentí

2008-01-16T23:56:00.000+01:00

Aquí hem deixat Argentina i ho hem fem per la porta gran, visitant la seva part de cataractes d´Iguazú.
El lloc és impressionant, salts d´aigua per tot arreu, molt de soroll i també gent, molta gent capaç de trepitjar i donar cops de colze per agafar la millor instantània.

Si veniu per aquí mes val que porteu paraigües perquè quedes remullat de cap a peus. En alguns mirador quasi pots tocar la cataracta ;-p

De pas per Rosario

2008-01-14T02:36:00.001+01:00

Altre cop a Argentina, i es que encara ens queda per veure les famoses Cataractes d'Iguazú meitat argentina meitat Brasil.
Nosaltres hem fet una parada a Rosario, simplement per no fer tantes hores d'autocar seguides. És una ciutat bastant caòtica amb una barreja de botigues i bars de moda amb altres de decadents, simplement és argentina.

Al ben mig de la ciutat et trobes amb el monument nacional a la bandera, que no passa gens desapercebut. És una enorme construcció de marbre, amb grades i una peveté encès permanentment. Tot plegat una mica ostentós.

A sis kilòmetres del centre hi trobem la costa nord on hi han algunes platges, curiosament n'hi ha una que es diu Rambla Catalunya, i com no, l'hem anat a veure.
Es un troç de platja amb alguns garitos per prendre algo, però a la part de dins està ple de locals i discos ubicats en xalets, suposem que als vespres això es deu omplir a petar.

A l´Uruguai, que guay

2008-01-13T16:36:00.000+01:00

Hem fet una incursió ràpida al Uruguai, des de Buenos Aires surten ferrys que travessen el riu de la Plata i amb 1 o 3 h et plantes a Colonia Sacramento.
Aquest tranquil poblet conserva el seu barri històric amb un estil rollo tossa de mar, peró canviant el mar per el riu de la plata. Està ple de racons amb bars i restaurants on pots menjar bones pastes casolanes o chivitos al plat (plat combinat amb un tall de vedella tendre i a sobre pernil dolç, formatge i ou ferrat i d'acompanyament amanida verda més ensalladilla rusa) i alhora contemplar una preciosa posta de sol.

Per la nit, el poble s'anima i una comparsa amb tambors i ballarines recorren els carrers, la gent del poble s'apunta a la festa i tothom es mou a ritme de samba.

Com que ja érem aquí ens hem arribat fins a Montevideo, la capital d'Uruguai, una de les mes tranquil·les de Sur Amèrica. I la veritat es que si, ens hem trobat amb alguna gent que descriu la ciutat com avorrida. Nosaltres vam arribar en diumenge i dia de reis i, es clar, estava totalment deserta, semblava que estiguéssim dins la peli de Mecanoscrit del segon origen!!

En general Montevideo no te gaires atractius turístics per oferir, però nosaltres ens hem topat amb la música típica de les bandes, el Candombe .En el barri de Palermo on estàvem allotjats els diumenges per la tarda tot de grups surten al carrer a tocar els seus ritmes de tambors, les famílies treuen les barbacoes al carrer i fan choricillos a la brasa, les més adolescents es posen a ballar i et demostren que porten el ritme a la sang i la resta mira l'espectacle amb una cervesa de litre a la mà.

Passejar pel mercat de St. Telmo o de copes a Palermo

2008-01-10T18:34:00.000+01:00

Ens deixàvem de comentar que aquesta ciutat dona molt de si.
Nosaltres també ens hem perdut pel mercat d'anticuaris al barri de St. Telmo que fan els diumenges, casi tots els carrers que donen a la plaça Dorrego es fan peatonals i s'omplen de paradetes, músics, estàtues semblants a les de la rambla i de gent passejant.
La calor aquest dies ha sigut insuportable, com diuen aquí, la tèrmica ha arribat fins als 40º, i feia difícil estar molta estona pel carrer.

Per la nit el barri de Palermo Viejo es la última, ple de locals per anar a fer una copa de vi o per sopar ben entaulat, això si, tots amb uns interiorismes hiper fashions.
Aquesta es la zona mes de moda de la ciutat i cap al tard les discos obren les seves portes.

El rei invisible ha deixat:

2008-01-06T02:54:00.000+01:00

PD: Des d'Argentina us arribarà un paquet amb el regal ;-P
paciència que ens han dit que ve amb vaixell!

Aquí teniu, directe des de Buenos Aires

2008-01-05T03:27:00.001+01:00

PD: A que hem quedat macos?

Cap d'any a Buenos Aires. Feliç 2008

2008-01-01T00:34:00.000+01:00

Sense comentaris :-P

Buenos Aires amb molta calma

2007-12-30T15:05:00.000+01:00

Ens hem instal·lat al barri de St. Telmo, ple de botigues d'antiquaris, cases baixes, carrers empedrats i amb un aire força tranquil.
Aquí hi ha una plaça que ens recorda les de casa, la Plaza Dorrego, i ja ens hi hem tornat assidus, passem vespres asseguts en una terrassa prenent la fresca amb 4 empanades i 2 Quilmes Stout, això no te preu.

Com que tenim pensat passar el cap d'any aquí, encara ens hi estarem uns dies mes i ens estem fent la ciutat amb molta calma. També s'ha de dir que aquí la calor apreta i venint de Terra de Foc ens ha sigut un canvi bastant bèstia.

Passejant pel carrer Florida, a partir de les 19 h de la tarda, et topes amb diferents grups que ballen tango en mig del carrer, val la pena quedar's-hi una bona estona, ho fan de marevella.

La llum d'Ushuaia, Terra de Foc

2007-12-27T16:01:00.000+01:00

Ushuaia és famosa per ser l'última ciutat del continent i segons alguns la més austral, cosa gens certa ja que es troba en una illa, per tan ja no forma part del continent, i si ens posem a filar prim aquí baix hi han altres illes com Isla Navarino, on hi la ciutat de Puerto Wiliams, que encara són més a la punta que Terra de Foc.
Però bé, tot això ho podem obviar si realment quan arribes aquí trobes quelcom especial que justifiqui el temps i els diners que has invertit per arribar-hi. A nosaltres ens ha costat bastant, tot i visitar l'oficina de turisme i maixacar-los a preguntes per descobrir els atractius ocults d'aquesta ciutat, no hem acabat de treure'n l'entrellat.
Si, aquí pots fer algun que altre treeking per el Parc Nacional de Terra de Foc (pagant el transport i entrada, es clar), pots acostar-te a la glacera Martial (més atractiva per la vista que tens del poble que per la glacera en si), sortir amb barca a visitar el far del Fin del Mundo, nom de debò "Les Éclaireurs" però no ven tan, que és troba sobre un illot del Canal Beagle a pocs metres davant la costa, o visitar la presó que hi ha a la ciutat, tancada al 1947, un símbol de la colonització d'Ushuaia.
Per nosaltres, tot això no justifica prou la fama sobrenatural que te Ushuaia, creiem que simplement ha adquirit aquest renom per ser falsament la ciutat mes austral del món i punt.

La llum que hi ha aquí es l'únic que trobarem a faltar quan marxem, el sol no marxa fins les 22h de la nit i la claror aguanta més i tot, i per la nit a les 4h del mati el cel ja es torna a il·luminar lentament, és genial.

Des d'Ushuaia fum fum fum!!

2007-12-25T02:08:00.000+01:00

Pingüins i l'estret de Magallanes a Punta Arenas

2007-12-24T00:02:00.000+01:00

Hem fet una visita ràpida a Punta Arenas per visitar les pingüineres, zones on habiten aquests ocells estranys.
Encara que ara no es època, alguna bestiola hem vist, sobretot queden els mes petits que encara no tenen forces per nadar, els adults marxen mar en dins.

Per anar de Punta Arenas a Ushuaia hem hagut de creuar l'estret de Magallanes i bufava una ventolera de cal déu. Hem hagut d'esperar 2 hores a que parés una miqueta per que el ferri pogués atracar davant la platja i carregar el bus.

La W, d'excursió pel Parc Nacional Torres del Paine

2007-12-22T15:19:00.001+01:00

Abans de marxar de Xile ens quedava pendent visitar el Parc de Torres del Paine, i perquè no, ens hem plantat a Puerto Natales on hem llogat un parell de sacs ben gruixuts i una tenda.
El circuit més conegut es diu W, que es pot fer amb 3 o 4 dies, nosaltres desprès de divagar molt, que si si que si no... (aquí tot es molt car) finalment hem decidit fer-lo i així aprofitem i celebrarem els nostres 6 mesos de viatge, que no són pocs!!

Tot i que fa mal haver de pagar tant per entrar en un Parc Natural a caminar (entrada parc 15.000 pesos per persona, bus 11.000 també per persona i cada nit de càmping 7.ooo) la veritat es que els equipament dels campaments estan força bé i et permeten fer-te una dutxa calenta cada dia després de la caminada i a més en alguns pots utilitzar el seu gas hi tot.

Ens hem topat amb cavalls solitaris que ens miraven amb cara d'estranyats, hem vist caure allaus de glaceres gegants, ens hem remullat els peus en el llac Pehoé amb l'aigua d'un color turquesa increïble, i com a premi l'últim dia vam pujar fins les Torres i malgrat el mal temps de primera hora del mati vam veure les 3 bèsties verticals.
En resum, recomanem a tothom que pugui que un cop a la vida es passi per aquí, el lloc s'ho val molt.

PD1: Ara casi hem arribat al cul del continent, demà marxarem cap a Ushuaia que diuen que es la ciutat més austral del món i allà passarem els Nadals.

PD2: La galeria de fotos xile I ja està penjada.

Perito Moreno, quin troç de gel!

2007-12-17T00:09:00.000+01:00

Finalment hem arribat a El Calafate, lloc imprescindible per poder visitar el Parc dels Glacials i veure la famosa glacera Perito Moreno, una de les poques que encara segueixen avançant.
Aquí ho tenen molt clar, si vols veure l'espectacle has de pagar, i de quina manera, 30 pesos pel bus, 30 l'entrada al Parque Nacional de los Glaciales i 35 si vols la volta amb vaixell. I es clar no seràs l'únic que s'ho mira des de lluny :-P

Però, res de això no et treu la cara d'al·lucinat, quan veus aquesta bèstia gelada deixant caure blocs de gel, l'espectacle està assegurat, només has de seure i contemplar.
Mentre hi érem nosaltres vam poder sentir els descendiments que hi havien per l'interior, el soroll és acollonant, no saps per on cauen perquè ressona per tot arreu.
En resum, és un dels llocs on pot sentir la força de la natura de molt aprop.

PD: Resulta impossible fer-se una idea global del tamany que te el Moreno.
Dades: Medeix 30 Km de llarg amb una superfície de 258 Km2, la part frontal fa 6 Km d'ample i l'alçada de les parets arriben fins als 65 m!!!
A més, el Perito Moreno només és una petita part del Campo de Hielo Patagonico Sur que te 14.000 Km2 i compta amb 47 glaceres més.

Seguim baixant... Coihaique, Los Antiguos, El Calafate

2007-12-12T22:41:00.000+01:00

Hem posat els peus al poble de Coihaique, un poble en mig de les muntanyes molt tranquil. Després de passar un dia pels voltants i visitar els diferents miradors i la famosa Pedra de l'Indi, un rocot sobre el riu que te una silueta clavada a la d'un indi, seguirem el nostre camí de baixada.

Des d'aquí hem d'arribar a Los Antiguos (Argentina) i la manera més còmoda es travessar el llac General Carrera - Buenos Aires amb un vaixell.
Un cop al port de Puerto Ibañez, el vent bufava super fort i aixecava bastantes onades al mig del llac. La barca no ha pogut sortir o sigui que no ens hem tingut mes remei que fer la volta al llac per terra :-(

L'anècdota del dia: Resulta que per vorejar el llac amb el bus, la carretera ha de passar per Argentina, per tant et fan passar per la duana per sellar la sortida, l'entrada a Argentina i després viceversa per tornar a entrar a Xile, tot amb les seves cues corresponents. Però com que el nostre destí estava a Los Antiguos (Argentina), hem hagut de tornar a passar la mateixa frontera ALTRE COP, un total de 4 segells en menys d'una hora, els polis ja ens coneixien hi tot.

Un cop plantats a Los Antiguos, un poble encantador, hi ha l'opció de baixar per la ruta 40 cap a El Chaltén, però ni en 4 dies ens asseguren que hi hagin passatges!!!! ens acostem a temporada alta.
O sigui que tornem a carregar les motxilles i tirem pel dret, cap a Rios Gallegos falta gent, 22 horetes d'autocar que no són res :-P

Creuem tot Argentina, travessant camps de petroli, carreteres rectes sense fi, baixem per la part del atlàntic i tornem a pujar fins a el Calafate, ufff!!! Demà com a premi veurem el Perito Moreno!!!

PD: malgrat tot el que suposa crear la teva pròpia ruta sobre la marxa, hem disfrutat molt, les vistes s'ho valen X 3 i descobrir poblets tranquils i poc visitats també.

Navegant cap a la Patagònia

2007-12-12T20:22:00.000+01:00

Al final hem aconseguit passatge per el ferry que va de Puerto Montt a Puerto Chacabuco, no serà un gran creueu, no veurem fantàstics blocs de gel flotant, però seran 24 hores navegant per la Patagònia.

Amb nosaltres també viatgen vaques, uns quants camioners i algunes mercaderies més, i es que en un principi el Puerto Eden estava destinat només al transport de mercaderies, però de fa uns anys la demanda dels turistes per poder baixar cap abaix va fer que adaptessin la coberta superior per a passatgers.

Encara que ens ha fet el temps típic d'aquí, boira, pluja i fred, molt fred, a estones podies pujar a les cobertes i treure el cap.
El pas del Fiordo Aisen és el mes estret i és quant pots veure de molt aprop els illots amb cascades gegants i les muntanyes nevades dels cantons, tot amb una boira i un plugim que li dóna una certa gracia.

Tot i que tot el trajecte es entre canals i no es mou pràcticament, algú de nosaltres s'ha atiborrat de biodramines i anava mig grogui durant tot el viatge, tot i així hem disfrutat tot el que hem pogut.

Chiloé, aqui és on s'acaba la Panamericana

2007-12-10T18:30:00.000+01:00

Chiloé és la segona illa més gran de Sud Amèrica, està sempre rodejada d'un clima plujós i destaca per tenir una arquitectura pròpia.
Totes les cases estan recobertes per les típiques teules de fusta, compta amb més de 150 esglésies de fusta i xapa, 16 d'elles Patrimoni Mundial de la Unesco, i no ens deixem les cases construïdes sobre el mar, anomenades Parafitos, tot això fa de Chiloé un lloc molt diferent del Xile que coneixem.

Tothom ve fins aquí a passar uns dies de tranquil·litat, visitant els diferents pobles que hi han perduts en mig de l'illa.
Nosaltres també ens hi hem quedat uns dies, i hem aprofitat per preparar la ruta d'entrada cap a la Patagònia, que no te res de fàcil.

L'opció més típica és baixar per la part argentina, passant per Bariloche per desprès agafar un tour que et porti per la mítica ruta 40, fins a Calafate (pasta gansa). O sinó, també pots creuar mig país i baixar per la part del Atlàntic, fas més hores que un rellotge (32 h), però surt més econòmic.
Nosaltres hem decidit no fer ni l'una ni l'altre, provarem un mix entre totes, a veure com surt?
De moment intentarem agafar un ferry que ens porti el mes abaix possible de la Patagònia, sense haver de pagar massa, i des d'allà baixarem per la carretera Austral fins on puguem. Sabem que ens portara mes dies, però veurem zones no tan conegudes, és l'única manera de conèixer la Patagònia.

And the winner is: Urgell Obiols

2007-12-09T18:12:00.000+01:00

Felicitats nena, un dia d'aquest rebràs una postaleta.

Valdivia, peix, marisc, lleons marins i cervesa

2007-12-07T21:29:00.000+01:00

Situada entre els rius Cau cau, Calle calle i Cruces, Valdivia compte amb una gran comunitat de lleons marins que conviuen a diari amb la gent del poble.
Al cantó del riu hi ha la Feria Fluvial on mentre es ven el peix i el marisc, amb un aspecte excel·lent, pots observar l'espectacle dels lleons marins arreplegant les restes que cauen a terra.

Des de fa un temps enrere s'han hagut de posar balles al cantó del riu, ja que els animals pujaven poble en dins en busca de més menjar.
Encara que aparentin ser uns animals dòssils, nosaltres ens hi vam apropar un pèl massa, i ens van fer una bufada que déu n'hi do.

Una de les grans coses que van deixar aquí la inmigració alemana va ser la deliciosa cervesa Kunstmann.
Actualment a la fabrica, ubicada a 20 min de Valdivia, es pot visitar un museu i el restaurant, però pràcticament aquí tothom ve a tastar les delicioses varietats de birres, entre les que es troben, la Larger (suau i amargant), la Bock (negre), la Torobaio (gust acaramel·lat) i la inconfusible Miel (amb un gust exquisit a mel), nosaltres ens hi hem enganxat!!!
Recomanació: qui tingui alguna cerveseria d'importació a prop de casa que no deixi de provar-les!!

D'excursió al Parc Nacional de Huerquehue

2007-12-05T21:01:00.000+01:00

El Parc Nacional de Huerquehue te varies rutes, en aquesta època algunes estan tancades per les nevades i no deixen accedir mes enllà de les senyalitzacions.
Nosaltres ens hem animat i hem fet el sendero Los Lagos, són 9 Km de camins on no pares de topar amb rius, cascades gegants i 3 llacs. Travesses diferents vegetacions, un bosc de llenguas, super dens i un d'araucàries, arbres típics de la Patagònia una mica estranys, són molt alts i tenen una espècia de plumero a dalt :-P

Els paisatges són super macos, encara que, com que és un dels pocs camins oberts et vas topant a cada cantonada amb els gringos i les gringuetes, sobretot israelites que no paren de viatjar. A més ens vam fer un fart de fer-lis fotos de grups!!!!! :-D Com no, també ens en van fer una ells!

PD: En el Paltruc li va encantar, va fer un amic i tot.

L'encantador poble de Pucón

2007-12-04T14:03:00.001+01:00

Pucón és un poble encantador, amb boniques cases de fusta totes amb el seu jardinet. Es troba al cantó d'un llac envoltat de paisatges privilegiat, tot fa pensar que Pucón es el lloc ideal per viure o passar-hi una bona temporada.

Ens deixem de mencionar un petit detall, tot just darrera hi ha el volcà Villarica en plena activitat volcànica!! :-O Constantment està emetent fumeroles, i si puges al cràter com molts tours ofereixen et pots fer la foto amb la lava saltant per darrera :-S

Abaix al poble, hi tenen un semàfor que marca de verd a vermell l'estat d'alerta. A més, cada dia a les 12 del migdia sona una tocada de sirena, quan sona dos cops vol dir que hi ha hagut algun tipus d'incident i quan no para de sonar ja pots apretar a corra. La via d'evacuació és una línea de color verd pintada al terra, nosaltres no la vam veure per enlloc :-(

També hem conegut les banda de gossos de carrer que envaeixen el poble. Tenen algunes tàctiques infal·libles per fer amics, primer s'apropen cap a tu amb careta de pena, orelles baixes i movent la cua, després passen a fregar-te la cama amb ganes de jugar i/o et porten algún bastonet per que els hi tiris. Per últim, es rendeixen als teus peus de panxa enlaire perquè els hi facis fregues, la veritat es que resulten encantadors però no s'ha de caure a la seva trampa ja que desprès no te'ls pots treure de sobre en tot el dia.